Hollande considera "alliberat" l'"essencial" del territori de Mali
El president francès, François Hollande, considera que "l'essencial del territori de Mali ha estat alliberat" i que "cap ciutat està ocupada pels grups terroristes" un mes després de l'inici de l'operació francesa en aquell país africà.
El president francès, François Hollande, considera que "l'essencial del territori de Mali ha estat alliberat" i que "cap ciutat està ocupada pels grups terroristes" un mes després de l'inici de l'operació francesa en aquell país africà.
Hollande, que ha rebut el seu homòleg nigerià, Goodluck Jonathan, ha dit, però, que encara cal prosseguir les tasques de restabliment de la seguretat del territori, perquè "hi ha encara grups que posen en perill la vida en aquell país".
L'operació francesa entra en una fase d'atemptats terroristes
L'operació militar de França a Mali, que compleix aquest dilluns un mes, ha entrat en una nova fase amb atacs sorpresa i accions terroristes per part dels grups integristes, que s'han dispersat en zones molt extenses i difícils de controlar.
La ciutat de Gao ha tornat a il·lustrar aquesta inflexió en el desenvolupament de la guerra, amb explosions, bombardejos i trets, després dels enfrontaments que van tenir lloc diumenge durant hores entre els rebels del Muyao i les tropes de Mali i França. Els militars francesos van acudir amb els seus blindats en ajuda dels malians per fer front als combatents del grup monoteisme i Jihad a l'Àfrica de l'Oest (Muyao) que s'havien infiltrat en la que és la major ciutat del nord del país.
Tot i les declaracions d'Hollande, la regió està lluny d'haver quedat pacificada. El ministre francès d'Estrangers, Laurent Fabius, ha insistit que durant el mes de reconquesta del territori "hi ha hagut un avanç considerable" en matèria de seguretat, però ha reconegut que la situació no està garantida, i, encara que no es preveuen contraatacs "massius" dels grups integristes, "hi pot haver accions individuals".
França, com va confirmar la setmana passada François Hollande, té la intenció de començar a reduir a partir del mes de març la presència a Mali, on té actualment desplegats uns 4.000 militars, i passar progressivament el relleu a la missió dels països africans, l'AFISMA.
Paral·lelament a aquest traspàs de la responsabilitat, aquest dimarts s'inicia formalment el programa europeu de formació de l'exèrcit de Mali, on estaran implicats mig miler d'instructors de diversos països de la Unió Europea.
El desencadenant de l'operació francesa va ser la presa pels rebels integristes, que feia mesos que controlaven tot el nord de Mali, de la ciutat central de Kona, que obria el camí cap a la capital, Bamako, al sud. Hollande va decidir actuar per evitar la instal·lació d'un "Estat terrorista" a Mali que podria desestabilitzar tot el Sahel i constituir una rereguarda per a l'organització d'atemptats terroristes, fins i tot a Europa.
Les tropes franceses, amb el suport de bombardejos des de l'aire, han anat progressivament prenent les ciutats del nord, que eren abandonades, sense plantejar combat obert, pels grups que, com el Muyao o Al-Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI ) havien estat aplicant la "xaria" (la llei islàmica) durant mesos.
Després de Tombuctú, Gao i Kidal, les tropes franceses es van fer divendres passat amb Tessalit, l'última localitat d'importància al nord-est del país, als peus del massís del Ifoghas, on se suposa que s'amaguen els grups més radicals, i també els que retenen els ostatges francesos.
Hollande es va desplaçar el 2 de febrer fins a Mali, on va tenir una rebuda molt calorosa per part de la població a Tombouctou i Bamako, i on va confessar que el dia que va donar llum verda a la intervenció, el 10 de gener, havia estat el més important de la seva vida política.
L'operació militar li costa a França una mitjana de 2,7 milions d'euros diaris i, com el mateix govern ha reconegut, ha posat en evidència una sèrie de mancances en el seu equipament, sobretot en avions no tripulats per vigilar des de l'aire un territori tan extens, però també avions de transport per a l'enviament d'homes i material i avions d'aprovisionament en vol.
Hollande, que ha rebut el seu homòleg nigerià, Goodluck Jonathan, ha dit, però, que encara cal prosseguir les tasques de restabliment de la seguretat del territori, perquè "hi ha encara grups que posen en perill la vida en aquell país".
L'operació francesa entra en una fase d'atemptats terroristes
L'operació militar de França a Mali, que compleix aquest dilluns un mes, ha entrat en una nova fase amb atacs sorpresa i accions terroristes per part dels grups integristes, que s'han dispersat en zones molt extenses i difícils de controlar.
La ciutat de Gao ha tornat a il·lustrar aquesta inflexió en el desenvolupament de la guerra, amb explosions, bombardejos i trets, després dels enfrontaments que van tenir lloc diumenge durant hores entre els rebels del Muyao i les tropes de Mali i França. Els militars francesos van acudir amb els seus blindats en ajuda dels malians per fer front als combatents del grup monoteisme i Jihad a l'Àfrica de l'Oest (Muyao) que s'havien infiltrat en la que és la major ciutat del nord del país.
Tot i les declaracions d'Hollande, la regió està lluny d'haver quedat pacificada. El ministre francès d'Estrangers, Laurent Fabius, ha insistit que durant el mes de reconquesta del territori "hi ha hagut un avanç considerable" en matèria de seguretat, però ha reconegut que la situació no està garantida, i, encara que no es preveuen contraatacs "massius" dels grups integristes, "hi pot haver accions individuals".
França, com va confirmar la setmana passada François Hollande, té la intenció de començar a reduir a partir del mes de març la presència a Mali, on té actualment desplegats uns 4.000 militars, i passar progressivament el relleu a la missió dels països africans, l'AFISMA.
Paral·lelament a aquest traspàs de la responsabilitat, aquest dimarts s'inicia formalment el programa europeu de formació de l'exèrcit de Mali, on estaran implicats mig miler d'instructors de diversos països de la Unió Europea.
El desencadenant de l'operació francesa va ser la presa pels rebels integristes, que feia mesos que controlaven tot el nord de Mali, de la ciutat central de Kona, que obria el camí cap a la capital, Bamako, al sud. Hollande va decidir actuar per evitar la instal·lació d'un "Estat terrorista" a Mali que podria desestabilitzar tot el Sahel i constituir una rereguarda per a l'organització d'atemptats terroristes, fins i tot a Europa.
Les tropes franceses, amb el suport de bombardejos des de l'aire, han anat progressivament prenent les ciutats del nord, que eren abandonades, sense plantejar combat obert, pels grups que, com el Muyao o Al-Qaeda al Magreb Islàmic (AQMI ) havien estat aplicant la "xaria" (la llei islàmica) durant mesos.
Després de Tombuctú, Gao i Kidal, les tropes franceses es van fer divendres passat amb Tessalit, l'última localitat d'importància al nord-est del país, als peus del massís del Ifoghas, on se suposa que s'amaguen els grups més radicals, i també els que retenen els ostatges francesos.
Hollande es va desplaçar el 2 de febrer fins a Mali, on va tenir una rebuda molt calorosa per part de la població a Tombouctou i Bamako, i on va confessar que el dia que va donar llum verda a la intervenció, el 10 de gener, havia estat el més important de la seva vida política.
L'operació militar li costa a França una mitjana de 2,7 milions d'euros diaris i, com el mateix govern ha reconegut, ha posat en evidència una sèrie de mancances en el seu equipament, sobretot en avions no tripulats per vigilar des de l'aire un territori tan extens, però també avions de transport per a l'enviament d'homes i material i avions d'aprovisionament en vol.
