De Gispert fixa com a reptes la superació de la crisi, noves relacions amb Espanya i l'exercici del dret a decidir
Cinc grups representats a la mesa del Parlament. Núria de Gispert ha estat reelegida presidenta amb 79 vots a favor. Anna Simó i Lluís Maria Coromines han estat elegits vicepresidenta primera i vicepresident segon, respectivament. Els 4 secretaris són Miquel Iceta, del PSC; Pere Calbó, del PPC; Josep Rull, de CiU, i David Compañón, d'ICV-EUiA.
RedaccióActualitzat
El Parlament de la desena legislatura ha quedat constituït aquest 17 de desembre. La sessió amb què s'ha obert la nova legislatura ha escollit Núria de Gispert altre cop com a presidenta de la mesa, el màxim òrgan de poder de la cambra legislativa, amb 79 vots a favor, 52 abstencions i 3 vots nuls, els de la CUP, per la qual cosa la dirigent democratacristiana repeteix al capdavant de la cambra.
Anna Simó, d'Esquerra Republicana, ha estat elegida vicepresidenta primera i Lluís Maria Corominas, de CiU, vicepresident segon.
Els 4 secretaris són Miquel Iceta, del PSC, amb 45 vots; Pere Calbó, del PPC, amb 35 vots ; Josep Rull, de CiU, amb 26 vots, i David Companyon, d'ICV-EUiA, amb 16 vots. Això configura la mesa més plural de la història amb cinc grups parlamentaris representats.
La mesa d'edat
La sessió constitutiva l'ha presidit inicialment el diputat més gran, assistit pels dos més joves com a secretaris. Tots tres han format la mesa d'edat. Aquesta vegada la presidenta ha estat Dolors Montserrat (PPC), de 65 anys, i els secretaris, José Antonio Coto (PPC), de 26, i Marta Vilalta (ERC), de 28.
La sessió l'ha obert la secretària general, Imma Folchi, que ha llegit el decret de convocatòria i ha convidat Montserrat, Coto i Vilalta a ocupar els seus llocs a la mesa; la presidenta de la mesa d'edat ha adreçat unes paraules a la resta de diputats en què ha recordat els expresidents de la cambra i ha acabat citant Salvador Espriu: "Que ni en els moments més tensos es trenquin els ponts de diàleg".
Les votacions
Les votacions per elegir els membres de la mesa s'han fet per mitjà de paperetes. Els diputats han votat per ordre alfabètic, però els últims a fer-ho han estat els membres del govern en funcions que són diputats i els membres de la mesa d'edat.
Les eleccions del president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris, en tres votacions successives:
Per elegir els membres de la mesa, cada diputat ha escrit un sol nom a la papereta de cada una de les votacions, i ha sortit elegit president qui obté la majoria absoluta, és a dir, un mínim de 68 vots. Si cap candidat no s'haguessin assolit aquestes xifres, la votació s'hauria d'haver repetit entre els dos que més s'apropessin a la majoria i sortiria elegit qui aquesta vegada obtingués més vots. En cas d'empat, la votació s'hauria de tornar a repetir, i si després de quatre votacions persistís la igualtat, seria elegit el candidat del grup amb més diputats. Els dos vicepresidents s'han elegit per ordre de vots obtinguts. Per elegir els quatre secretaris, es fa el mateix procediment.
Acabades les votacions, els diputats elegits han ocupat el lloc que els pertoca a la mesa. Després, la nova presidenta ha adreçat unes paraules a la cambra, ha declarat constituït el Parlament i ha aixecat la sessió.
El discurs de Núria de Gispert
De Gispert ha agraït el nomenament i ha dit que garantirà "la màxima llibertat d'expressió" amb el respecte entre les persones i a la institució. En la seva primera intervenció com a presidenta del Parlament corresponent a la X legislatura catalana, De Gispert ha indicat que "som una gran nació, un país de pau i treva, per la qual cosa trairíem aquesta tradició si (en la nova legislatura) utilitzem la bronca, la desqualificació o insult, encara que aquests a vegades puguin semblar més forts".
Després d'apuntar el seu desig que l'activitat parlamentària "no alteri l'harmonia en la qual Catalunya vol conviure", Núria de Gispert ha demanat que el Parlament estigui "en sintonia amb un poble en marxa", ja que "Catalunya no és un país derrotat sinó molt viu, amb aspiracions nacionals".
De Gispert ha recordat que aquest any el Parlament ha fet 80 anys i també la manifestació de l'11 de Setembre, que, ha dit, reclama explorar noves vies perquè l'encaix amb Espanya ha estat molt difícil. Ha assegurat que el Parlament recull el clam de la ciutadania pel dret a decidir i, per tot plegat, ha fixat com a reptes de futur la superació de la crisi, l'assoliment d'unes noves relacions amb Espanya i l'exercici del dret a decidir.
L'acte s'ha acabat amb tots el diputats dempeus cantant "Els segadors".
De Gispert ha de comunicat per escrit la constitució de la cambra al cap de l'Estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés dels Diputats i el Senat.
Un cop constituït el Parlament, la presidenta de la cambra ha d'obrir consultes amb els líders de les formacions que han obtingut representació per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat.
Mas prefereix tancar l'acord d'estabilitat abans de ser investit
El debat d'investidura del president s'ha de fer els pròxims deu dies hàbils; és a dir, que hi ha de temps fins al 4 de gener. Tot i això, el mateix Artur Mas ha dit que abans de ser investit prefereix tancar l'acord d'estabilitat amb ERC.
El líder dels socialistes, Pere Navarro, ha augurat que "Catalunya serà més ingovernable que mai" per "la gran irresponsabilitat de l'aposta equivocada d'Artur Mas". Navarro ha lamentat que això passi, especialment per la crisi que hi ha.
Sense acord tancat i sense la pressió de la investidura aquesta setmana, altres partits han dit que ho veuen com una oportunitat per incidir, per tenir-hi un paper. En aquest sentit s'ha expressat el popular Enric Millo, que ha dit que "si Artur Mas insisteix en aquesta deriva independentista, el desastre està assegurat i només quedarà una única solució: un govern de concentració en el qual totes les forces polítiques apostessin juntes per sortir de la crisi". Per la seva banda, el líder d'ICV, Joan Herrera, ha demanat començar "a fer les coses bé. Això "vol dir, en el terreny nacional, buscar un acord pel dret a decidir entre tots i una gran cimera per a la reorientació de la política econòmica".
Aquesta setmana, Convergència i Unió i Esquerra intensificaran les negociacions, primer en les comissions i, al final, en una nova trobada dels líders, Mas i Junqueras.
La republicana Marta Rovira ha demanat més temps per negociar, tot i que ha volgut ressaltar que "els punts de trobada són positius". "El que necessitem és una setmana més, potser quinze dies més, però els punts de trobada són positius i importants", ha subratllat Rovira. També el convergent Oriol Pujol s'ha mostrat optimista i ha afirmat que, "normalment, el que comença de manera difícil acaba bé".
Anna Simó, d'Esquerra Republicana, ha estat elegida vicepresidenta primera i Lluís Maria Corominas, de CiU, vicepresident segon.
Els 4 secretaris són Miquel Iceta, del PSC, amb 45 vots; Pere Calbó, del PPC, amb 35 vots ; Josep Rull, de CiU, amb 26 vots, i David Companyon, d'ICV-EUiA, amb 16 vots. Això configura la mesa més plural de la història amb cinc grups parlamentaris representats.
La mesa d'edat
La sessió constitutiva l'ha presidit inicialment el diputat més gran, assistit pels dos més joves com a secretaris. Tots tres han format la mesa d'edat. Aquesta vegada la presidenta ha estat Dolors Montserrat (PPC), de 65 anys, i els secretaris, José Antonio Coto (PPC), de 26, i Marta Vilalta (ERC), de 28.
La sessió l'ha obert la secretària general, Imma Folchi, que ha llegit el decret de convocatòria i ha convidat Montserrat, Coto i Vilalta a ocupar els seus llocs a la mesa; la presidenta de la mesa d'edat ha adreçat unes paraules a la resta de diputats en què ha recordat els expresidents de la cambra i ha acabat citant Salvador Espriu: "Que ni en els moments més tensos es trenquin els ponts de diàleg".
Les votacions
Les votacions per elegir els membres de la mesa s'han fet per mitjà de paperetes. Els diputats han votat per ordre alfabètic, però els últims a fer-ho han estat els membres del govern en funcions que són diputats i els membres de la mesa d'edat.
Les eleccions del president, els dos vicepresidents i els quatre secretaris, en tres votacions successives:
Per elegir els membres de la mesa, cada diputat ha escrit un sol nom a la papereta de cada una de les votacions, i ha sortit elegit president qui obté la majoria absoluta, és a dir, un mínim de 68 vots. Si cap candidat no s'haguessin assolit aquestes xifres, la votació s'hauria d'haver repetit entre els dos que més s'apropessin a la majoria i sortiria elegit qui aquesta vegada obtingués més vots. En cas d'empat, la votació s'hauria de tornar a repetir, i si després de quatre votacions persistís la igualtat, seria elegit el candidat del grup amb més diputats. Els dos vicepresidents s'han elegit per ordre de vots obtinguts. Per elegir els quatre secretaris, es fa el mateix procediment.
Acabades les votacions, els diputats elegits han ocupat el lloc que els pertoca a la mesa. Després, la nova presidenta ha adreçat unes paraules a la cambra, ha declarat constituït el Parlament i ha aixecat la sessió.
El discurs de Núria de Gispert
De Gispert ha agraït el nomenament i ha dit que garantirà "la màxima llibertat d'expressió" amb el respecte entre les persones i a la institució. En la seva primera intervenció com a presidenta del Parlament corresponent a la X legislatura catalana, De Gispert ha indicat que "som una gran nació, un país de pau i treva, per la qual cosa trairíem aquesta tradició si (en la nova legislatura) utilitzem la bronca, la desqualificació o insult, encara que aquests a vegades puguin semblar més forts".
Després d'apuntar el seu desig que l'activitat parlamentària "no alteri l'harmonia en la qual Catalunya vol conviure", Núria de Gispert ha demanat que el Parlament estigui "en sintonia amb un poble en marxa", ja que "Catalunya no és un país derrotat sinó molt viu, amb aspiracions nacionals".
De Gispert ha recordat que aquest any el Parlament ha fet 80 anys i també la manifestació de l'11 de Setembre, que, ha dit, reclama explorar noves vies perquè l'encaix amb Espanya ha estat molt difícil. Ha assegurat que el Parlament recull el clam de la ciutadania pel dret a decidir i, per tot plegat, ha fixat com a reptes de futur la superació de la crisi, l'assoliment d'unes noves relacions amb Espanya i l'exercici del dret a decidir.
L'acte s'ha acabat amb tots el diputats dempeus cantant "Els segadors".
De Gispert ha de comunicat per escrit la constitució de la cambra al cap de l'Estat, al president de la Generalitat en funcions i als presidents del Congrés dels Diputats i el Senat.
Un cop constituït el Parlament, la presidenta de la cambra ha d'obrir consultes amb els líders de les formacions que han obtingut representació per proposar un candidat a la presidència de la Generalitat.
Mas prefereix tancar l'acord d'estabilitat abans de ser investit
El debat d'investidura del president s'ha de fer els pròxims deu dies hàbils; és a dir, que hi ha de temps fins al 4 de gener. Tot i això, el mateix Artur Mas ha dit que abans de ser investit prefereix tancar l'acord d'estabilitat amb ERC.
El líder dels socialistes, Pere Navarro, ha augurat que "Catalunya serà més ingovernable que mai" per "la gran irresponsabilitat de l'aposta equivocada d'Artur Mas". Navarro ha lamentat que això passi, especialment per la crisi que hi ha.
Sense acord tancat i sense la pressió de la investidura aquesta setmana, altres partits han dit que ho veuen com una oportunitat per incidir, per tenir-hi un paper. En aquest sentit s'ha expressat el popular Enric Millo, que ha dit que "si Artur Mas insisteix en aquesta deriva independentista, el desastre està assegurat i només quedarà una única solució: un govern de concentració en el qual totes les forces polítiques apostessin juntes per sortir de la crisi". Per la seva banda, el líder d'ICV, Joan Herrera, ha demanat començar "a fer les coses bé. Això "vol dir, en el terreny nacional, buscar un acord pel dret a decidir entre tots i una gran cimera per a la reorientació de la política econòmica".
Aquesta setmana, Convergència i Unió i Esquerra intensificaran les negociacions, primer en les comissions i, al final, en una nova trobada dels líders, Mas i Junqueras.
La republicana Marta Rovira ha demanat més temps per negociar, tot i que ha volgut ressaltar que "els punts de trobada són positius". "El que necessitem és una setmana més, potser quinze dies més, però els punts de trobada són positius i importants", ha subratllat Rovira. També el convergent Oriol Pujol s'ha mostrat optimista i ha afirmat que, "normalment, el que comença de manera difícil acaba bé".
