Rigau: "Jo no canviaré, no em veig de consellera d'Ensenyament canviant el català a l'escola"
La consellera d'Ensenyament apunta que si la "llei Wert" s'arriba a aprovar al govern "només li queda esperar" a trobar "un marc perquè no s'hagi d'aplicar". Alhora, però, adverteix que "una llei imposada no acostuma a acabar bé".
Victòria MiróActualitzat
A mesura que van passant les setmanes va quedant més clar que la posició del govern espanyol, i especialment del ministre Wert, sobre l'esborrany de reforma educativa que han presentat és inamovible. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha dit que és conscient d'això i que en les reunions que han anat mantenint sobre el que encara és un projecte de llei es veu molt clar l'objectiu de l'executiu Rajoy: "Aquí hi ha una voluntat, que és que totes les comunitats amb llengua cooficial tinguin el mateix model educatiu, de 'bilingüisme integrador'", ha declarat sobre el nom que usen per presentar el canvi. "Amb aquest nom en positiu costa molt fer entendre que nosaltres ja tenim un model, que és la immersió lingüística", ha explicat en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio".
La consellera Rigau ha reconegut que amb aquest escenari la "llei Wert" va camí de ser aprovada com està actualment i, descartant un cop més la paraula "insubmissió", ha considerat que "si realment aquesta llei s'arriba a aprovar només ens queda esperar que Catalunya tingui un marc perquè no l'hagi d'aplicar". Rigau ha insistit que Catalunya té la competència sobre ensenyament transferida (de fet, va ser la primera que es va transferir) i ha advertit que "la història demostra que una llei imposada no acostuma a acabar bé". En aquest sentit, remarcant el destí que han tingut altres normes que s'han imposat, ha conclòs: "Jo li desitjo a aquesta llei del PP la durada que han tingut altres lleis del PP".
Sobre si tem la inhabilitació
En qualsevol cas, Rigau ha dit que té clar que ella no serà la consellera que canviarà la normativa sobre el català a l'escola. "Jo no canviaré, jo fa més temps que em dedico a l'ensenyament que el senyor Wert". I preguntada sobre la possibilitat que el govern espanyol optés per inhabilitar-la, ha respost: "Inhabilitar? Bé, sembla que és un verb que ara es comença a conjugar", ha dit en al·lusió a la informació que el diari espanyol "El Mundo" ha publicat en portada sobre els mecanismes que estudia el govern espanyol per aturar Mas.
"Inhabilitar és una paraula que sona molt malament -ha continuat- però jo no em veig de consellera d'Ensenyament canviant la normativa del català a l'escola", ha continuat Rigau.
Sobre la intencionalitat de la "llei Wert", Rigau ha afirmat que "com més parla en les rodes de premsa més es veu que va dirigida a Catalunya". De fet, segons ha explicat Rigau, el que passa és que a Madrid "vinculen la situació política que hi ha a Catalunya amb l'escola catalana".
I, pel que fa al contingut, la consellera ha reiterat que les discrepàncies sobre l'esborrany són en dos aspectes clau: la pedagògica i també la competencial. Per Irene Rigau, el govern espanyol està fent la reforma educativa en un sentit erroni, posant l'accent en el català, quan el que tocaria seria centrar-se en la lluita contra el fracàs escolar. "En el camp educatiu, el canvi va tan ràpid que no és el català, és com fem un ensenyament en el segle XX, dins una Europa dels 20". I ha conclòs que "si no millorem el fracàs escolar ens vindran a dir des d'Europa com ho hem de fer".
La consellera Rigau ha reconegut que amb aquest escenari la "llei Wert" va camí de ser aprovada com està actualment i, descartant un cop més la paraula "insubmissió", ha considerat que "si realment aquesta llei s'arriba a aprovar només ens queda esperar que Catalunya tingui un marc perquè no l'hagi d'aplicar". Rigau ha insistit que Catalunya té la competència sobre ensenyament transferida (de fet, va ser la primera que es va transferir) i ha advertit que "la història demostra que una llei imposada no acostuma a acabar bé". En aquest sentit, remarcant el destí que han tingut altres normes que s'han imposat, ha conclòs: "Jo li desitjo a aquesta llei del PP la durada que han tingut altres lleis del PP".
Sobre si tem la inhabilitació
En qualsevol cas, Rigau ha dit que té clar que ella no serà la consellera que canviarà la normativa sobre el català a l'escola. "Jo no canviaré, jo fa més temps que em dedico a l'ensenyament que el senyor Wert". I preguntada sobre la possibilitat que el govern espanyol optés per inhabilitar-la, ha respost: "Inhabilitar? Bé, sembla que és un verb que ara es comença a conjugar", ha dit en al·lusió a la informació que el diari espanyol "El Mundo" ha publicat en portada sobre els mecanismes que estudia el govern espanyol per aturar Mas.
"Inhabilitar és una paraula que sona molt malament -ha continuat- però jo no em veig de consellera d'Ensenyament canviant la normativa del català a l'escola", ha continuat Rigau.
Sobre la intencionalitat de la "llei Wert", Rigau ha afirmat que "com més parla en les rodes de premsa més es veu que va dirigida a Catalunya". De fet, segons ha explicat Rigau, el que passa és que a Madrid "vinculen la situació política que hi ha a Catalunya amb l'escola catalana".
I, pel que fa al contingut, la consellera ha reiterat que les discrepàncies sobre l'esborrany són en dos aspectes clau: la pedagògica i també la competencial. Per Irene Rigau, el govern espanyol està fent la reforma educativa en un sentit erroni, posant l'accent en el català, quan el que tocaria seria centrar-se en la lluita contra el fracàs escolar. "En el camp educatiu, el canvi va tan ràpid que no és el català, és com fem un ensenyament en el segle XX, dins una Europa dels 20". I ha conclòs que "si no millorem el fracàs escolar ens vindran a dir des d'Europa com ho hem de fer".
