Newton

L'etern debat sobre la tinença d'armes es reobre als EUA després de la matança de Newtown

Dol i recerca inútil d'explicacions aquest dissabte, a Newtown, a Connecticut, on un jove de 20 anys va acabar amb la vida de 27 persones, la majoria nens. Obama, molt emocionat, reobre el debat sobre les armes reiterant que calen mesures decisives per evitar tragèdies.

RedaccióActualitzat
Newtown és una població en estat de xoc. La pau i la tranquil·litat d'aquesta ciutat residencial acomodada de l'estat de Connecticut s'han vist alterades de cop per una de les pitjors matances escolars de la història dels Estats Units. La sensació de seguretat ha desaparegut.

En un ambient de commoció, els ciutadans dels Estats Units es pregunten els motius que han impulsat un jove nord-americà a entrar carregat d'armes en una escola de primària i matar a sang freda vint-i-sis persones, entre elles vint criatures d'entre 5 i 10 anys, abans de suïcidar-se. Abans de perpetrar la matança, el jove ja havia matat un familiar, de qui no s'ha confirmat la identitat i no se sap si es tracta o no de la mare, com s'ha dit prèviament.

Encara no és gens clar què va passar exactament. ¿Com s'ho va fer el presumpte tirador, un jove exalumne de vint anys, Adan Lanza, per entrar amb diverses armes al centre, burlar la seguretat i cometre la massacre? A 2/4 de 10 del matí es van tancar les portes del recinte, i només s'hi podia accedir picant un timbre a l'entrada principal i registrant-se. Els trets es van sentir al cap de deu minuts; es va centrar en dues aules.

Tímid i poc comunicatiu

Adam Lanza no tenia cap antecedent policial i havia estudiat a la mateixa escola on hi ha hagut el tiroteig, segons mitjans locals. Els primers apunts que els veïns han donat sobre el jove dibuixen el perfil d'un noi tímid, poc comunicatiu, i amb molt poca relació amb la resta d'estudiants.

Els sues pares es van divorciar fa tres anys i ell vivia amb la mare en un barri al costat de l'escola. El pare viu a la propera població de Stamford.

El germà gran de Lanza, Ryan, ha patit un malson després de la matança. Algú l'ha confós amb el germà i la policia l'ha anat a buscar al seu apartament a Nova Jersey per interrogar-lo. El noi ja havia insistit a Facebook que no té cap relació amb els crims.

L'etern debat

L'afer de Newtown ha tingut una repercussió immediata en el terreny polític: ha renovat el debat sobre el control i l'accés a les armes per part dels civils, sense que de moment s'hagi pres cap mesura.

Un Barack Obama emocionat ho ha deixat clar. Els Estats Units ja han passat massa vegades per aquest tràngol, ha dit, i s'ha d'actuar de manera decidida per prevenir tragèdies semblants, al marge del que ha anomenat "polítiques", en clara al·lusió a la influent Associació Nacional del Rifle.

A l'origen, sempre el mateix: la facilitat d'infants, adolescents o adults per accedir a les armes de foc. La societat nord-americana té profundament arrelada la noció de l'autodefensa. És un sentiment que, com ens mostra Hollywood a les pel·lícules de l'Oest, va néixer amb la conquesta de les terres verges als indis, quan els colons havien de sobreviure en territoris on el govern era llunyà o inexistent i cada home havia de defensar-se a si mateix. Per això els Estats Units són una societat armada.

Però internet ha donat una nova dimensió al fenomen: els adolescents anuncien sovint el que tenen previst fer a la xarxa, com Chong Seung-hui, l'assassí de Virgínia. O com els assassins de Columbine. El ressò que tenen és enorme, i cada assassí que ho explica a la xarxa empeny altres a imitar-lo. A la xarxa, la violència es retroalimenta.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut