Brussel·les

Òmnium i els eurodiputats denuncien a Brussel·les el "setge" de Wert al català

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha traslladat a alts funcionaris i diputats de l'eurocambra el "maltractament doble" que suposa la proposta de reforma educativa del govern espanyol. Els eurodiputats catalans de CiU, PSC, ICV i ERC demanen reunir-se amb la Comissió per denunciar els fets.

RedaccióActualitzat
La lluita contra la proposta de reforma educativa del ministre Wert, que ha motivat un cop de porta del govern de la Generalitat, ha arribat a Brussel·les de la mà d'Òmnium Cultural i els eurodiputats catalans.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha traslladat a alts funcionaris i diputats de l'Eurocambra el "maltractament doble" que suposa la proposta de reforma educativa del govern espanyol. Casals ha explicat que els seus interlocutors han rebut la notícia amb incredulitat i que els ha explicat que el cas "evidencia la topada entre la llei espanyola i la legitimitat democràtica catalana".

"Hi ha un govern europeu que es comporta d'una manera que en un context democràtic és difícil de creure", ha lamentat la presidenta d'Òmnium. Tot i això, Casals no espera "grans declaracions en contra del govern espanyol", sinó que espera que els socis europeus "comprenguin el mal comportament" que ha tingut.

Per la seva part, els eurodiputats catalans de CiU, PSC, ICV i ERC han demanat per carta reunir-se amb la comissària europea d'Educació, Androula Vassiliou, per denunciar "el setge a què el govern espanyol sotmet la llengua catalana". El text està firmat per Ramon Tremosa i Salvador Sedó (CiU), Maria Badia i Raimon Obiols (PSC), Raül Romeva (ICV) i Ana Miranda (en nom d'ERC).

Al text que li han enviat, destaquen que l'esborrany de Wert "atempta directament contra la normalització del català i la tasca de cohesió social que ha significat el model d'immersió lingüística".

"La llei Wert significa un atac frontal a la unitat civil del poble català. Durant dècades, Catalunya ha estat terra d'acollida per a centenars de milers de persones que han volgut integrar-se al nostre país i el nostre èxit ha estat que tots se sentissin plenament catalans mitjançant, entre altres instruments, l'ús del català com a llengua vehicular a l'ensenyament", manté la carta.
Anar al contingut