El forat de la capa d'ozó. Font: OMM
El forat de la capa d'ozó. Font: OMM

La capa d'ozó recupera els nivells de fa 20 anys

Actualitzat
La capa d'ozó, escut natural de la Terra, es recupera després haver arribat al mínim anual i presenta el millor aspecte des de 1990






El 22 de setembre va arribar al mínim anual de concentració d'ozó estratosfèric amb 124 DU (Unitats Dobson), segons la NASA.
Per concentració, caldria remuntar-se als anys 2002 amb 131 DU i 1988 amb 162 Du, per trobar dades similars a les actuals. Pel que fa a l'extensió, la màxima àrea de la capa d'ozó aquest 2012 ha estat de 21,2 milions de km² i cal remuntar-se al 1990 amb 21,1 milions de km² per trobar una dada amb una extensió menor a l'actual. Els anys amb el forat de la capa d'ozó més grans són:
- 29,6 milions de km², el 24 de setembre de 2006
- 29,9 milions de km², el 9 de setembre de 2000

Si mirem la gràfica, en els darrers anys els mínims anuals se solen donar a principis d'octubre. En canvi, aquest 2012 l'àrea del forat de la capa d'ozó ha disminuït de pressa i ara és significativament menor que en qualsevol octubre dels darrers 7 anys.

A les imatges zenitals de l'Antàrtida, l'extensió i la intensitat de les mínimes concentracions d'ozó (color violeta) aquest 2012 eren ben petites en comparació amb els darrers anys. En canvi, en els anys com el 2006, el 2008 i fins i tot el 2011 presentaven una gran extensió, superiors als 25 milions de km² i ocupaven bona part del continent Antàrtic.

Caldrà esperar els resultats de tot l'octubre per valorar definitivament el comportament de la capa d'ozó aquest 2012.


Què és la capa d'ozó?

L'anomenada capa d'ozó és una franja que es troba entre els 10 i els 40 quilòmetres, és a dir, a l'estratosfera que ens protegeix de la radiació ultraviolada. És una capa molt petita, però vital per a l'home perquè filtra els rajos més nocius i permet que la Terra es mantingui a una temperatura constant.

Per què es mesura a l'Antàrtida i en aquesta època?
Les mesures d'ozó es prenen a l'Antàrtida perquè els pols són les zones on n'hi ha menys concentració, per efecte de rotació del planeta, perquè el pol sud és continental, a diferència de l'Àrtic, que es troba sobre l'aigua. En aquestes condicions, les bases científiques establertes a l'Antàrtida en fan el seguiment a través dels globus sonda. També se'n fa el seguiment per satèl·lit.

La mínima concentració anual d'ozó a l'Antàrtida coincideix amb la sortida de l'estació de l'hivern i l'inici de la primavera austral. D'aquí que ara tinguem els primers resultats i a principis de novembre hi haurà el balanç definitiu, quan surtin els resultats de la mitjana del mes d'octubre.







Anar al contingut