Científics nord-americans asseguren haver curat per primer cop un nadó amb el VIH
Es tracta d'una nena que va néixer amb la malaltia, transmesa per la seva mare seropositiva, i a qui van administrar retrovirals només 30 hores després de néixer. Aquesta intervenció tan precoç es considera, probablement, la clau del control de la infecció, ja que hauria bloquejat les anomenades "cèl·lules dorments".
RedaccióActualitzat
Avanç important en el tractament de nens seropositius. Un equip de científics nord-americans han presentat el primer cas de curació funcional d'un nadó contaminat amb el virus de la sida, en un congrés mèdic que s'ha fet aquest cap de setmana a la ciutat d'Atlanta. S'entén per curació funcional no pas l'eradicació del virus, sinó que la seva presència a l'organisme esdevingui tan feble que no calgui fer tractaments.
Es tracta d'una nena que va néixer a finals de 2010 a Mississipí amb la malaltia, transmesa per la seva mare seropositiva, a la qual van administrar retrovirals només 30 hores després de néixer. Aquesta intervenció tan precoç es considera, probablement, la clau del control de la infecció, ja que hauria bloquejat les anomenades "cèl·lules dorments", que reactiven la sida quan es deixa de subministrar els medicaments al pacient.
Ara la nena té dos anys i mig i no ha pres medicaments durant l'últim any després de no registrar-se senyals d'un virus actiu, segons ha explicat la investigadora de la Universitat John Hopkins de Baltimore Deborah Persaud. La mare va donar a llum prematurament sense haver anat al metge durant l'embaràs i sense saber que estava infectada. Quan els metges van comprovar que ho estaven tots dos van traslladar el nadó a la Universitat de Mississipí, on va arribar amb 30 hores de vida. A les primeres anàlisis es va detectar un nivell baix del virus, cosa que feia pensar que la infecció havia tingut lloc a la panxa de la mare, i li van subministrar els medicaments. Quan la nena tenia un mes, els nivells de virus ja eren indetectables.
Tot i que encara calen més proves per comprovar si el mateix tractament funciona amb altres nens, els investigadors consideren que el cas demostra que el VIH en nadons pot ser curable. L'estudi també pot canviar la manera amb què els nadons i les mares infectades són tractats arreu.
A més, si la comunitat mèdica valida l'estudi, la nena de Mississipí seria el segon cas ben documentat d'una cura de VIH al món. El primer cas va ser el conegut com "el pacient de Berlín", Timothy Brown, que suposadament es va curar després de rebre un trasplantament de medul·la òssia genèticament resistent a la infecció del VIH el 2007.
Es tracta d'una nena que va néixer a finals de 2010 a Mississipí amb la malaltia, transmesa per la seva mare seropositiva, a la qual van administrar retrovirals només 30 hores després de néixer. Aquesta intervenció tan precoç es considera, probablement, la clau del control de la infecció, ja que hauria bloquejat les anomenades "cèl·lules dorments", que reactiven la sida quan es deixa de subministrar els medicaments al pacient.
Ara la nena té dos anys i mig i no ha pres medicaments durant l'últim any després de no registrar-se senyals d'un virus actiu, segons ha explicat la investigadora de la Universitat John Hopkins de Baltimore Deborah Persaud. La mare va donar a llum prematurament sense haver anat al metge durant l'embaràs i sense saber que estava infectada. Quan els metges van comprovar que ho estaven tots dos van traslladar el nadó a la Universitat de Mississipí, on va arribar amb 30 hores de vida. A les primeres anàlisis es va detectar un nivell baix del virus, cosa que feia pensar que la infecció havia tingut lloc a la panxa de la mare, i li van subministrar els medicaments. Quan la nena tenia un mes, els nivells de virus ja eren indetectables.
Tot i que encara calen més proves per comprovar si el mateix tractament funciona amb altres nens, els investigadors consideren que el cas demostra que el VIH en nadons pot ser curable. L'estudi també pot canviar la manera amb què els nadons i les mares infectades són tractats arreu.
A més, si la comunitat mèdica valida l'estudi, la nena de Mississipí seria el segon cas ben documentat d'una cura de VIH al món. El primer cas va ser el conegut com "el pacient de Berlín", Timothy Brown, que suposadament es va curar després de rebre un trasplantament de medul·la òssia genèticament resistent a la infecció del VIH el 2007.
