Barcelona

Dimitir o no dimitir després d'una imputació, aquesta és la qüestió

La irrupció de casos de presumpta corrupció política com els Clotilde, Mercuri o ITV posa de manifest la falta d'un criteri comú entre els partits catalans a l'hora d'afrontar les imputacions de càrrecs polítics.

Ramon RadóActualitzat
La gran quantitat de casos de corrupció oberts en els darrers mesos a Catalunya ha encetat un debat sobre quina és la resposta que han de tenir els càrrecs polítics arran d'una imputació. Entre els diferents partits, no hi ha un criteri fixat sobre què cal fer en aquests casos i, probablement per això, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha reclamat aquest dimecres que hi hagi "una norma convinguda" que expliciti "a partir de quin moment una persona que ocupa un càrrec públic ha d'apartar-se'n".

En la roda de premsa posterior a la cimera anticorrupció que s'ha celebrat al Palau de la Generalitat, Mas no ha contestat directament què faria en cas que ell fos imputat, però ha apuntat que la seva opinió "és que no hi hauria d'haver dimissions per una imputació inicial". El president de la Generalitat, que ha recordat que "una imputació no és una prova, pot ser un indici més o menys documentat", sí que s'ha mostrat partidari d'una renúncia "quan els indicis ja apunten que acabarà en condemna".

Una posició més contundent que Mas és la que ha adoptat el president del comitè de govern d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, en una entrevista a "El Matí de Catalunya Ràdio". Duran ha anunciat que ell dimitiria: "Si un dia jo sóc imputat, que estic convençut que no se m'imputarà, jo deixaré la meva acta de diputat i deixaré la meva responsabilitat política".

Després que la Fiscalia Anticorrupció demanés la seva imputació pel "cas ITV", el secretari general de CDC, Oriol Pujol, va insinuar que s'apartaria de la direcció del partit si fos finalment imputat, al·legant que "ningú ha de fer nosa" en el procés sobiranista català. El número dos de la formació, però, va afirmar que una imputació no hauria de comportar una dimissió automàtica, sinó que aquesta és una decisió que ha d'assumir cada persona.

La resta de formacions polítiques es van mostrar partidàries que Pujol deixi el càrrec a Convergència si el jutge l'imputa. El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va demanar que Pujol sigui "apartat immediatament" de la cúpula de CDC en cas que se l'imputi. En la mateixa línia es mostra el primer secretari dels socialistes, Pere Navarro, que demana als altres partits que exigeixin a un militant imputat que deixi els càrrecs a la formació, com estableix el codi ètic del PSC.

Pel que fa a l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, imputat pel "cas Mercuri", Navarro considera legítim que recuperi l'alcaldia perquè "si es demostra la seva innocència se'l podrà reincorporar a les seves funcions en el partit, però si ha deixat el càrrec públic no podria tornar". En la mateixa situació es troba el secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández, imputat pel mateix cas, que està suspès del càrrec però que manté l'escó al Parlament, igual que Xavier Crespo, diputat de CiU a qui el jutge Eloy Velasco ha demanat imputar pel "cas Clotilde".

Arran del "cas Mercuri", Esquerra, Ciutadans i la CUP van demanar la dimissió "immediata" de tots els imputats en l'operació. Aquest dimecres, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha anat més lluny i ha dit que "el polític que estigui imputat per corrupció s'ha d'apartar de la vida pública fins que es resolgui el cas".

Sobre el "cas ITV", Iniciativa demana que, si finalment és imputat, Pujol deixi tant els càrrecs interns al partit com els públics i ho faci "amb la màxima celeritat". Per la seva banda, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, no assenyalava Pujol sinó Mas, que creu que hauria de prendre "mesures urgents" i donar "explicacions" si s'imputa el número dos de CDC.

Una de les proves més clares que la imputació no és un obstacle per continuar a la política l'ofereixen les Corts valencianes, on una cinquena part dels diputats del PP estan imputats. Si aquests electes formessin un grup parlamentari propi, seria el tercer de la cambra en nombre d'escons, com recordava la portaveu de Compromís, Mònica Oltra, el mes d'octubre passat.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut