Què és l'"abisme fiscal"?
JMFActualitzat
L'"abisme fiscal" ("fiscal cliff") és un terme encunyat pel president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, per referir-se a la recessió que podria afectar els Estats Units si demòcrates i republicans no arriben a un acord abans de les dotze de la nit de l'1 de gener del 2012 que eviti l'entrada en vigor automàtica d'un dràstic programa de retallada de la despesa pública i d'augment d'impostos.
Però, per què entrarà en vigor automàticament una retallada d'aquestes dimensions?
Doncs, perquè el 31 de juliol del 2011, el president dels Estats Units, Barack Obama, va acceptar, a canvi que el Congrés li aprovés un augment del sostre de deute d'entre 2,1 i 2,4 mil milions de dòlars per evitar la suspensió de pagaments, retallar el dèficit 1,2 mil milions de dòlars (uns 800.000 milions d'euros) abans del 31 de desembre del 2013. Si no ho complia, entrarien en vigor retallades de la despesa per valor d'uns 660.000 milions de dòlars (uns 500.000 milions d'euros) i pujades d'impostos per 112.000 milions més (uns 85.000 milions d'euros). Aquest acord es va plasmar en la Budget Control Act of 2011.
Què es retallaria i quins impostos pujarien?
Per la banda dels impostos, es produirà automàticament un augment de l'impost sobre la renda, l'impost del patrimoni i de l'impost de societats. Bàsicament, el que es fa és eliminar les reduccions impositives introduïdes per Bush el 2001 i el 2003.
Pel costat de la despesa, la meitat de les retallades tindran lloc en el sector militar i la resta, en programes socials, seguretat social i Medicare (sanitat pública per a gent gran).
Tot plegat, els augments d'impostos i les retallades de despeses tindran un impacte en el dèficit de prop del 5% del PIB, similar percentualment a les retallades de Rajoy.
Per què als Estats Units el govern ha de negociar amb el Congrés el sostre de despesa?
Doncs, perquè, a diferència d'Europa, la Constitució dels Estats Units no permet al govern demanar diners directament als mercats per finançar-se. Als EUA, l'autorització per endeutar-se correspon al Congrés. A partir del 1917, a causa de la Primera Guerra Mundial, es va permetre que el govern ho pogués fer, però fins a un sostre de deute fixat prèviament pel Congrés.
Fins ara, el Congrés acceptava habitualment les demandes d'increment del deute presentades pel govern federal, però, a partir de la victòria del Tea Party el 2010, això va canviar radicalment. Els republicans consideren que l'actual dèficit -1.200.000 milions de dòlars, tres vegades més que durant l'administració Bush- és desorbitat i perillós per a les finances i l'economia nord-americana, i per això es neguen a transigir.
Però, per què entrarà en vigor automàticament una retallada d'aquestes dimensions?
Doncs, perquè el 31 de juliol del 2011, el president dels Estats Units, Barack Obama, va acceptar, a canvi que el Congrés li aprovés un augment del sostre de deute d'entre 2,1 i 2,4 mil milions de dòlars per evitar la suspensió de pagaments, retallar el dèficit 1,2 mil milions de dòlars (uns 800.000 milions d'euros) abans del 31 de desembre del 2013. Si no ho complia, entrarien en vigor retallades de la despesa per valor d'uns 660.000 milions de dòlars (uns 500.000 milions d'euros) i pujades d'impostos per 112.000 milions més (uns 85.000 milions d'euros). Aquest acord es va plasmar en la Budget Control Act of 2011.
Què es retallaria i quins impostos pujarien?
Per la banda dels impostos, es produirà automàticament un augment de l'impost sobre la renda, l'impost del patrimoni i de l'impost de societats. Bàsicament, el que es fa és eliminar les reduccions impositives introduïdes per Bush el 2001 i el 2003.
Pel costat de la despesa, la meitat de les retallades tindran lloc en el sector militar i la resta, en programes socials, seguretat social i Medicare (sanitat pública per a gent gran).
Tot plegat, els augments d'impostos i les retallades de despeses tindran un impacte en el dèficit de prop del 5% del PIB, similar percentualment a les retallades de Rajoy.
Per què als Estats Units el govern ha de negociar amb el Congrés el sostre de despesa?
Doncs, perquè, a diferència d'Europa, la Constitució dels Estats Units no permet al govern demanar diners directament als mercats per finançar-se. Als EUA, l'autorització per endeutar-se correspon al Congrés. A partir del 1917, a causa de la Primera Guerra Mundial, es va permetre que el govern ho pogués fer, però fins a un sostre de deute fixat prèviament pel Congrés.
Fins ara, el Congrés acceptava habitualment les demandes d'increment del deute presentades pel govern federal, però, a partir de la victòria del Tea Party el 2010, això va canviar radicalment. Els republicans consideren que l'actual dèficit -1.200.000 milions de dòlars, tres vegades més que durant l'administració Bush- és desorbitat i perillós per a les finances i l'economia nord-americana, i per això es neguen a transigir.
