El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, al Congrés dels Diputats. (Foto: EFE)
García-Margallo suggereix que les autonomies s'incorporin a les oficines d'Espanya. (Foto: EFE)
Madrid

Espanya no descarta donar suport logístic a les tropes malianes

De moment, Espanya no es planteja participar en l'operació llançada per França, si bé segueix compromesa amb la missió de formació europea de l'Exèrcit malià.

RedaccióActualitzat
Espanya ha reforçat la seguretat de l'ambaixada a Bamako davant l'operació militar liderada per França per frenar l'avanç dels grups islamistes extremistes sobre el sud de Mali, ha anunciat el ministre d'Exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo. En declaracions als mitjans de comunicació, el ministre ha indicat que hi ha 105 espanyols residents a Mali, que es troben tots al sud del país, que encara controlen les autoritats malianes, la majoria a Bamako.

García-Margallo ha reiterat que Espanya està disposada a enviar instructors a Mali per formar els membres de l'Exèrcit local, com una aportació a una missió europea d'entrenament aprovada recentment. També estaria disposada a donar "suport logístic" a les tropes africanes sobre el terreny. Fonts diplomàtiques han indicat que, si França ho demana, es podria enviar un avió de transport per facilitar el trasllat de tropes d'una zona a una altra. Tanmateix, des del Ministeri de Defensa espanyol s'adverteix que de moment Espanya no es planteja participar en l'operació iniciada per França, si bé segueix compromesa amb la missió de formació europea de l'Exèrcit malià.

En opinió de García-Margallo, ara caldrà discutir si l'operació liderada per França s'ha d'aturar en algun moment per permetre la negociació amb els grups rebels o si ha de prosseguir "fins al final" perquè es considera "esgotada" la via de la negociació. Després de reconèixer que no és el mateix negociar amb l'enemic si aquest està "reclòs al nord" que si és "a les portes de Bamako", ha explicat que Algèria és partidària de retardar al màxim la intervenció militar i primar la negociació. Algèria apostava per consolidar el govern institucional malià, que només controla el sud del país, perquè pogués entrar en negociacions amb alguns dels grups rebels del nord.

En aquestes negociacions es podria comptar amb el Moviment Nacional d'Alliberament d'Azawad, moviment independentista tuareg que, segons el ministre, "acceptaria unir-se a la lluita contra el terror a canvi d'una autonomia al nord de Mali" que respectés la integritat territorial del país. Entre els "enemics clars" el ministre ha citat Al-Qaeda del Magreb Islàmic (AQMI) i el Moviment per a la Unitat i la Jihad a l'Àfrica Occidental (MUYAO), mentre que ha indicat que sobrevola el "dubte" sobre si es pot negociar o no amb Ansar Dine. Alguns països consideren aquest grup un moviment jihadista, mentre que Algèria creu que només pretén una certa autonomia, una major participació de la població del nord en el govern d'un eventual Mali unit, i l'assumpció de la llei islàmica com "una de les fonts del dret", però no l'única.
Anar al contingut