Quinze economistes catalans conclouen que Catalunya no hauria d'abandonar l'euro si fos independent
Quinze economistes catalans amb sensibilitats diferents, responen en un article de "La Vanguardia" a dues preguntes: Catalunya hauria d'abandonar l'euro? I... les exportacions s'obstaculitzarien amb barreres comercials? En tots dos casos la resposta és que no.
RedaccióActualitzat
Quinze economistes catalans amb sensibilitats diferents, tant a favor com en contra de la independència, i d'altres que no es defineixen firmen un document conjunt en què, des d'una perspectiva estrictament econòmica, avaluen l'escenari d'una Catalunya independent fora de la Unió Europea.
L'article respon a dues preguntes: Catalunya hauria d'abandonar l'euro? I... les exportacions s'obstaculitzarien amb barreres comercials? En tots dos casos la resposta és que no.
Argumenten que els països tenen la facultat de decidir la moneda oficial i que podria ser una de pròpia o l'euro. Catalunya també tindria la capacitat d'imposar aranzels als productes europeus, i Europa, de restringir les exportacions catalanes.
En els dos supòsits, i tenint en compte la voluntat de Catalunya d'adherir-se a la Unió, no tindria sentit gravar la compra de béns europeus ni tampoc que Brussel·les afegís aranzels als productes catalans, pel gran nombre de multinacionals que hi ha a casa nostra. Per tant, en la hipòtesi d'una Catalunya no integrada, es mantindria la lliure circulació de persones, béns i capitals.
Pels firmants, la inestabilitat política és l'únic factor negatiu per a l'economia catalana i espanyola, i conviden les parts a un diàleg sense catastrofismes que porti a un acord ràpid.
Els quinze economistes, de diferents tendència, són Alícia Adserà, Oriol Amat, Enriqueta Aragonés, Germà Bel, Núria Bosch, Ramon Caminal, Xavier Cuadras, Marta Espasa, Francesc Granell, Modest Guinjoan, Elisenda Paluziè, Alfredo Pastor, Clara Ponsatí, Miquel Puig i Jacint Ros.
L'article respon a dues preguntes: Catalunya hauria d'abandonar l'euro? I... les exportacions s'obstaculitzarien amb barreres comercials? En tots dos casos la resposta és que no.
Argumenten que els països tenen la facultat de decidir la moneda oficial i que podria ser una de pròpia o l'euro. Catalunya també tindria la capacitat d'imposar aranzels als productes europeus, i Europa, de restringir les exportacions catalanes.
En els dos supòsits, i tenint en compte la voluntat de Catalunya d'adherir-se a la Unió, no tindria sentit gravar la compra de béns europeus ni tampoc que Brussel·les afegís aranzels als productes catalans, pel gran nombre de multinacionals que hi ha a casa nostra. Per tant, en la hipòtesi d'una Catalunya no integrada, es mantindria la lliure circulació de persones, béns i capitals.
Pels firmants, la inestabilitat política és l'únic factor negatiu per a l'economia catalana i espanyola, i conviden les parts a un diàleg sense catastrofismes que porti a un acord ràpid.
Els quinze economistes, de diferents tendència, són Alícia Adserà, Oriol Amat, Enriqueta Aragonés, Germà Bel, Núria Bosch, Ramon Caminal, Xavier Cuadras, Marta Espasa, Francesc Granell, Modest Guinjoan, Elisenda Paluziè, Alfredo Pastor, Clara Ponsatí, Miquel Puig i Jacint Ros.
