La importància de guanyar al Tarragonès i altres curiositats del 25-N
Quina és la comarca amb uns resultats més semblants als del conjunt de Catalunya? A quines comarques obté un percentatge més alt de vots cada partit? Hi ha alguna comarca on guanyi sempre la formació que obté més vots a tot el país? Aquestes són algunes curiositats sobre les eleccions al Parlament d'aquest diumenge.
Ramon RadóActualitzat
"Any 2012, Catalunya apareix pintada de blau. Tota? Tota no! Una comarca resisteix: el Baix Llobregat". El començament de les historietes de l'Astèrix podria ser vàlid per explicar el mapa comarcal que deixen les eleccions d'aquest diumenge.
Malgrat el retrocés en escons i en percentatge de vot, Convergència i Unió (CiU) ha aconseguit ser la força més votada a 40 de les 41 comarques catalanes, és a dir, totes menys el Baix Llobregat. En les anteriors eleccions al Parlament, fa dos anys, la candidatura liderada per Artur Mas va ser la primera força a totes les 41 comarques catalanes.
La situació d'aquests comicis, en què CiU s'imposa a totes les comarques menys una, ja es va repetir els anys 1984, 1988 i 1992 i sempre la comarca "rebel" va ser el Baix Llobregat. De fet, des de la recuperació de l'autonomia, CiU només ha aconseguit imposar-se al Baix Llobregat en dues eleccions al Parlament, els anys 1995 i 2010. En la resta d'ocasions, la comarca s'ha mantingut com un feu socialista, excepte l'any 1980, quan hi va guanyar el PSUC.
El Pla de l'Estany, feu convergent
El Baix Llobregat és la comarca on Convergència i Unió obté el pitjor percentatge de vots i l'única en què queda per sota del 20% (19,8). En canvi, a l'altre costat de la balança hi ha el Pla de l'Estany, on CiU s'emporta el 52,9% dels vots. A més, la federació també supera el 50% dels vots a la Garrotxa, la Cerdanya, Osona, el Ripollès i el Pla d'Urgell.
Per la seva banda, el PSC obté uns números completament oposats: el seu millor percentatge de vots és al Baix Llobregat (l'única comarca on els socialistes superen el 20% dels vots) i el pitjor al Pla de l'Estany, amb només el 3,9% dels sufragis.
El Pla de l'Estany és també la comarca on el PP aconsegueix un percentatge de vots més baix, juntament amb el Pallars Sobirà, un 4,9%, mentre que el lloc amb una proporció més alta de votants populars és la Vall d'Aran, amb un 21,9%.
ERC, segon partit en 33 comarques
On Esquerra Republicana té més bons resultats és la Conca de Barberà, amb un 26,8% dels vots, mentre que el percentatge més baix el té a la Vall d'Aran, amb només un 6,3%, l'única comarca on queden per sota del 10% dels sufragis. Malgrat que en el conjunt del país ERC suma menys vots que el PSC, els republicans són el segon partit més votat en 33 de les 41 comarques catalanes.
Fent honor a la seva tradició obrera, el Baix Llobregat és també la comarca on Iniciativa per Catalunya treu un percentatge de vots més elevat, un 13,1%. Els ecosocialistes també superen la frontera del 10% dels vots al Barcelonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En canvi, el pitjor resultat és el que obtenen a les Garrigues, on ICV no passa del 3,6%.
El Tarragonès és la comarca on Ciutadans aconsegueix un percentatge de vots més alt, amb l'11,6%. La formació liderada per Albert Rivera també supera el 10% dels vots al Baix Llobregat. En canvi, el pitjor percentatge de C's el treu al Priorat, on no passa de l'1%.
Precisament és al Priorat on la CUP aconsegueix un percentatge més alt de vots, el 8,7%, mentre que el més baix l'obté a la Vall d'Aran, un 1,4%.
El Vallès Oriental, la comarca més semblant al conjunt del país
D'entre totes les comarques catalanes, la que presenta uns resultats més similars al conjunt del país és el Vallès Oriental. De fet, és l'única en què l'ordre dels partits es correspon amb la "classificació" en vots de les diverses forces a Catalunya.
A més, els percentatges de vot de les forces polítiques a la comarca s'assemblen força als obtinguts a tot el país. Així doncs, CiU és el partit més votat, amb el 30,4% dels vots (i a tot Catalunya en té el 30,6%); el PSC és la segona força, amb el 14,2% dels vots (14,5% global); Esquerra se situa en tercer lloc, amb el 13,6% (a tot Catalunya, el 13,7%); seguida del PP, amb l'11,7% (davant del 13% global), i Iniciativa amb el 10,7% (al conjunt del país, el 9,9%). Ciutadans s'emporta el 8,3% dels sufragis (el 7,6% a Catalunya) i la CUP, el 3,2% (en el global del país, un 3,5%).
El Tarragonès, l'Ohio català
El que en aquestes eleccions ha continuat complint-se és la llei no escrita que, qui guanya a la comarca del Tarragonès, guanya a Catalunya. Des de les primeres eleccions després de la restauració de la Generalitat, l'any 1980, la força que ha guanyat a la comarca és també la que ha obtingut més vots a tot el país.
Igual com passa amb l'estat d'Ohio a les eleccions nord-americanes (des del 1964, el candidat que s'imposa a l'Estat de la regió dels Grans Llacs esdevé el president, la qual cosa el converteix en un "bellwether state"), el partit que obté més vots a la comarca és també el que en suma més a tot el país.
Al Tarragonès hi ha guanyat sempre CiU excepte els anys 1999 i 2003, justament els dos únics comicis en què el PSC, amb Pasqual Maragall al capdavant, va ser la formació més votada en unes eleccions al Parlament (i també a la comarca).
Malgrat el retrocés en escons i en percentatge de vot, Convergència i Unió (CiU) ha aconseguit ser la força més votada a 40 de les 41 comarques catalanes, és a dir, totes menys el Baix Llobregat. En les anteriors eleccions al Parlament, fa dos anys, la candidatura liderada per Artur Mas va ser la primera força a totes les 41 comarques catalanes.
La situació d'aquests comicis, en què CiU s'imposa a totes les comarques menys una, ja es va repetir els anys 1984, 1988 i 1992 i sempre la comarca "rebel" va ser el Baix Llobregat. De fet, des de la recuperació de l'autonomia, CiU només ha aconseguit imposar-se al Baix Llobregat en dues eleccions al Parlament, els anys 1995 i 2010. En la resta d'ocasions, la comarca s'ha mantingut com un feu socialista, excepte l'any 1980, quan hi va guanyar el PSUC.
El Pla de l'Estany, feu convergent
El Baix Llobregat és la comarca on Convergència i Unió obté el pitjor percentatge de vots i l'única en què queda per sota del 20% (19,8). En canvi, a l'altre costat de la balança hi ha el Pla de l'Estany, on CiU s'emporta el 52,9% dels vots. A més, la federació també supera el 50% dels vots a la Garrotxa, la Cerdanya, Osona, el Ripollès i el Pla d'Urgell.
Per la seva banda, el PSC obté uns números completament oposats: el seu millor percentatge de vots és al Baix Llobregat (l'única comarca on els socialistes superen el 20% dels vots) i el pitjor al Pla de l'Estany, amb només el 3,9% dels sufragis.
El Pla de l'Estany és també la comarca on el PP aconsegueix un percentatge de vots més baix, juntament amb el Pallars Sobirà, un 4,9%, mentre que el lloc amb una proporció més alta de votants populars és la Vall d'Aran, amb un 21,9%.
ERC, segon partit en 33 comarques
On Esquerra Republicana té més bons resultats és la Conca de Barberà, amb un 26,8% dels vots, mentre que el percentatge més baix el té a la Vall d'Aran, amb només un 6,3%, l'única comarca on queden per sota del 10% dels sufragis. Malgrat que en el conjunt del país ERC suma menys vots que el PSC, els republicans són el segon partit més votat en 33 de les 41 comarques catalanes.
Fent honor a la seva tradició obrera, el Baix Llobregat és també la comarca on Iniciativa per Catalunya treu un percentatge de vots més elevat, un 13,1%. Els ecosocialistes també superen la frontera del 10% dels vots al Barcelonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. En canvi, el pitjor resultat és el que obtenen a les Garrigues, on ICV no passa del 3,6%.
El Tarragonès és la comarca on Ciutadans aconsegueix un percentatge de vots més alt, amb l'11,6%. La formació liderada per Albert Rivera també supera el 10% dels vots al Baix Llobregat. En canvi, el pitjor percentatge de C's el treu al Priorat, on no passa de l'1%.
Precisament és al Priorat on la CUP aconsegueix un percentatge més alt de vots, el 8,7%, mentre que el més baix l'obté a la Vall d'Aran, un 1,4%.
El Vallès Oriental, la comarca més semblant al conjunt del país
D'entre totes les comarques catalanes, la que presenta uns resultats més similars al conjunt del país és el Vallès Oriental. De fet, és l'única en què l'ordre dels partits es correspon amb la "classificació" en vots de les diverses forces a Catalunya.
A més, els percentatges de vot de les forces polítiques a la comarca s'assemblen força als obtinguts a tot el país. Així doncs, CiU és el partit més votat, amb el 30,4% dels vots (i a tot Catalunya en té el 30,6%); el PSC és la segona força, amb el 14,2% dels vots (14,5% global); Esquerra se situa en tercer lloc, amb el 13,6% (a tot Catalunya, el 13,7%); seguida del PP, amb l'11,7% (davant del 13% global), i Iniciativa amb el 10,7% (al conjunt del país, el 9,9%). Ciutadans s'emporta el 8,3% dels sufragis (el 7,6% a Catalunya) i la CUP, el 3,2% (en el global del país, un 3,5%).
El Tarragonès, l'Ohio català
El que en aquestes eleccions ha continuat complint-se és la llei no escrita que, qui guanya a la comarca del Tarragonès, guanya a Catalunya. Des de les primeres eleccions després de la restauració de la Generalitat, l'any 1980, la força que ha guanyat a la comarca és també la que ha obtingut més vots a tot el país.
Igual com passa amb l'estat d'Ohio a les eleccions nord-americanes (des del 1964, el candidat que s'imposa a l'Estat de la regió dels Grans Llacs esdevé el president, la qual cosa el converteix en un "bellwether state"), el partit que obté més vots a la comarca és també el que en suma més a tot el país.
Al Tarragonès hi ha guanyat sempre CiU excepte els anys 1999 i 2003, justament els dos únics comicis en què el PSC, amb Pasqual Maragall al capdavant, va ser la formació més votada en unes eleccions al Parlament (i també a la comarca).
