La UE només es pronunciarà sobre possibles nous Estats si rep una petició concreta d'un soci actual
La segona gran condició que els portaveus de la Comissió Europea posen per posicionar-se és que sigui una demanda sobre un escenari concret. Només en aquests dos supòsits l'executiu comunitari està disposat a explicar quina seria la seva interpretació dels tractats.
RedaccióActualitzat
La Unió Europa ha anunciat que no es pronunciarà, de moment, sobre el futur de cap possible nou Estat fins que no rebin una petició expressa per part d'un dels socis actuals. Hauria de ser, a més a més, una petició que es concretés sobre el futur d'un territori concret, com pugui ser Catalunya, Escòcia o Flandes, per exemple.
La segona gran condició que els portaveus de la Comissió Europea posen per pronunciar-se és que sigui una demanda sobre un escenari concret. Només en aquests dos supòsits l'executiu comunitari està disposat a pronunciar-se sobre quina seria la seva interpretació dels tractats.
La Comissió s'ha posicionat després de les repetides preguntes que li arriben últimament sobre eventuals processos d'independència. I és que l'actualitat gira al voltant d'aquesta qüestió més que mai i no només a Catalunya, on justament el president Mas parla d'"internacionalitzar" el conflicte: a Escòcia, la celebració d'un referèndum el 2014 ja és una realitat, i a Bèlgica, la victòria dels independentistes en les eleccions municipals també ha col·locat el debat en l'ull de l'huracà.
Aquest posicionament de Brussel·les es podria llegir en clau de resposta a la petició que el govern espanyol va fer a la Comissió Europea (CE), instant-la a què parlés amb una sola veu davant la possible independència de Catalunya i el seu ingrés a la Unió Europea. Madrid va demanar a l'executiu comunitari que tots els seus membres expliquessin la posició de Brussel·les en aquest assumpte "de conformitat amb els tractats".
La segona gran condició que els portaveus de la Comissió Europea posen per pronunciar-se és que sigui una demanda sobre un escenari concret. Només en aquests dos supòsits l'executiu comunitari està disposat a pronunciar-se sobre quina seria la seva interpretació dels tractats.
La Comissió s'ha posicionat després de les repetides preguntes que li arriben últimament sobre eventuals processos d'independència. I és que l'actualitat gira al voltant d'aquesta qüestió més que mai i no només a Catalunya, on justament el president Mas parla d'"internacionalitzar" el conflicte: a Escòcia, la celebració d'un referèndum el 2014 ja és una realitat, i a Bèlgica, la victòria dels independentistes en les eleccions municipals també ha col·locat el debat en l'ull de l'huracà.
Aquest posicionament de Brussel·les es podria llegir en clau de resposta a la petició que el govern espanyol va fer a la Comissió Europea (CE), instant-la a què parlés amb una sola veu davant la possible independència de Catalunya i el seu ingrés a la Unió Europea. Madrid va demanar a l'executiu comunitari que tots els seus membres expliquessin la posició de Brussel·les en aquest assumpte "de conformitat amb els tractats".
