Gravar converses alienes és il·legal però no delictiu
La pluja de filtracions sobre suposades escoltes il·legals a polítics catalans ha obert diferents interrogants, entre ells si aquesta pràctica il·legal pot considerar-se delictiva. La resposta és que no, però l'ús que es faci de la informació obtinguda sí que podria incorre en un delicte.
RedaccióActualitzat
Una conversa aliena es pot gravar? És il·legal? És delicte? L'enrenou que està provocant l'escàndol de les suposades escoltes a partits polítics i altres institucions i personatges fa sorgir preguntes sobre en quins casos es poden gravar converses privades i qui ho pot fer. Juristes i detectius ho deixen clar, hi ha molts límits.
Només un jutge que estigui investigant un delicte greu pot ordenar a la policia punxar telèfons o enregistrar converses. En aquest cas, la policia se sotmet a controls molt estrictes i ha d'informar periòdicament el magistrat del contingut de les gravacions.
Però els detectius privats, com qualsevol altra persona, no tenen marge per vulnerar cap dret fonamental, i per tant en cap cas poden gravar converses de tercers. Així doncs, gravar una conversa aliena és il·legal.
Però els mètodes il·legals poden no ser delictius per si sols. La informació obtinguda no es pot utilitzar en cap procediment ni es pot aportar com a prova en cap tipus de judici, segons ha explicat el jutge Santiago Vidal a "Els matins" de TV3, però qui grava converses alienes com a molt haurà d'enfrontar-se a una demanda civil si algun dels escoltats decideix denunciar-lo. Una demanda que es resoldrà amb una compensació econòmica.
Una altra cosa és perquè es fa servir la informació obtinguda. Si aquesta serveix per coaccionar, amenaçar o subornar les persones o per fer maniobres entre els partits polítics sí que s'estaria cometent un delicte, explica Vidal.
Investigacions, no espionatge
En tota aquesta situació, la figura dels detectius privats ha quedat tocada i el president del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya, Enrique Arranz, ha sortit aquest divendres en defensa del col·lectiu. Puntualitza que ells no són espies, sinó professionals habilitats per llei per investigar fets privats.
Assegura que els polítics són persones com qualsevol ciutadà i, per tant, "si hi ha un legítim interès per investigar-los, nosaltres som l'eina adequada sempre que la investigació sigui legitima".
Pel que fa a les gravacions, Arranz explica que és un mètode utilitzat si s'estima oportú sempre que qui grava és un dels interlocutors i "gairebé sempre per aportar en via judicial".
Només un jutge que estigui investigant un delicte greu pot ordenar a la policia punxar telèfons o enregistrar converses. En aquest cas, la policia se sotmet a controls molt estrictes i ha d'informar periòdicament el magistrat del contingut de les gravacions.
Però els detectius privats, com qualsevol altra persona, no tenen marge per vulnerar cap dret fonamental, i per tant en cap cas poden gravar converses de tercers. Així doncs, gravar una conversa aliena és il·legal.
Però els mètodes il·legals poden no ser delictius per si sols. La informació obtinguda no es pot utilitzar en cap procediment ni es pot aportar com a prova en cap tipus de judici, segons ha explicat el jutge Santiago Vidal a "Els matins" de TV3, però qui grava converses alienes com a molt haurà d'enfrontar-se a una demanda civil si algun dels escoltats decideix denunciar-lo. Una demanda que es resoldrà amb una compensació econòmica.
Una altra cosa és perquè es fa servir la informació obtinguda. Si aquesta serveix per coaccionar, amenaçar o subornar les persones o per fer maniobres entre els partits polítics sí que s'estaria cometent un delicte, explica Vidal.
Investigacions, no espionatge
En tota aquesta situació, la figura dels detectius privats ha quedat tocada i el president del Col·legi de Detectius Privats de Catalunya, Enrique Arranz, ha sortit aquest divendres en defensa del col·lectiu. Puntualitza que ells no són espies, sinó professionals habilitats per llei per investigar fets privats.
Assegura que els polítics són persones com qualsevol ciutadà i, per tant, "si hi ha un legítim interès per investigar-los, nosaltres som l'eina adequada sempre que la investigació sigui legitima".
Pel que fa a les gravacions, Arranz explica que és un mètode utilitzat si s'estima oportú sempre que qui grava és un dels interlocutors i "gairebé sempre per aportar en via judicial".
