Barcelona

Més de cinc milions de catalans elegeixen avui la composició dels seus ajuntaments

Avui 5.364.929 catalans estan cridats a les urnes per elegir els 8.910 regidors que compondran els plens dels 946 ajuntaments de Catalunya. Es tracta de la tercera vegada que els catalans van a les urnes en poc temps, després del referèndum de l'Estatut i de les eleccions al Parlaments. Precisament, els partits polítics tenen por que això hagi provocat un cansament i temen que l'abstenció sigui alta. En qualsevol cas, ja no hi ha més temps i després de quinze dies en què els candidats han anunciat propostes i han mirat de convèncer els electors ha arribat l'hora d'anar a votar. A la resta de l'Estat, també hi ha eleccions autonòmiques en tretze comunitats i a la Vall d'Aran es renova el Consell General.

Els candidats de les diferents formacions que es presenten a l'alcaldia dels seus municipis han fet mans i mànigues durant aquests quinze dies de campanya per esperonar els més de 5.300.000 ciutadans que tenen dret a vot. El fantasma de l'abstenció preocupa a tothom i més encara després de les últimes cites, en què aquest fenomen ha estat corpori. Per trobar les eleccions municipals més concorregudes cal remuntar-se fins a l'any 1987, fa vint anys justos, amb un índex del 68,52%.

Com a novetat, els d'avui són els primers comicis d'ençà de l'aprovació de la llei per la igualtat de dones i homes, que estableix llistes electorals paritàries. Dels catalans amb dret a vot, 4 milions són de la demarcació electoral de Barcelona; a la de Tarragona n'hi ha 500.000, com a la de Girona, i 300.000 són a les comarques de Lleida. Els votants residents a l'estranger arriben als 100.000, la majoria a França i l'Argentina, i 47.000 són ciutadans de la Unió Europea i Noruega que poden exercir el seu dret a vot a les eleccions municipals.

Sigui quina en sigui la procedència, el vot servirà per elegir els 8.910 regidors i una vintena d'alcaldes d'elecció directa als pobles més petits de Catalunya. Els nous ajuntaments i els seus alcaldes es constituiran oficialment el dissabte 16 de juny. A les nou del matí s'han obert també 2.769 col·legis electorals i a tot Catalunya hi ha gairebé 8.500 taules (8.456). Els resultats d'aquestes eleccions també serviran per renovar les quatre diputacions provincials i els 1.032 consellers dels consells comarcals.

Els primers resultats se sabran a les nou

Per la seva banda, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, ha confirmat aquest matí que tot l'operatiu electoral ja està en marxa i ha avançat que els primers resultats se sabran a les nou del vespre, una hora després del tancament dels col·legis. El conseller ha recordat les limitacions legals de la Generalitat en aquests comicis, ja que són competència del Ministeri de l'Interior espanyol.

D'altra banda, l'augment de la població a Catalunya es deixa notar en més de cent municipis que, en aquestes eleccions, incrementen el nombre de regidors, i és que Catalunya guanya 236.000 electors en comparació amb el 2003. La comarca amb menys electors és l'Alta Ribagorça, amb poc més de 4.000 persones amb dret a vot, i el municipi amb menys electors és Sant Jaume de Frontanyà, al Berguedà, amb només 32.

Els aranesos, a més de renovar ajuntaments, també voten el Consell General d'Aran. I a la resta de l'Estat, tretze comunitats autònomes, entre les quals hi ha el País Valencià i les Balears, també celebren avui eleccions autonòmiques. Al conjunt de l’Estat més de 592.000 ciutadans ja han dipositat el seu vot per correu. D’aquests, 24.461 voten a Catalunya, cosa que situa aquesta comunitat en el sisè lloc del rànquing en què ha votat més gent per aquesta via.

Els Mossos han preparat un dispositiu de 3.500 agents, que vetllen per la seguretat als col·legis electorals amb l'ajuda de les policies locals.