Mor Gabriel Cisneros, un dels pares de la Constitució del 1978
El diputat Gabriel Cisneros, actualment membre del PP i un dels ponents de la Constitució espanyola per la UCD, ha mort a Múrcia. Cisneros, de 66 anys, estava malalt des de feia temps, encara que mantenia la seva activitat política al Congrés, on formava part de la Comissió Constitucional. Era també vicepresident segon de la Diputació Permanent i vicepresident tercer de la mesa del Congrés. El Congrés dels Diputats ha acollit la seva capella ardent. Una de les últimes aparicions públiques de Gabriel Cisneros va ser la commemoració dels 30 anys de les primeres eleccions democràtiques.
Ha mort als 66 anys a Múrcia, després d'una llarga malaltia que no va aconseguir allunyar-lo del Congrés. No en va, Gabriel Cisneros Laborda va dedicar la seva vida a la feina parlamentària.
Llicenciat en Dret, va començar de molt jove, als 24 anys, la seva carrera en l'administració de l'Estat, com a cap de secció del Gabinet Tècnic del Ministeri de Treball i delegat nacional de la Joventut. Una feina que combinava amb la de columnista del diari "Pueblo". L'octubre del 1971 va entrar per primer cop al Congrés en ser escollit conseller nacional per la província de Sòria.
Sis anys més tard va dimitir de director general d'Assistència Social del Ministeri de la Governació per poder presentar-se a les primeres eleccions generals de la democràcia, en què va ser escollit diputat d'Unió del Centre Democràtic per Sòria.
Va formar part de la Ponència Constitucional que va redactar la Carta Magna del 1978, cosa que el va convertir en un dels set "pares" de la Constitució, juntament amb Manuel Fraga, Jordi Solé Tura, Gregorio Peces-Barba, Miquel Roca, Miguel Herrereo del Miñón i José Pedro Pérez Llorca.
Als comicis de 1979 va ser reelegit diputat per Sòria i nomenat secretari d'Informació d'UCD, càrrec que ocupava quan va ser víctima d'un atemptat terrorista d'ETA en què va resultar ferit de gravetat.
Novament va ser escollit diputat d'UCD el 1982 i en acabar aquella legislatura va abandonar temporalment la política fins al 1988, quan hi va tornar, llavors de la mà del Partit Lliberal. Com a membre d'aquesta formació va advocar activament per la integració dels liberals en la refundada Aliança Popular, que havia passat a anomenar-se, Partit Popular.
Amb el PP continuava actualment de diputat i vicepresident tercer al Congrés.
Llicenciat en Dret, va començar de molt jove, als 24 anys, la seva carrera en l'administració de l'Estat, com a cap de secció del Gabinet Tècnic del Ministeri de Treball i delegat nacional de la Joventut. Una feina que combinava amb la de columnista del diari "Pueblo". L'octubre del 1971 va entrar per primer cop al Congrés en ser escollit conseller nacional per la província de Sòria.
Sis anys més tard va dimitir de director general d'Assistència Social del Ministeri de la Governació per poder presentar-se a les primeres eleccions generals de la democràcia, en què va ser escollit diputat d'Unió del Centre Democràtic per Sòria.
Va formar part de la Ponència Constitucional que va redactar la Carta Magna del 1978, cosa que el va convertir en un dels set "pares" de la Constitució, juntament amb Manuel Fraga, Jordi Solé Tura, Gregorio Peces-Barba, Miquel Roca, Miguel Herrereo del Miñón i José Pedro Pérez Llorca.
Als comicis de 1979 va ser reelegit diputat per Sòria i nomenat secretari d'Informació d'UCD, càrrec que ocupava quan va ser víctima d'un atemptat terrorista d'ETA en què va resultar ferit de gravetat.
Novament va ser escollit diputat d'UCD el 1982 i en acabar aquella legislatura va abandonar temporalment la política fins al 1988, quan hi va tornar, llavors de la mà del Partit Lliberal. Com a membre d'aquesta formació va advocar activament per la integració dels liberals en la refundada Aliança Popular, que havia passat a anomenar-se, Partit Popular.
Amb el PP continuava actualment de diputat i vicepresident tercer al Congrés.
