Víctor Lapuente (Foto: Universitat de Göteborg)
Víctor Lapuente (Foto: Universitat de Göteborg)

Víctor Lapuente: "No fer factures amb IVA també és corrupció"

Politòleg especialitzat en corrupció, Víctor Lapuente treballa des del 2007 a Suècia, un dels països més transparents del món. La corrupció és universal i per combatre-la cal una administració menys polititzada i uns mitjans de comunicació independents. La cultura mediterrània no explica que siguem corruptes, però la corrupció explica, en part, la nostra manera de ser.

Carla PedretActualitzat
Investigar la corrupció des d'un dels països menys corruptes del món. Això és el que fa Víctor Lapuente des de la Universitat de Göteborg, a Suècia. "Més que la corrupció, el que m'interessa és com s'executen les lleis. Moltes lleis benintencionades, a la pràctica, acaben portant a comportaments corruptes", explica en una conversa telefònica des del seu despatx a la freda Escandinàvia. Víctor Lapuente va estudiar Ciència Política a la UAB. Va fer el seu doctorat a Oxford i des del 2007 treballa a Suècia. "No importa tant que estiguis governat per l'esquerra o la dreta, sinó que els polítics siguin honestos".

Per què va anar a Suècia?
Donen importància a la corrupció i hi dediquen recursos. A Espanya hi havia poques opcions, si és que hi havia res.

Un país tan poc corrupte inverteix en un problema que no té?
La corrupció és universal. Aquí hi ha casos de corrupció també, però es dediquen mitjans per combatre'ls. L'Estat és molt important i els impostos són alts. La societat està preocupada per veure com es gasten els diners públics.

A part de la corrupció, que és evident, quines diferències destacaria entre Catalunya i Suècia?
Aquí les jerarquies són molt planes i hi ha més delegació als treballadors. També hi ha molta transparència. Pots aconseguir qualsevol informació, sobretot d'institucions públiques.

També de particulars?
Pots demanar la declaració de la renda de qualsevol ciutadà. Aquest ciutadà rebrà una notificació que algú ha consultat la seva declaració. Hi ha la idea que la circulació de dades ha de ser transparent. D'aquesta manera hi ha control social.

Espanya, segons Transparència Internacional, és el trentè país més corrupte darrere de Qatar o Botswana.
Països emergents ens estan agafant en nivells de qualitat de govern. Estem pitjor que l'Europa del nord i l'anglosaxona, però estem millor que l'Europa de l'est, Grècia i Itàlia. Aquests països tenen corrupcions bastant fortes. Espanya encara no està en aquesta situació, però la qüestió és cap a on anem. No sembla que estiguem millorant. Ser trentè del món significa que estem a la cua de l'OCDE.

En quina posició estaria Catalunya?
Això és una bona pregunta. Vam fer una informe per a la Comissió Europa i Catalunya sortia bastant malament pel que fa a les regions d'Europa. Les dades s'han d'agafar amb molta cautela, però tinc bastants dubtes que tinguem un comportament diferent a la resta d'Espanya. Catalunya no seria una Dinamarca.

Un dels aspectes que explica la corrupció és l'estructura de l'administració. Com veu Catalunya?
L'estructura de la Generalitat es podria haver fet d'una altra manera: una administració més gerencial i més moderna. En molts sentits es va copiar l'administració central. A més, és molt difícil dir quanta gent li deu el lloc de feina a una connexió política i no al seu mèrit. Als llocs on els polítics tenen les mans lligades a l'hora de nomenar, hi ha menys corrupció que als llocs on l'alcalde té tot el poder per nomenar qui vulgui.

Hi ha més factors?
Posaria molt d'èmfasi en la premsa lliure. S'ha de facilitar la tasca d'investigació dels periodistes i amb transparència. També amb els impostos, per evitar que hi hagi evasió fiscal.

Tothom ha sentit la pregunta: "amb o sense IVA?"
Exacte. Tothom té responsabilitat. Uns perquè són corruptes i els altres per no fer factures amb IVA. Això també és corrupció. És una manera de no contribuir a l'Estat. Els ciutadans hem de fer un exercici de transparència i acceptar sacrificis.

És la cultura mediterrània?
Em resisteixo a pensar que la cultura determina tant. Hi ha una relació entre la cultura, entesa com a regles informals, i la corrupció, però la corrupció també explica la cultura.

Què vol dir?
Al nord d'Europa confien més en la gent i al sud confies més en "la teva tribu", els teus, el teu partit, i menys en els desconeguts. La confiança social queda afectada per la teva experiència amb la corrupció. Si interactues amb un policia corrupta, no només penses que la policia o l'Estat és corrupte, sinó també la resta de la societat.

Els sous massa baixos podrien tenir-hi a veure?
Això estaria passant a països com Mèxic: No arribes a final de mes i agafes la ‘mossegada'. En el cas d'Espanya, no crec que sigui el problema. En alguns casos es cobra molt. El que ha passat a Espanya és que la política ha atret gent que ha vist una manera de capturar rendes que surten dels impostos de tots.

En un article afirma que els polítics no tenen gaire en compte les recomanacions dels experts.
Les mesures que s'adopten són agències anticorrupció, oficines antifrau... No dic que siguin completament inútils, però no són suficients. Et poso l'exemple de la llei de finançament de partits. Hi ha països, com Suècia, que, fins fa poc, no tenien aquesta llei. No feia falta. A un empresari no se li passava pel cap anar a un polític i pagar-li mig milió d'euros perquè li requalifiqués un terreny. Aquestes oficines acaben estant capturades per la corrupció.

Acaben sent engolides per l'estructura que ja és corrupta
Feta la llei feta la tampa. Controlem els partits, tots els comptes, però, llavors, els partits s'inventen una cosa que es diu fundacions o centres excursionistes. Per lluitar contra la corrupció, cal millorar la qualitat de les institucions i crear sistemes de pesos i contrapesos. També regulacions ràpides i senzilles. A Espanya es fan molt llargues i amb molts articles.

Llavors, per què els polítics hi insisteixen?
Molts polítics voldrien fer canvis, però sembla que és més fàcil dir: faig una cimera anticorrupció, faig una llei i ja quedo bé. No estic dient que no serveixin. El que vull dir és que els polítics, sobretot, no volen renunciar al poder i en tenen moltíssim.

També nomenen molts càrrecs públics
Sí. És el sistema "the winner takes it all". Els que guanyen no volen canviar això.

Les lleis de transparència del govern espanyol i de la Generalitat van pel bon camí?
Van en la direcció correcta, però, de facto, no sembla que la diferència sigui molt gran amb el que tenim en aquest moment. A aquestes alçades, és una vergonya que no tinguem una llei de transparència o d'accés a la informació. És una cosa que només s'explica perquè estàvem tots borratxos per la bombolla immobiliària.
Anar al contingut