Mas demana tenir fe en Catalunya i reclama a l'Estat que intenti "no posar reixes a la llibertat i a la voluntat d'un poble"
Artur Mas ha promès el càrrec "amb plena fidealitat al poble de Catalunya". Que Catalunya pugui decidir el seu futur lliurement, "equival a canviar el rumb d'un transatlàntic". Davant de qui hi veu perill, ha reconegut que "és com si agaféssim un rumb de col·lisió i això és un risc". Cal evitar-la, ha dit. Ara bé: "Si no es fes res seria un rumb a la deriva i quan és així el més probable és que acabis a les roques".
Marta CarnicéActualitzat
Artur Mas ha promès el càrrec de president de la Generalitat, el número 129 de la institució, "amb plena fidelitat al poble de Catalunya". Després de ser nomenat, el president ha dit que poder prendre possessió com a president la vigília de Nadal és "un motiu de joia i d'alegria personal". "És un dia molt bonic", ha afegit, i ha recordat que l'acte s'ha fet dins del calendari marcat "si les coses anaven bé". En la mateixa línia, Mas ha anunciat que, passat Nadal i Sant Esteve, el dijous 27, es reunirà el nou govern de la Generalitat. Abans, però, ha volgut agrair als actuals consellers la seva dedicació, la "bona feina" i ha fet i una valoració "molt positiva" de la tasca de govern dels darrers dos anys, tot i fer-se "en períodes de contracció". "Ara comença una nova etapa", ha dit Mas, per qui la feina feta fins ara és "una bona base per seguir treballant amb el màxim d'eficàcia".
Mas ha defensat que Catalunya pugui exercir el dret de l'autodeterminació i decidir el seu futur lliurement. Pel president, aquesta legislatura neix amb un pacte estable i "gairebé nou" en la política catalana. El president ha destacat, en aquest sentit, unes eleccions molt participades i l'acord de govern amb les dues formacions més majoritàries al Parlament. Per això, diu: "La nova legislatura neix amb una gran legitimitat pel vot molt majoritari de la gent d'aquest país i perquè els programes electorals eren molt clars i se sabia molt bé el que s'estava votant". Mas ha apostat perquè Catalunya pugui exercir el dret de l'autodeterminació.
Cal canviar el rumb
"El terreny de joc és el que és", ha afegit un Mas, per qui el pacte de governabilitat és "molt ferm en els seus objectius i serè en les seves formes". A més, ha reiterat que "és un pacte obert amb aportacions, incorporacions" i fins i tot obre la porta "a governar més àmpliament dels que ho farem en aquest primer moment". En qualsevol cas, per Mas és imprescindible que la nova legislatura defensi els valors essencials de la democràcia, "la gran força de Catalunya els propers anys"; la cohesió social, sobre la qual, diu, hi ha possibles esquerdes i caldrà repartir bé les càrregues socials i els beneficis; la recuperació econòmica i que Catalunya pugui decidir el seu futur, "equival a canviar el rumb d'un transatlàntic".
Davant de qui veu perill, Mas ha reconegut que "és com si agaféssim un rumb de col·lisió i això és un risc". Cal procurar, però, evitar col·lisionar, ha dit. Ara bé, ha assegurat: "Si no es fes res, una política de canvi de rumb, seria un rumb a la deriva i quan és així el més probable és que acabis a les roques".
El president, que ha recordat que els grans canvis s'han fet sempre en moments molt complicats i gairebé sempre a contracorrent, ha reclamat a l'Estat que intenti "no posar portes al camp ni reixes a la llibertat i a la voluntat d'un poble". En aquest sentit, Mas ha recordat que Catalunya és un país que es considera nació des de fa molts segles i sempre ha actuat amb mà estesa i "ho continuarem fent". Ara bé, demana que els valors democràtics vagin per davant de tot.
Mas demana tenir fe en Catalunya
"Som protagonistes d'un moment únic de la nostra història que ens posa a prova individualment i com a país", ha sentenciat el president. "Únic -ha explicat- vol dir transcendent, que va més enllà de la nostra immediatesa, de la nostra generació". I davant d'aquest període, Mas diu que l'afronta "amb un compromís total per vèncer totes les dificultats que ens trobem, amb voluntat de ferro per superar els obstacles". I s'ha acomiadat amb unes paraules de Josep Maria Ainaud de Lasarte, quan va rebre la medalla d'or de la Generalitat: "Tingueu fe en Catalunya i aquesta gran fe en Catalunya no hi ha res ni ningú que ens la pugui manllevar".
L'acte ha començat al punt del migdia, quan han entrat al Saló de Sant Jordi de la Generalitat, on s'ha celebrat l'acte, els mestres de cerimònies, el president electe de la Generalitat acompanyat de la presidenta del Parlament. Mas havia arribat al Palau a les 11 i ha passat revista a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra. A continuació han començat a arribat la resta de convidats. Quan faltaven gairebé cinc minuts per les dotze ha arribat la comitiva d'Esquerra Republicana, liderada pel seu líder, Oriol Junqueras, que ha estat rebut amb aplaudiments i crits d'independència. Poc abans, han arribat al Palau de la Generalitat la líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, acompanyada del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que han estat esbroncats a la porta.
La medalla de president
L'acte pròpiament s'ha iniciat amb la lectura, per part de Núria de Gispert, del decret de nomenament. Mas ha promès el càrrec i ha rebut el distintiu del càrrec. Aquesta medalla va ser un encàrrec de la Generalitat republicana el 1932, durant el mandat de Francesc Macià. El primer president que la va rebre en un acte de presa de possessió va ser Lluís Companys. El president Tarradellas la va custodiar durant l'exili fins a la restauració de la Generalitat, el 1980. El 25 d'abril d'aquell any, Tarradellas la lliurava a Jordi Pujol, recuperant així una cerimònia estroncada per la dictadura.
Com a clausura s'ha cantat l'himne nacional de Catalunya, interpretat pel Cor Jove de Sentmenat, sota la direcció de Toni Santiago. Finalment, el president de Catalunya i la presidenta del Parlament han fet el tradicional brindis al pati dels tarongers.
Hermetisme sobre la composició del nou govern
Ara per ara no se sap qui integrarà el nou govern. Fins dijous a primera hora el president té temps per firmar el decret de nomenament dels consellers i no serà fins a última hora que els escollits rebran la confirmació. Es dóna com a molt probable que Mas Colell continuarà al capdavant d'Economia i Irene Rigau, d'Ensenyament, mentre que Lluís Recoder no repetirà, per decisió pròpia. També podrien quedar fora consellers com Francecs Xavier Mena i Pilar Fernández Bozal.
Mas ha defensat que Catalunya pugui exercir el dret de l'autodeterminació i decidir el seu futur lliurement. Pel president, aquesta legislatura neix amb un pacte estable i "gairebé nou" en la política catalana. El president ha destacat, en aquest sentit, unes eleccions molt participades i l'acord de govern amb les dues formacions més majoritàries al Parlament. Per això, diu: "La nova legislatura neix amb una gran legitimitat pel vot molt majoritari de la gent d'aquest país i perquè els programes electorals eren molt clars i se sabia molt bé el que s'estava votant". Mas ha apostat perquè Catalunya pugui exercir el dret de l'autodeterminació.
Cal canviar el rumb
"El terreny de joc és el que és", ha afegit un Mas, per qui el pacte de governabilitat és "molt ferm en els seus objectius i serè en les seves formes". A més, ha reiterat que "és un pacte obert amb aportacions, incorporacions" i fins i tot obre la porta "a governar més àmpliament dels que ho farem en aquest primer moment". En qualsevol cas, per Mas és imprescindible que la nova legislatura defensi els valors essencials de la democràcia, "la gran força de Catalunya els propers anys"; la cohesió social, sobre la qual, diu, hi ha possibles esquerdes i caldrà repartir bé les càrregues socials i els beneficis; la recuperació econòmica i que Catalunya pugui decidir el seu futur, "equival a canviar el rumb d'un transatlàntic".
Davant de qui veu perill, Mas ha reconegut que "és com si agaféssim un rumb de col·lisió i això és un risc". Cal procurar, però, evitar col·lisionar, ha dit. Ara bé, ha assegurat: "Si no es fes res, una política de canvi de rumb, seria un rumb a la deriva i quan és així el més probable és que acabis a les roques".
El president, que ha recordat que els grans canvis s'han fet sempre en moments molt complicats i gairebé sempre a contracorrent, ha reclamat a l'Estat que intenti "no posar portes al camp ni reixes a la llibertat i a la voluntat d'un poble". En aquest sentit, Mas ha recordat que Catalunya és un país que es considera nació des de fa molts segles i sempre ha actuat amb mà estesa i "ho continuarem fent". Ara bé, demana que els valors democràtics vagin per davant de tot.
Mas demana tenir fe en Catalunya
"Som protagonistes d'un moment únic de la nostra història que ens posa a prova individualment i com a país", ha sentenciat el president. "Únic -ha explicat- vol dir transcendent, que va més enllà de la nostra immediatesa, de la nostra generació". I davant d'aquest període, Mas diu que l'afronta "amb un compromís total per vèncer totes les dificultats que ens trobem, amb voluntat de ferro per superar els obstacles". I s'ha acomiadat amb unes paraules de Josep Maria Ainaud de Lasarte, quan va rebre la medalla d'or de la Generalitat: "Tingueu fe en Catalunya i aquesta gran fe en Catalunya no hi ha res ni ningú que ens la pugui manllevar".
L'acte ha començat al punt del migdia, quan han entrat al Saló de Sant Jordi de la Generalitat, on s'ha celebrat l'acte, els mestres de cerimònies, el president electe de la Generalitat acompanyat de la presidenta del Parlament. Mas havia arribat al Palau a les 11 i ha passat revista a la formació de gala dels Mossos d'Esquadra. A continuació han començat a arribat la resta de convidats. Quan faltaven gairebé cinc minuts per les dotze ha arribat la comitiva d'Esquerra Republicana, liderada pel seu líder, Oriol Junqueras, que ha estat rebut amb aplaudiments i crits d'independència. Poc abans, han arribat al Palau de la Generalitat la líder del PPC, Alícia Sánchez Camacho, acompanyada del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que han estat esbroncats a la porta.
La medalla de president
L'acte pròpiament s'ha iniciat amb la lectura, per part de Núria de Gispert, del decret de nomenament. Mas ha promès el càrrec i ha rebut el distintiu del càrrec. Aquesta medalla va ser un encàrrec de la Generalitat republicana el 1932, durant el mandat de Francesc Macià. El primer president que la va rebre en un acte de presa de possessió va ser Lluís Companys. El president Tarradellas la va custodiar durant l'exili fins a la restauració de la Generalitat, el 1980. El 25 d'abril d'aquell any, Tarradellas la lliurava a Jordi Pujol, recuperant així una cerimònia estroncada per la dictadura.
Com a clausura s'ha cantat l'himne nacional de Catalunya, interpretat pel Cor Jove de Sentmenat, sota la direcció de Toni Santiago. Finalment, el president de Catalunya i la presidenta del Parlament han fet el tradicional brindis al pati dels tarongers.
Hermetisme sobre la composició del nou govern
Ara per ara no se sap qui integrarà el nou govern. Fins dijous a primera hora el president té temps per firmar el decret de nomenament dels consellers i no serà fins a última hora que els escollits rebran la confirmació. Es dóna com a molt probable que Mas Colell continuarà al capdavant d'Economia i Irene Rigau, d'Ensenyament, mentre que Lluís Recoder no repetirà, per decisió pròpia. També podrien quedar fora consellers com Francecs Xavier Mena i Pilar Fernández Bozal.
