Cronologia i evolució de l'organització terrorista
Al llarg dels seus 50 anys d'existència, les accions terroristes d'ETA han segat la vida de prop d'un miler de persones. L'última víctima mortal és un gendarme francès mort en un tiroteig al país veí el 2010. A Espanya, les darreres víctimes mortals són dos guàrdies civils morts en un atemptat amb cotxe bomba a Mallorca el 2009, últim any en què hi ha hagut atemptats de la banda a l'Estat i també el que marca l'inici de diversos passos cap a un procés de pacificació al País Basc que va acompanyat d'una creixent pressió policial que porta a un progressiu debilitament de la banda.
De l'inici fins als anys setanta
1958
Ekin trenca amb el PNB i decideix fundar el que un any més tard serà ETA.
1960
Mor a París el lehendakari Agirre i algú col·loca al cim Urgull de Sant Sebastià una ikurriña amb un crespó negre.
S'aprova la llei contra el bandidatge i terrorisme per aplicar als membres d'ETA.
1961
Acció fallida d'ETA contra un tren que transportava excombatents franquistes a Sant Sebastià per commemorar l'aniversari de l'alçament del 18 de juliol del 1936.
1962
ETA celebra la seva primera assemblea al convent de Belloc, a Baiona (França), on es presenta el Moviment Revolucionari Basc d'Alliberament Nacional. L'organització marca les seves línies ideològiques, entre les quals, la defensa de la lluita armada com a mitjà per aconseguir la independència d'Euskadi.
1963
II Assemblea d'ETA a la localitat francesa de Hossegor.
1964
III Assemblea d'ETA.
Es produeixen nombroses detencions de membres de la banda. França dicta una ordre d'expulsió contra els fundadors de l'organització.
1965
IV Assemblea d'ETA. Es planteja l'ús de l'espiral acció-repressió, és a dir, "obrir un cicle en el qual tota acció comporti una repressió que generi una acció revolucionària més àmplia, i així successivament".
1966
Apareixen pintades en contra de la premsa: "periodisme igual a manipulació".
Primera part de la V Assemblea.
1967
Segona part de la V Assemblea, celebrada a la Casa d'Exercicis Espirituals de Getaria. Alguns membres d'ETA abandonen l'organització perquè no són partidaris de la lluita armada i funden posteriorment el Moviment Comunista d'Espanya (MCE). Es crea un model d'organització amb la creació de "fronts" en els àmbits militar, cultural, polític i obrer.
1968
ETA assassina el guàrdia civil José Pardines i el cap de la Brigada d'Investigació Social de Sant Sebastià, Melitón Manzanas.
1969
Detinguts a Bilbao Mario Onaindía i Josu Abrisketa, entre altres militants d'ETA.
1958
Ekin trenca amb el PNB i decideix fundar el que un any més tard serà ETA.
1960
Mor a París el lehendakari Agirre i algú col·loca al cim Urgull de Sant Sebastià una ikurriña amb un crespó negre.
S'aprova la llei contra el bandidatge i terrorisme per aplicar als membres d'ETA.
1961
Acció fallida d'ETA contra un tren que transportava excombatents franquistes a Sant Sebastià per commemorar l'aniversari de l'alçament del 18 de juliol del 1936.
1962
ETA celebra la seva primera assemblea al convent de Belloc, a Baiona (França), on es presenta el Moviment Revolucionari Basc d'Alliberament Nacional. L'organització marca les seves línies ideològiques, entre les quals, la defensa de la lluita armada com a mitjà per aconseguir la independència d'Euskadi.
1963
II Assemblea d'ETA a la localitat francesa de Hossegor.
1964
III Assemblea d'ETA.
Es produeixen nombroses detencions de membres de la banda. França dicta una ordre d'expulsió contra els fundadors de l'organització.
1965
IV Assemblea d'ETA. Es planteja l'ús de l'espiral acció-repressió, és a dir, "obrir un cicle en el qual tota acció comporti una repressió que generi una acció revolucionària més àmplia, i així successivament".
1966
Apareixen pintades en contra de la premsa: "periodisme igual a manipulació".
Primera part de la V Assemblea.
1967
Segona part de la V Assemblea, celebrada a la Casa d'Exercicis Espirituals de Getaria. Alguns membres d'ETA abandonen l'organització perquè no són partidaris de la lluita armada i funden posteriorment el Moviment Comunista d'Espanya (MCE). Es crea un model d'organització amb la creació de "fronts" en els àmbits militar, cultural, polític i obrer.
1968
ETA assassina el guàrdia civil José Pardines i el cap de la Brigada d'Investigació Social de Sant Sebastià, Melitón Manzanas.
1969
Detinguts a Bilbao Mario Onaindía i Josu Abrisketa, entre altres militants d'ETA.
