Anna Tarrés demana 350.000 euros a la federació per deixar-la sense feina
L'exseleccionadora de l'equip espanyol de natació sincronitzada Anna Tarrés reclama a la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN) 350.000 euros per atemptar contra els seus drets fonamentals en l'àmbit laboral en ser rellevada de les seves funcions després dels Jocs Olímpics de Londres.
L'exseleccionadora de l'equip espanyol de natació sincronitzada Anna Tarrés reclama a la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN) 350.000 euros per atemptar contra els seus drets fonamentals en l'àmbit laboral en ser rellevada de les seves funcions després dels Jocs Olímpics de Londres. Aquesta és la quantitat que va sol·licitar en el judici de tutela de drets fonamentals que es va fer al jutjat social número 2 de Terrassa i en què va acusar la RFEN i el seu president, Fernando Carpena, d'atemptar contra la seva dignitat personal i incórrer en assetjament moral apartant-la de les seves funcions com a seleccionadora nacional.
El perquè de la compensació econòmica
La compensació econòmica que exigeix Tarrés és l'estimada de dues anualitats del sou brut que cobrava de la federació (85.000 euros), i dues més en premis per medalles en campionats internacionals (65.000 euros el 2012), a les quals cal sumar 50.000 euros d'indemnització per danys morals. Segons Tarrés, la RFEN està al darrere de la carta que quinze exnedadores van signar contra ella acusant-la de tracte vexatori durant les concentracions. "Abans d'aquesta carta, en què se la descriu com un monstre, Anna Tarrés era una persona reconeguda internacionalment que altres seleccions es rifaven", va explicar el lletrat Jorge García, advocat de l'exseleccionadora.
Segons va intentar acreditar durant la vista, l'entrenadora catalana tenia ofertes de Mèxic, el Brasil, Itàlia i el Canadà per dirigir l'equip de natació sincronitzada. "Algunes d'aquestes ofertes doblaven el que cobrava a la federació i arran de tot aquest escàndol s'ha trencat qualsevol negociació", va afegir García.
La connexió Carpena-Violán
La demandant va intentar demostrar el vincle existent entre Carpena i l'origen de la carta recordant la vinculació del president amb la família Violán. El fill de Carpena és la parella sentimental de Luisa Violán, germana de tres de les exnedadores que signen la carta contra Tarrés i, l'esborrany d'aquesta carta es va escriure, segons la part demandant, des de l'ordinador de Jorge Violán, consogre del president de la RFEN. A més, les dues famílies -els Carpena i els Violán- van passar junts una setmana de vacances a Tenerife a l'agost passat, dies abans que la federació comuniqués a Tarrés que no seguiria en el càrrec.
Carpena nega cap relació amb la carta
Aquest extrem va ser reconegut pel mateix Fernando Carpena, però va negar rotundament estar al darrere de la carta contra l'exseleccionadora i fins i tot va dir no haver-la llegit mai "en la seva totalitat" i haver-se assabentat de la notícia "per un taxista" que el va portar al CAR de Sant Cugat del Vallès el dia que va esclatar l'escàndol.
En la vista van declarar com a testimonis tres de l'exnedadores que van signar contra Tarrés: Cristina Violán, una de les impulsores de la carta; Neus Seguí, l'autora de l'última versió de la missiva, i Júlia Casals. Totes elles van assegurar que Carpena no va tenir cap intervenció en la redacció de l'escrit -les dues últimes van assegurar no conèixer-lo personalment- però tampoc van precisar res respecte a les suposades vexacions que elles o les seves companyes presumptament van rebre de Tarrés durant els entrenaments.
El perquè de la compensació econòmica
La compensació econòmica que exigeix Tarrés és l'estimada de dues anualitats del sou brut que cobrava de la federació (85.000 euros), i dues més en premis per medalles en campionats internacionals (65.000 euros el 2012), a les quals cal sumar 50.000 euros d'indemnització per danys morals. Segons Tarrés, la RFEN està al darrere de la carta que quinze exnedadores van signar contra ella acusant-la de tracte vexatori durant les concentracions. "Abans d'aquesta carta, en què se la descriu com un monstre, Anna Tarrés era una persona reconeguda internacionalment que altres seleccions es rifaven", va explicar el lletrat Jorge García, advocat de l'exseleccionadora.
Segons va intentar acreditar durant la vista, l'entrenadora catalana tenia ofertes de Mèxic, el Brasil, Itàlia i el Canadà per dirigir l'equip de natació sincronitzada. "Algunes d'aquestes ofertes doblaven el que cobrava a la federació i arran de tot aquest escàndol s'ha trencat qualsevol negociació", va afegir García.
La connexió Carpena-Violán
La demandant va intentar demostrar el vincle existent entre Carpena i l'origen de la carta recordant la vinculació del president amb la família Violán. El fill de Carpena és la parella sentimental de Luisa Violán, germana de tres de les exnedadores que signen la carta contra Tarrés i, l'esborrany d'aquesta carta es va escriure, segons la part demandant, des de l'ordinador de Jorge Violán, consogre del president de la RFEN. A més, les dues famílies -els Carpena i els Violán- van passar junts una setmana de vacances a Tenerife a l'agost passat, dies abans que la federació comuniqués a Tarrés que no seguiria en el càrrec.
Carpena nega cap relació amb la carta
Aquest extrem va ser reconegut pel mateix Fernando Carpena, però va negar rotundament estar al darrere de la carta contra l'exseleccionadora i fins i tot va dir no haver-la llegit mai "en la seva totalitat" i haver-se assabentat de la notícia "per un taxista" que el va portar al CAR de Sant Cugat del Vallès el dia que va esclatar l'escàndol.
En la vista van declarar com a testimonis tres de l'exnedadores que van signar contra Tarrés: Cristina Violán, una de les impulsores de la carta; Neus Seguí, l'autora de l'última versió de la missiva, i Júlia Casals. Totes elles van assegurar que Carpena no va tenir cap intervenció en la redacció de l'escrit -les dues últimes van assegurar no conèixer-lo personalment- però tampoc van precisar res respecte a les suposades vexacions que elles o les seves companyes presumptament van rebre de Tarrés durant els entrenaments.
