Joseph Ratzinger: un papa ecologista i 2.0
RedaccióActualitzat
Joseph Ratzinger s'ha convertit en el primer papa de la història contemporània del Vaticà que ha presentat la seva renúncia. La decisió ha agafat a tothom desprevingut i ni tan sols els seus més estrets col·laboradors se l'esperaven. El 28 de febrer, Benet XVI posarà punt final a un pontificat que ha durat 8 anys. En aquest temps, Ratzinger ha visitat una vintena de països, entre els quals Espanya, en tres ocasions: el 2006, el 2010 i el 2011. En un d'aquests viatges, ara fa tres anys, va elevar a la categoria de basílica la Sagrada Família de Barcelona. Va ser 128 anys després que s'hi posés la primera pedra. El català va estar molt present a la cerimònia de dedicació.
El seu primer viatge fora d'Itàlia va estar carregat de simbolisme. Va ser a Alemanya, el seu país natal, on va condemnar amb duresa el nazisme i va visitar la sinagoga de Colònia. Es convertia així en segon pontífex que visitava un temple jueu després de Joan Pau II. El Brasil, els Estats Units, Turquia, Jordània, Israel i els territoris palestins són altres de les destinacions més significatives.
Benet XVI ha introduït diversos canvis doctrinals que van ser molt comentats. Va eliminar els llimbs i va assegurar que l'infern existia i que era "etern per als qui tanquen el seu cor a l'amor de Déu". Al seu llibre "Jesús de Natzaret", publicat el 2011, va exonerar els jueus de ser els responsables de la mort de Jesús. Un altre dels seus llibres, titulat "La infantesa de Jesús", va tenir molt ressò per les reflexions sobre l'absència de l'ase i el bou al pessebre.
Un dels trets del seu pontificat ha estat la seva preocupació pel medi ambient, tema que tenia en comú amb el seu predecessor Joan Pau II. L'ús responsable dels recursos naturals, la falta d'accés a l'aigua potable i la utilització "d'energies netes i innòcues" per a les persones van ser temes recurrents dels seus discursos i el van fer guanyar-se el sobrenom del "papa verd". "L'home no pot estar dominat per la tecnologia i convertir-se en un objecte. Aquesta consciencia ha de portar als estats a reflexionar junts sobre el futur del planeta a curt termini", va dir després de la crisi nuclear de Fukushima, en Japón.
Benet XVI ha estat també el primer pontífex en tenir Twitter. El Vaticà va iniciar així una nova estratègia de comunicació per divulgar l'evangeli i l'activitat eclesiàstica del Vaticà i fer-lo arribar també als més joves. L'usuari @pontifex va començar piular en espanyol, anglès, italià, portuguès, alemanys, polonès, àrab i francès. Un any abans de fer el salt a les xarxes socials, Ratzinger va inaugurar el portal d'internet del Vaticà, que té una pàgina a Facebook i a youtube.
Va renunciar al títol de patriarca d'Occident i va obrir les portes de Roma als tradicionalistes anglicans. Va modificar el sistema per escollir un nou papa que, en comptes d'una majoria simple, haurà de ser escollit per una majoria de dos terços en totes les votacions. Va exigir al fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, que renunciés "a tot ministeri públic" per ser investigat per suposats abusos sexuals a seminaristes i va revocar l'excomunió als bisbes de Lefebvre. També va promulgar un document per lluitar contra el blanqueig de capitals a les institucions financeres vaticanes, el primer decretat per un pontífex. Ha proclamat 34 sants i prop de 600 beats, entre els quals hi ha el seu predecessor, Joan Pau II.
El seu primer viatge fora d'Itàlia va estar carregat de simbolisme. Va ser a Alemanya, el seu país natal, on va condemnar amb duresa el nazisme i va visitar la sinagoga de Colònia. Es convertia així en segon pontífex que visitava un temple jueu després de Joan Pau II. El Brasil, els Estats Units, Turquia, Jordània, Israel i els territoris palestins són altres de les destinacions més significatives.
Benet XVI ha introduït diversos canvis doctrinals que van ser molt comentats. Va eliminar els llimbs i va assegurar que l'infern existia i que era "etern per als qui tanquen el seu cor a l'amor de Déu". Al seu llibre "Jesús de Natzaret", publicat el 2011, va exonerar els jueus de ser els responsables de la mort de Jesús. Un altre dels seus llibres, titulat "La infantesa de Jesús", va tenir molt ressò per les reflexions sobre l'absència de l'ase i el bou al pessebre.
Un dels trets del seu pontificat ha estat la seva preocupació pel medi ambient, tema que tenia en comú amb el seu predecessor Joan Pau II. L'ús responsable dels recursos naturals, la falta d'accés a l'aigua potable i la utilització "d'energies netes i innòcues" per a les persones van ser temes recurrents dels seus discursos i el van fer guanyar-se el sobrenom del "papa verd". "L'home no pot estar dominat per la tecnologia i convertir-se en un objecte. Aquesta consciencia ha de portar als estats a reflexionar junts sobre el futur del planeta a curt termini", va dir després de la crisi nuclear de Fukushima, en Japón.
Benet XVI ha estat també el primer pontífex en tenir Twitter. El Vaticà va iniciar així una nova estratègia de comunicació per divulgar l'evangeli i l'activitat eclesiàstica del Vaticà i fer-lo arribar també als més joves. L'usuari @pontifex va començar piular en espanyol, anglès, italià, portuguès, alemanys, polonès, àrab i francès. Un any abans de fer el salt a les xarxes socials, Ratzinger va inaugurar el portal d'internet del Vaticà, que té una pàgina a Facebook i a youtube.
Va renunciar al títol de patriarca d'Occident i va obrir les portes de Roma als tradicionalistes anglicans. Va modificar el sistema per escollir un nou papa que, en comptes d'una majoria simple, haurà de ser escollit per una majoria de dos terços en totes les votacions. Va exigir al fundador dels Legionaris de Crist, Marcial Maciel, que renunciés "a tot ministeri públic" per ser investigat per suposats abusos sexuals a seminaristes i va revocar l'excomunió als bisbes de Lefebvre. També va promulgar un document per lluitar contra el blanqueig de capitals a les institucions financeres vaticanes, el primer decretat per un pontífex. Ha proclamat 34 sants i prop de 600 beats, entre els quals hi ha el seu predecessor, Joan Pau II.
