Mas afirma que ha parlat amb el rei per "donar un senyal clar de voluntat de diàleg"
El monarca espanyol i el president de la Generalitat s'han entrevistat durant menys d'una hora a La Zarzuela amb la consulta sobiranista de rerefons. Mas assegura que l'objectiu de la trobada ha estat mostrar voluntat d'entesa "des de la fermesa en les conviccions i projectes", així com reclamar un repartiment del dèficit "més equitatiu".
RedaccióActualitzat
Artur Mas ha aprofitat l'entrevista que ha tingut aquest dijous amb el rei a La Zarzuela per mostrar-li "voluntat d'entesa" però sobre la base de les idees pròpies. Amb un horitzó i un calendari molt clars, en què hi ha marcat el 2014 per a la celebració d'una consulta sobre l'autodeterminació de Catalunya, Mas ha anat a Madrid aquest dijous al matí per exposar al monarca espanyol el perquè del projecte independentista que abandera i allargar-li la mà per parlar-ne.
Mas no n'ha parlat fins a la tarda, en l'acte de lliurament del Premi Ramon Llull, en què ha explicat que l'entrevista tenia "el propòsit de donar un senyal clar de voluntat de diàleg". "De diàleg n'hi ha d'haver sempre, però també des de la fermesa en les conviccions i projectes", ha remarcat el president, que ha indicat que entén aquesta mostra de diàleg com una demanda de la "societat catalana".
Mas ha trasllat al rei la necessitat de repartir de forma "més proporcionada" els objectius de dèficit permesos. "Si Europa ens va donar més aire, és just que a l'interior de l'Estat es reparteixi de manera més equitativa i així els principals actors públics podrem complir millor la nostra funció", ha argumentat, referint-se de forma explícita al manteniment de l'estat del benestar, inclosa la cultura.
El president Mas s'ha reunit durant menys d'una hora amb el rei Joan Carles al palau de La Zarzuela. És el tràmit protocol·lari habitual que passa el president de la Generalitat després d'haver estat investit i al començament d'una nova legislatura, en aquest cas marcada pel procés sobiranista que ha engegat Catalunya. Un Mas visiblement distès, que ha recordat que aquest 31 és el seu aniversari, ha encaixat la mà amb el rei, que tenia un posat més seriós i encara camina amb crosses, abans de reunir-se.
Aquesta setmana, el president ja assegurava que, si el rei volia, li explicaria els seus propòsits i les ganes d'expressar-se que té Catalunya.
Des del govern s'insisteix que la Constitució dóna funcions simbòliques al rei i que és amb el govern espanyol amb qui, sobretot, negociarà el procés per fer una consulta. No va caure gens bé que, una setmana després de la massiva manifestació de l'Onze de Setembre, el rei pengés a la seva web una inusual carta oberta apel·lant a la unitat dels espanyols, alertant del perill de la divisió, de perseguir quimeres i aprofundir ferides, i instant a fugir del debat de les essències. A principis d'any, en una entrevista, citava com les seves dues principals preocupacions l'atur i les polítiques contràries a la unitat d'Espanya.
La reunió arriba una setmana després que el Parlament aprovés una declaració a favor del dret a decidir i que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. El president Mas, que ara vol reunir-se amb Rajoy, informarà de com ha anat l'entrevista a través d'un comunicat.
Fa dos anys, Mas es va trobar amb el rei setmanes després, també, de la seva investidura. Ara, però, Zapatero ja no és president i Mas ja no té el pacte fiscal com a prioritat sinó una consulta perquè els catalans decideixin si volen que Catalunya sigui un estat.
Mas no n'ha parlat fins a la tarda, en l'acte de lliurament del Premi Ramon Llull, en què ha explicat que l'entrevista tenia "el propòsit de donar un senyal clar de voluntat de diàleg". "De diàleg n'hi ha d'haver sempre, però també des de la fermesa en les conviccions i projectes", ha remarcat el president, que ha indicat que entén aquesta mostra de diàleg com una demanda de la "societat catalana".
Mas ha trasllat al rei la necessitat de repartir de forma "més proporcionada" els objectius de dèficit permesos. "Si Europa ens va donar més aire, és just que a l'interior de l'Estat es reparteixi de manera més equitativa i així els principals actors públics podrem complir millor la nostra funció", ha argumentat, referint-se de forma explícita al manteniment de l'estat del benestar, inclosa la cultura.
El president Mas s'ha reunit durant menys d'una hora amb el rei Joan Carles al palau de La Zarzuela. És el tràmit protocol·lari habitual que passa el president de la Generalitat després d'haver estat investit i al començament d'una nova legislatura, en aquest cas marcada pel procés sobiranista que ha engegat Catalunya. Un Mas visiblement distès, que ha recordat que aquest 31 és el seu aniversari, ha encaixat la mà amb el rei, que tenia un posat més seriós i encara camina amb crosses, abans de reunir-se.
Aquesta setmana, el president ja assegurava que, si el rei volia, li explicaria els seus propòsits i les ganes d'expressar-se que té Catalunya.
Des del govern s'insisteix que la Constitució dóna funcions simbòliques al rei i que és amb el govern espanyol amb qui, sobretot, negociarà el procés per fer una consulta. No va caure gens bé que, una setmana després de la massiva manifestació de l'Onze de Setembre, el rei pengés a la seva web una inusual carta oberta apel·lant a la unitat dels espanyols, alertant del perill de la divisió, de perseguir quimeres i aprofundir ferides, i instant a fugir del debat de les essències. A principis d'any, en una entrevista, citava com les seves dues principals preocupacions l'atur i les polítiques contràries a la unitat d'Espanya.
La reunió arriba una setmana després que el Parlament aprovés una declaració a favor del dret a decidir i que defineix Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. El president Mas, que ara vol reunir-se amb Rajoy, informarà de com ha anat l'entrevista a través d'un comunicat.
Fa dos anys, Mas es va trobar amb el rei setmanes després, també, de la seva investidura. Ara, però, Zapatero ja no és president i Mas ja no té el pacte fiscal com a prioritat sinó una consulta perquè els catalans decideixin si volen que Catalunya sigui un estat.
