El discurs polític vira de l'Estatut a la independència en 10 anys amb una breu estació en el pacte fiscal
El discurs polític dels partits i de la societat catalana ha virat de la negociació d'un nou Estatut a les eleccions de l'any 2003 al debat sobre la independència i l'impuls d'un referèndum en els comicis del 25-N.
Felip GordilloActualitzat
La política catalana n'ha vist de tots colors en només una dècada. El contrast entre l'any 2002 i aquest 2012 és evident. Governa el mateix partit, Convergència i Unió, però han canviat les cares i, sobretot, els debats que es viuen dins i fora del Parlament.
El discurs polític ha virat en deu anys de la negociació d'un nou Estatut al debat sobre la independència i l'impuls d'un referèndum en els comicis del 25-N. Tot plegat amb una breu estació en el pacte fiscal i sense oblidar la crisi ni les retallades.
Des del 2002 hi ha hagut tres eleccions i hem conegut quatre presidents de la Generalitat. El 2002 encara governava Jordi Pujol, amb el suport del PP i Artur Mas com a conseller en cap. Les eleccions del 16 de novembre del 2003 van comportar un canvi en el panorama polític català: les forces d'esquerres sumaven majoria. Llavors, la campanya va estar centrada en el relleu de Jordi Pujol, però sobretot, en la negociació d'un nou Estatut que donés més autogovern al país.
Ara el debat sobre l'Estatut ha quedat enterrat i substituït per dos conceptes: independència i autodeterminació. L'eix sobre el qual sembla que es decidirà el nou Parlament català, amb el permís de la crisi.
Les cerques a Google ajuden a fer un mapa d'aquest canvi en els discursos. A través de Google Trends, podem veure l'evolució de l'interès dels internautes sobre una qüestió com l'Estatut:
El contrast entre 2005 i 2006, anys de negociació i aprovació del text, i el 2012 queda palès. Al juny i juliol del 2010, l'interès repunta amb la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació multitudinària pel centre de Barcelona.
Amb la retallada constitucional, el debat sobre l'Estatut queda sentenciat. Però el 2010 hi tornava a haver eleccions. El debat polític va girar aleshores sobre la crisi, les retallades i un nou finançament per a Catalunya. Convergència i Unió va guanyar les eleccions amb un pacte fiscal en la línia del concert econòmic en el programa.
Des de les eleccions del 2010 fins ara, però, el tema que més ha dominat les cerques per internet és la política de retallades i els ajustos del govern català. El pacte fiscal, en canvi, té una presència menor, però pren importància en la negociació al Parlament i, especialment, en la reunió de Mas amb Mariano Rajoy per negociar-lo. La negativa del govern espanyol cau com una llosa sobre la proposta estrella del programa de CiU.
El terme independència fa el camí invers. Hi ha força cerques en la campanya del 2010, en què es presentaven partits com Solidaritat per la Independència. L'esclat, però, és al setembre d'aquest any, coincidint amb la manifestació de la Diada. La paraula "independència" va a l'alça en aquest mes d'octubre i ha aconseguit fins i tot eclipsar les retallades.
Esperant un referèndum
Segons totes les enquestes, hi ha un ampli consens en la societat catalana que cal fer un referèndum sobre la independència. Aquest discurs es pot veure també a internet, tal com Google reflecteix en les tendències de cerca:
Com es pot veure en el gràfic, els termes "referèndum" i "autodeterminació" han anat guanyant interès en els últims dos anys. El primer pic del gràfic coincideix amb l'onada de consultes sobiranistes d'abril del 2010 i amb la manifestació de l'Estatut. El segon pic és per a la celebració d'una consulta a Barcelona, el 10 de juny. I el darrer i més pronunciat neix arran de la marxa de la Diada i de la resolució del Parlament.
Sembla que el debat sobre el futur de Catalunya ha passat d'un nou Estatut a l'estat propi amb una petita i fallida aposta per un finançament més just. Si més no, a l'hora de buscar a la xarxa.
El discurs polític ha virat en deu anys de la negociació d'un nou Estatut al debat sobre la independència i l'impuls d'un referèndum en els comicis del 25-N. Tot plegat amb una breu estació en el pacte fiscal i sense oblidar la crisi ni les retallades.
Des del 2002 hi ha hagut tres eleccions i hem conegut quatre presidents de la Generalitat. El 2002 encara governava Jordi Pujol, amb el suport del PP i Artur Mas com a conseller en cap. Les eleccions del 16 de novembre del 2003 van comportar un canvi en el panorama polític català: les forces d'esquerres sumaven majoria. Llavors, la campanya va estar centrada en el relleu de Jordi Pujol, però sobretot, en la negociació d'un nou Estatut que donés més autogovern al país.
Ara el debat sobre l'Estatut ha quedat enterrat i substituït per dos conceptes: independència i autodeterminació. L'eix sobre el qual sembla que es decidirà el nou Parlament català, amb el permís de la crisi.
Les cerques a Google ajuden a fer un mapa d'aquest canvi en els discursos. A través de Google Trends, podem veure l'evolució de l'interès dels internautes sobre una qüestió com l'Estatut:
El contrast entre 2005 i 2006, anys de negociació i aprovació del text, i el 2012 queda palès. Al juny i juliol del 2010, l'interès repunta amb la sentència del Tribunal Constitucional i la manifestació multitudinària pel centre de Barcelona.
Amb la retallada constitucional, el debat sobre l'Estatut queda sentenciat. Però el 2010 hi tornava a haver eleccions. El debat polític va girar aleshores sobre la crisi, les retallades i un nou finançament per a Catalunya. Convergència i Unió va guanyar les eleccions amb un pacte fiscal en la línia del concert econòmic en el programa.
Des de les eleccions del 2010 fins ara, però, el tema que més ha dominat les cerques per internet és la política de retallades i els ajustos del govern català. El pacte fiscal, en canvi, té una presència menor, però pren importància en la negociació al Parlament i, especialment, en la reunió de Mas amb Mariano Rajoy per negociar-lo. La negativa del govern espanyol cau com una llosa sobre la proposta estrella del programa de CiU.
El terme independència fa el camí invers. Hi ha força cerques en la campanya del 2010, en què es presentaven partits com Solidaritat per la Independència. L'esclat, però, és al setembre d'aquest any, coincidint amb la manifestació de la Diada. La paraula "independència" va a l'alça en aquest mes d'octubre i ha aconseguit fins i tot eclipsar les retallades.
Esperant un referèndum
Segons totes les enquestes, hi ha un ampli consens en la societat catalana que cal fer un referèndum sobre la independència. Aquest discurs es pot veure també a internet, tal com Google reflecteix en les tendències de cerca:
Com es pot veure en el gràfic, els termes "referèndum" i "autodeterminació" han anat guanyant interès en els últims dos anys. El primer pic del gràfic coincideix amb l'onada de consultes sobiranistes d'abril del 2010 i amb la manifestació de l'Estatut. El segon pic és per a la celebració d'una consulta a Barcelona, el 10 de juny. I el darrer i més pronunciat neix arran de la marxa de la Diada i de la resolució del Parlament.
Sembla que el debat sobre el futur de Catalunya ha passat d'un nou Estatut a l'estat propi amb una petita i fallida aposta per un finançament més just. Si més no, a l'hora de buscar a la xarxa.
