Nou rècord d'emissions de gasos d'efecte hivernacle
La concentració de gasos d'efecte hivernacle va assolir el 2011 un nou rècord, segons l'Organització Meteorològica Mundial. Entre el 1990 i el 2011 han augmentat les concentracions un 30%, sobretot a causa del diòxid de carboni (CO2).
Des de començament de l'era industrial el 1750, s'han alliberat a l'atmosfera prop de 37.500 milions de tones de CO2, principalment per la crema dels combustibles fòssils. De tot aquest diòxid de carboni, aproximadament la meitat es queda a l'atmosfera i la resta és absorbit pels oceans i per la biosfera terrestre.
Que fins ara l'absorció del CO2 hagi estat absorbit no vol dir que continuï en el futur. S'ha comprovat que l'absorció del CO2 per part dels oceans fa que es tornin més àcids amb repercussions potencials a la cadena alimentària, com per exemple en els esculls de coral.
El diòxid de carboni és considerat el gas més important d'efecte hivernacle de llarga durada, que perdurarà durant segles. És l'efecte hivernacle perquè atrapa la radiació a l'atmosfera i causa un escalfament. Les fonts d'emissions de CO2 per part de l'activitat humana són: la crema de combustibles fòssils i el canvi d'ús del sol, sobretot per desforestació. Altres gasos d'efecte hivernacle de llarga durada són el metà i l'òxid nitrós.
Gas a gas
Diòxid de carboni (CO2)
El CO2 és el gas amb efecte hivernacle més important emès per les activitats humanes. Les emissions de CO2 per part de l'home representa el 85%, mentre que només el 15% són per causes naturals amb dades de la darrera dècada.
Metà (CH4)
És el segon gas més important de llarga durada d'efecte hivernacle. Aproximadament un 40% del metà emès prové de fonts naturals, com per exemple: els aiguamolls. El 60% que resta prové d'activitats com la ramaderia, l'agricultura de l'arròs, els abocadors i la crema de biomassa.
El 2011 ha marcat un nou rècord amb un 259% del nivell preindustrial.
Òxid nitrós (N2O)
La proporció d'òxid nitrós emès a l'atmosfera de forma natural és del 60% i per la mà de l'home un 40%. El seu impacte en el clima, en un període de 100 anys, és 298 vegades més gran que les emissions equivalents de CO2. És un gas que juga un paper important en la destrucció de la capa d'ozó estratosfèric que ens protegeix dels raigs ultraviolats del sol perjudicials per la salut humana.
Des de començament de l'era industrial el 1750, s'han alliberat a l'atmosfera prop de 37.500 milions de tones de CO2, principalment per la crema dels combustibles fòssils. De tot aquest diòxid de carboni, aproximadament la meitat es queda a l'atmosfera i la resta és absorbit pels oceans i per la biosfera terrestre.
Que fins ara l'absorció del CO2 hagi estat absorbit no vol dir que continuï en el futur. S'ha comprovat que l'absorció del CO2 per part dels oceans fa que es tornin més àcids amb repercussions potencials a la cadena alimentària, com per exemple en els esculls de coral.El diòxid de carboni és considerat el gas més important d'efecte hivernacle de llarga durada, que perdurarà durant segles. És l'efecte hivernacle perquè atrapa la radiació a l'atmosfera i causa un escalfament. Les fonts d'emissions de CO2 per part de l'activitat humana són: la crema de combustibles fòssils i el canvi d'ús del sol, sobretot per desforestació. Altres gasos d'efecte hivernacle de llarga durada són el metà i l'òxid nitrós.
Gas a gas
Diòxid de carboni (CO2)
El CO2 és el gas amb efecte hivernacle més important emès per les activitats humanes. Les emissions de CO2 per part de l'home representa el 85%, mentre que només el 15% són per causes naturals amb dades de la darrera dècada.
Metà (CH4)
És el segon gas més important de llarga durada d'efecte hivernacle. Aproximadament un 40% del metà emès prové de fonts naturals, com per exemple: els aiguamolls. El 60% que resta prové d'activitats com la ramaderia, l'agricultura de l'arròs, els abocadors i la crema de biomassa.
El 2011 ha marcat un nou rècord amb un 259% del nivell preindustrial.
Òxid nitrós (N2O)
La proporció d'òxid nitrós emès a l'atmosfera de forma natural és del 60% i per la mà de l'home un 40%. El seu impacte en el clima, en un període de 100 anys, és 298 vegades més gran que les emissions equivalents de CO2. És un gas que juga un paper important en la destrucció de la capa d'ozó estratosfèric que ens protegeix dels raigs ultraviolats del sol perjudicials per la salut humana.
