Els separatistes neguen cap responsabilitat en els atemptats que han causat una quinzena de morts a Kènia
Les eleccions generals a Kènia arrenquen precedides d'enfrontaments a la costa que aquesta nit han deixat una quinzena de morts. Els separatistes del Consell Republicà de Mombasa (CRM) han desmentit que tinguin cap vinculació amb aquests atemptats.
RedaccióActualitzat
El grup separatista del Consell Republicà de Mombasa (CRM) ha negat que tingui cap relació amb els atemptats d'aquest dilluns a la zona costanera de Kènia, que han provocat una quinzena de morts, poc abans de començar les eleccions presidencials del país africà.
Segons fonts policials, un dels atacs l'atribueixen a aquest grup separatista, que ha amenaçat de sabotejar els comicis si no es satisfan les seves demandes independentistes per a la regió costanera. En aquestes accions han mort set agents, sis atacants i dos civils més. Però el Consell Republicà de Mombasa desmenteix que estigui al darrere d'aquests assalts: "No som els responsables de cap atac", ha assegurat el portaveu del CRM, Mohamed Rashid, que ha puntualitzat que la seva organització persegueix els seus objectius de canvi únicament amb mètodes pacífics.
Les eleccions d'aquest dilluns són les primeres que es fan des de l'onada de violència que va sacsejar el país després dels comicis del 2007, i que va provocar una xifra superior al miler de morts. Els dos candidats amb més possibilitats d'arribar a la presidència són el fins ara primer ministre, Raila Odinga, i el viceprimer ministre Uhuru Kenyatta. Aquest últim està acusat pel Tribunal Penal Internacional de crims contra la humanitat i d'orquestrar els enfrontaments de fa sis anys. Tots dos ja han votat i han demanat als ciutadans que exerceixin el dret a vot de manera pacífica. De fet, des de primera hora s'han format llargues cues als col·legis electorals de tot el país, cosa que fa pensar en una participació massiva.
Més de catorze milions de kenians estan convocats a votar per elegir el seu president i també els diputats, senadors, governadors i representants locals pels pròxims cinc anys. Les enquestes apunten que cap dels dos candidats principals aconseguirà prou majoria per eludir una segona volta, prevista per l'abril.
Les votacions tenen la supervisió de nombroses missions d'observació electoral. En total hi ha 26.000 observadors desplegats, entre els quals n'hi ha de la Unió Europea, la Unió Africana i el nord-americà Centre Carter.
Segons fonts policials, un dels atacs l'atribueixen a aquest grup separatista, que ha amenaçat de sabotejar els comicis si no es satisfan les seves demandes independentistes per a la regió costanera. En aquestes accions han mort set agents, sis atacants i dos civils més. Però el Consell Republicà de Mombasa desmenteix que estigui al darrere d'aquests assalts: "No som els responsables de cap atac", ha assegurat el portaveu del CRM, Mohamed Rashid, que ha puntualitzat que la seva organització persegueix els seus objectius de canvi únicament amb mètodes pacífics.
Les eleccions d'aquest dilluns són les primeres que es fan des de l'onada de violència que va sacsejar el país després dels comicis del 2007, i que va provocar una xifra superior al miler de morts. Els dos candidats amb més possibilitats d'arribar a la presidència són el fins ara primer ministre, Raila Odinga, i el viceprimer ministre Uhuru Kenyatta. Aquest últim està acusat pel Tribunal Penal Internacional de crims contra la humanitat i d'orquestrar els enfrontaments de fa sis anys. Tots dos ja han votat i han demanat als ciutadans que exerceixin el dret a vot de manera pacífica. De fet, des de primera hora s'han format llargues cues als col·legis electorals de tot el país, cosa que fa pensar en una participació massiva.
Més de catorze milions de kenians estan convocats a votar per elegir el seu president i també els diputats, senadors, governadors i representants locals pels pròxims cinc anys. Les enquestes apunten que cap dels dos candidats principals aconseguirà prou majoria per eludir una segona volta, prevista per l'abril.
Les votacions tenen la supervisió de nombroses missions d'observació electoral. En total hi ha 26.000 observadors desplegats, entre els quals n'hi ha de la Unió Europea, la Unió Africana i el nord-americà Centre Carter.
