Els joves perceben el món virtual com si fos una extensió de la realitat, segons un estudi
Moltes vegades els pares tenen dificultats per saber en quina mesura la influència que exerceixen les noves tecnologies i, més concretament, les xarxes socials en els seus fills adolescents és una font d'ajuda al seu desenvolupament o més aviat tot el contrari. Ara, un estudi sobre la bretxa digital entre adults i adolescents revela interessants afirmacions per a la reflexió i la reeducació d'uns i altres.
Un estudi sobre l'escletxa digital entre adults i adolescents fet durant tres anys a col·legis de Barcelona, Madrid, Saragossa, Sevilla i Santiago de Compostel·la ha revelat que els joves perceben el món virtual com si fos una extensió de la realitat, mentre que els adults utilitzen la xarxa com a "instrument". Així ho ha explicat el sociòleg, investigador principal de l'estudi i professor de la Universitat Ramon Llull (URL), Jordi Busquet, qui ha indicat que, per als adolescents "són dues realitats paral·leles que formen part de la pròpia vida".
Els adolescents controlen bastant els riscos de les xarxes, però a vegades pequen d'ingenuïtat
L'estudi porta per títol "L'ús de les TIC i l'escletxa digital entre adults i adolescents" i constata que molts joves no poden viure sense aquestes eines, fis al punt que estan "tot el dia disponibles". Però la investigació no s'ha centrat en les addiccions sinó en altres aspectes, com per exemple en el fet que "no hi ha tanta diferència" entre allò que aquests joves projecten al Facebook i la manera com es mostren en el seu dia a dia, la qual cosa s'explica perquè la majoria d'adolescents utilitzen la xarxa per socialitzar-se i fer bromes entre ells. Tot i que controlen molt la seva relació amb els desconeguts i no solen acceptar sol·licituds de persones amb qui no tenen amistats en comú, els joves descuiden la seva imatge perquè "no són conscients" que la xarxa "és un espai públic i no privat", assenyala Busquets. La seva ingenuïtat els porta moltes vegades a publicar fotografies que poden afectar la seva reputació i, "a la llarga poden ser comprometedores" a l'hora, per exemple, de buscar feina.
Ni por ni prohibicions: que els adults "acompanyin" els joves
L'estudi també "desmitifica" l'escletxa digital entre adults i joves en concloure que no és només l'edat el motiu que els pot allunyar, sinó que hi ha altres variables que també influeixen, com els nivells educatiu i econòmic dels usuaris.
Quan els pares no dominen les noves tecnologies, diu l'estudi que tendeixen a reaccionar de dues maneres: o bé "dimiteixen de la tasca de fer de pares" o estableixen prohibicions. Ni una reacció ni l'altra ajuden als adolescents, els quals poden perdre la confiança en la seva família i camuflar casos tan greus com el setge, que també s'ha detectat en la investigació. Per això, Busquets recomana que els adults "acompanyin" els joves, tot i que els pugui resultar difícil i no fer servir la por ni la prohibició.
No dominar les noves tecnologies resta autoritat als professors
Tot i això, els investigadors també han constatat que l'actitud de les famílies en relació amb internet és "molt més positiva" que la que tenen els col·legis, que mantenen un posicionament més conservadora i reticent. Moltes escoles s'han modernitzat tecnològicament però no han renovat els seus mètodes pedagògics i, a més, "donen l'esquena a les xarxes socials", la qual cosa resta autoritat als docents perquè els alumnes es mostren molt crítics amb els professors que no dominen les noves tecnologies.
L'estudi, en el qual s'ha entrevistat 120 estudiants d'ESO i Batxillerat, i 60 adults, entre professors i pares, ha estat liderat per investigadors de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Sevilla, la Universitat de Salamanca i la Universitat Juan Carlos I de Madrid.
Els adolescents controlen bastant els riscos de les xarxes, però a vegades pequen d'ingenuïtat
L'estudi porta per títol "L'ús de les TIC i l'escletxa digital entre adults i adolescents" i constata que molts joves no poden viure sense aquestes eines, fis al punt que estan "tot el dia disponibles". Però la investigació no s'ha centrat en les addiccions sinó en altres aspectes, com per exemple en el fet que "no hi ha tanta diferència" entre allò que aquests joves projecten al Facebook i la manera com es mostren en el seu dia a dia, la qual cosa s'explica perquè la majoria d'adolescents utilitzen la xarxa per socialitzar-se i fer bromes entre ells. Tot i que controlen molt la seva relació amb els desconeguts i no solen acceptar sol·licituds de persones amb qui no tenen amistats en comú, els joves descuiden la seva imatge perquè "no són conscients" que la xarxa "és un espai públic i no privat", assenyala Busquets. La seva ingenuïtat els porta moltes vegades a publicar fotografies que poden afectar la seva reputació i, "a la llarga poden ser comprometedores" a l'hora, per exemple, de buscar feina.
Ni por ni prohibicions: que els adults "acompanyin" els joves
L'estudi també "desmitifica" l'escletxa digital entre adults i joves en concloure que no és només l'edat el motiu que els pot allunyar, sinó que hi ha altres variables que també influeixen, com els nivells educatiu i econòmic dels usuaris.
Quan els pares no dominen les noves tecnologies, diu l'estudi que tendeixen a reaccionar de dues maneres: o bé "dimiteixen de la tasca de fer de pares" o estableixen prohibicions. Ni una reacció ni l'altra ajuden als adolescents, els quals poden perdre la confiança en la seva família i camuflar casos tan greus com el setge, que també s'ha detectat en la investigació. Per això, Busquets recomana que els adults "acompanyin" els joves, tot i que els pugui resultar difícil i no fer servir la por ni la prohibició.
No dominar les noves tecnologies resta autoritat als professors
Tot i això, els investigadors també han constatat que l'actitud de les famílies en relació amb internet és "molt més positiva" que la que tenen els col·legis, que mantenen un posicionament més conservadora i reticent. Moltes escoles s'han modernitzat tecnològicament però no han renovat els seus mètodes pedagògics i, a més, "donen l'esquena a les xarxes socials", la qual cosa resta autoritat als docents perquè els alumnes es mostren molt crítics amb els professors que no dominen les noves tecnologies.
L'estudi, en el qual s'ha entrevistat 120 estudiants d'ESO i Batxillerat, i 60 adults, entre professors i pares, ha estat liderat per investigadors de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Sevilla, la Universitat de Salamanca i la Universitat Juan Carlos I de Madrid.
