Alerta per l'addicció a les apostes "online" entre els joves
El perfil correspon a un home d'entre 30 i 35 anys i amb estudis universitaris. La teràpia passa per un abordatge psicològic que durant 16 sessions setmanals al llarg de quatre mesos té per objectiu principal aconseguir l'abstinència.
RedaccióActualitzat
Augment alarmant dels joves addictes a les apostes "online" tan esportives com d'altres tipus com el pòquer. La Unitat del Joc Patològic de l'Hospital Universitari de Bellvitge va registrar el passat 2012 un increment de consultes per problemes amb les noves tecnologies, que representen ja el 26,5% del total. Un 10,56% té a veure amb l'addicció a noves tecnologies, videojocs i xarxes socials i un 12% a apostes per Internet. La cap de la Unitat, la doctora Susana Jiménez, ha explicat que el perfil d'aquests pacients és el d'un home d'entre 30 i 35 anys i amb estudis universitaris. Habitualment aquestes persones no havien tingut problemes anteriors amb el joc.
Cada cop són més els joves que fan apostes per Internet ja sigui en l'àmbit esportiu com en jocs com el pòquer. En un principi aquesta és una activitat merament lúdica però en alguns casos això esdevé un problema. Això passa quan la persona "està constantment preocupada en com aconseguir diners per continuar jugant i tapar els deutes", quan aquesta activitat li provoca un impacte en la família i l'afectat intenta amagar-ho. "Quan el joc deixar de ser un entreteniment i passar a ser una necessitat", resumeix la doctora.
Segons l'experta, les persones joves tenen un ampli coneixement sobre les noves tecnologies, que "tenen un atractiu i produeixen una gratificació i estimulació molt important". Aquest element facilita posar en contacte amb el joc a persones que fins ara no havien fet aquest tipus d'activitats. Jiménez afirma que fins ara el 80% de les consultes que tenien eren per pacients amb problemes amb les màquines escurabutxaques, bingos o casinos, ara en canvi s'ha produït un "canvi de perfil força significatiu" cap a pacients addictes al joc a través de l'ordinador.
"Les noves tecnologies posen en contacte amb el joc amb aposta perquè són més atraients i estimulants per aquest sector de la població més jove i amb estudis universitaris, que segurament no s'haguessin sentit atrets per les escurabutxaques o altres jocs presencials", ha declarat.
Hi ha determinats factors de risc que poden predisposar una persona a acabar tenint problemes de ludopatia. Jiménez els cataloga en tres tipologies: psicològics, socials i biològics. Entre els primers per exemple se situen tenir una alta impulsivitat, la necessitat de cercar sensacions fortes, tenir dificultats per afrontar conflictes i baixa autoestima. Entre els socials, viure en un entorn que hagi afavorit el joc des d'edats molt precoces o haver passat per situacions estressants o traumàtiques també esdevenen un risc.
El primer pas per aconseguir sortir d'aquesta addició és ser conscients del problema. La doctora explica que fa anys la majoria dels pacients anaven a la seva consulta per "pressió familiar" però no acceptaven que tenien un problema. Assegura que això ha canviat en els últims anys i actualment "la majoria ve convençut" i sap que la seva relació amb el joc no és l'adequada.
La teràpia passa per un abordatge psicològic que durant 16 sessions setmanals al llarg de quatre mesos i que té per objectiu principal aconseguir l'abstinència. Si s'aconsegueix, es passa a una segona fase de control que consisteix en visites al mes i després als tres, sis, un any i dos anys per constatar que no hi ha recaigudes.
Actualment gairebé un 75% dels pacients acaba el tractament amb bons resultats.
A partir del 2010 però la manca d'accés al crèdit va provocar l'efecte invers: una disminució de les consultes per addicció al joc. Jiménez detalla que això no vol dir que hi hagi menys gent amb problemes o que aquests s'hagin solucionat sinó que el fet que els familiars ja no puguin facilitar diner a la persona addicta o que aquesta no pugui demanar un crèdit ràpid "complica que puguin continuar jugant".
Bingo online
Cada cop són més els joves que fan apostes per Internet ja sigui en l'àmbit esportiu com en jocs com el pòquer. En un principi aquesta és una activitat merament lúdica però en alguns casos això esdevé un problema. Això passa quan la persona "està constantment preocupada en com aconseguir diners per continuar jugant i tapar els deutes", quan aquesta activitat li provoca un impacte en la família i l'afectat intenta amagar-ho. "Quan el joc deixar de ser un entreteniment i passar a ser una necessitat", resumeix la doctora.
Segons l'experta, les persones joves tenen un ampli coneixement sobre les noves tecnologies, que "tenen un atractiu i produeixen una gratificació i estimulació molt important". Aquest element facilita posar en contacte amb el joc a persones que fins ara no havien fet aquest tipus d'activitats. Jiménez afirma que fins ara el 80% de les consultes que tenien eren per pacients amb problemes amb les màquines escurabutxaques, bingos o casinos, ara en canvi s'ha produït un "canvi de perfil força significatiu" cap a pacients addictes al joc a través de l'ordinador.
"Les noves tecnologies posen en contacte amb el joc amb aposta perquè són més atraients i estimulants per aquest sector de la població més jove i amb estudis universitaris, que segurament no s'haguessin sentit atrets per les escurabutxaques o altres jocs presencials", ha declarat.
Hi ha determinats factors de risc que poden predisposar una persona a acabar tenint problemes de ludopatia. Jiménez els cataloga en tres tipologies: psicològics, socials i biològics. Entre els primers per exemple se situen tenir una alta impulsivitat, la necessitat de cercar sensacions fortes, tenir dificultats per afrontar conflictes i baixa autoestima. Entre els socials, viure en un entorn que hagi afavorit el joc des d'edats molt precoces o haver passat per situacions estressants o traumàtiques també esdevenen un risc.
El primer pas per aconseguir sortir d'aquesta addició és ser conscients del problema. La doctora explica que fa anys la majoria dels pacients anaven a la seva consulta per "pressió familiar" però no acceptaven que tenien un problema. Assegura que això ha canviat en els últims anys i actualment "la majoria ve convençut" i sap que la seva relació amb el joc no és l'adequada.
La teràpia passa per un abordatge psicològic que durant 16 sessions setmanals al llarg de quatre mesos i que té per objectiu principal aconseguir l'abstinència. Si s'aconsegueix, es passa a una segona fase de control que consisteix en visites al mes i després als tres, sis, un any i dos anys per constatar que no hi ha recaigudes.
Actualment gairebé un 75% dels pacients acaba el tractament amb bons resultats.
A partir del 2010 però la manca d'accés al crèdit va provocar l'efecte invers: una disminució de les consultes per addicció al joc. Jiménez detalla que això no vol dir que hi hagi menys gent amb problemes o que aquests s'hagin solucionat sinó que el fet que els familiars ja no puguin facilitar diner a la persona addicta o que aquesta no pugui demanar un crèdit ràpid "complica que puguin continuar jugant".
Bingo online
