La pressió policial i judicial debilita la banda

Actualitzat a les 13:47 h   17/10/2011

El 29 de maig del 2003, la banda terrorista ETA va matar dos policies nacionals a Sangüesa. No hi hauria cap altre atemptat mortal fins al cotxe bomba de Barajas del 30 de desembre del 2006, que va matar dos ciutadans equatorians. Des de mitjans del 2003, ETA, assetjada per la policia i la justícia, ha reduït la seva activitat, tot i que ha intentat cometre accions de gran repercussió, com l'atemptat frustrat en un tren Intercity a Madrid la vigília de Nadal d'aquell mateix any. El trencament de la treva ha suposat un seguit de detencions a Espanya, França i altres països que ha debilitat encara més l'estructura de la banda.

La caiguda, el 2004, del presumpte màxim dirigent d'ETA Mikel Albizu, conegut com a Mikel Antza, al sud de França, va significar el cop més important infligit a l'organització des de la detenció de la cúpula a Bidart el 1992. A més, la infinitat de detencions de presumptes membres i col·laboradors de l'entramat etarra havien provocat els últims temps una certa decadència operativa de l'organització.

En els últims anys, l'acció policial ha deixat ETA pràcticament sense líders veterans (amb l'excepció de José Antonio Urrutikoetxea, "Josu Ternera"), activistes amb poc carisma, i joves amb una limitada experiència en la vida clandestina han ocupat els llocs més rellevants de l'organització. Aquesta falta d'activistes experimentats va fer que la banda mantingués la tensió terrorista amb atemptats que no anaven dirigits a persones, sinó a interessos turístics, com la col·locació d'artefactes en diverses poblacions de la costa cantàbrica.

Ja en els últims mesos de l'alto el foc del 2006, ETA va tornar a incrementar l'activitat. El 30 de desembre fa esclatar una furgoneta bomba a l'aeroport de Barajas que va acabar amb la treva i la negociació amb el govern espanyol.

Un cop fracassades les negociacions i trencada la treva, ETA ha fet esforços desesperats per portar a terme algun atemptat que torni a donar protagonisme a la banda. Però la majoria els frustren les forces policials. L'última acció de relativa importància la porten a terme el 24 d'agost del 2007, quan fan esclatar un cotxe bomba a prop de la caserna de la Guàrdia Civil de Durango que fereix lleument dos agents. S'especula que ETA està desplaçant la seva infraestructura a Portugal, però pocs dies després cauen a França l'històric Luis Ignacio Iruretagoyena, a qui s'ha qualificat de "màxim expert d'ETA en explosius"; el lloctinent de Txeroki i presumpte autor de l'atracament a una fàbrica d'armes a França, Ohian Barandalla, i dos membres més de la banda, l'escamot de l'atemptat contra la T-4.

Precisament el presumpte cap de la banda terrorista és detingut al sud de França al novembre del 2008, una detenció que suposa escapçar la cúpula d'ETA i deixar sense ordres els seus comandos. Mikel Garikoitz Aspiazu, àlies "Txeroki", arrestat juntament amb una altra suposada activista, és el considerat responsable del trencament de la treva, en haver ordenat l'atemptat a la T-4, i autor de l'assassinat de dos guàrdies civils a Capbreton.

La detenció té una reacció: l'assassinat a trets de l'empresari Ignacio Uría, un dels responsables de la construcció de la Y ferroviària basca, que estava en el punt de mira d'ETA. És la quarta víctima d'ETA el 2008. I tot just sis dies després, la policia francesa escapça un altre cop la cúpula de la banda militar amb la detenció d'Aitzol Iriondo juntament amb dos presumptes etarres més. Iriondo, àlies Barak, és, suposadament, el successor de Txeroki, i es converteix en un dels caps que manté el càrrec menys temps: 21 dies entre que és nomenat i detingut.

Amb aquests antecedents, l'organització fa un salt qualitatiu. El 19 de juny col·loca una bomba adhesiva de dos quilos d'explosiu als baixos del vehicle del responsable del grup de seguiments a terroristes de la Policia Nacional al País Basc: Eduardo Puelles. L'inspector mor i deixa viuda i dos fills. L'organització sembla voler demostrar per la via dels fets que tots els objectius estan al seu abast i pressiona així en demanda d'un nou procés de diàleg. Poc després, el 29 de juliol, l'organització armada fa esclatar una furgoneta bomba carregada amb 200 quilos d'explosius davant la casa caserna de la Guàrdia Civil a Burgos. La instal·lació té 14 plantes i en el moment de l'atemptat hi ha més de cent persones. La sort fa que tots salvin la vida. És la fortuna que no van tenir dos companys seus, agents de l'Institut Armat a Calvià, a Mallorca, que la van perdre amb una bomba col·locada sota el seu vehicle.

Des de llavors, les actuacions policial i judicial, i la col·laboració internacional, especialment de França, han impossibilitat a ETA atemptar. A l'estiu, les forces policials franceses descobreixen un seguit de zulos amb grans quantitats d'armes i explosius als Pirineus francesos. Alguns els localitzen seguint la pista als mateixos terroristes. Ja el 2010, i aquest cop a Portugal, la policia troba 1.500 quilos d'explosius en aquest xalet. ETA veu obstaculitzada, també, la via portuguesa.

Durant un tiroteig en un robatori de cotxes mata un policia francès, sense planificació prèvia. L'agent es va convertir en la primera víctima terrorista del país veí. La col·laboració policial francoespanyola s'estreny i permet detenir dos cops en tres mesos els caps de l'organització. Primer, Ibon Gogeaskoetxea, cap de l'aparell militar. Tres mesos després, cau Mikel Kabikoitz, màxim responsable del moment. A la "decapitació" d'ETA s'hi suma, també, la creixent dissidència de presos terroristes.