La missa "Pro eligendo romano pontifice" obre els actes del conclave que ha d'escollir el nou papa
A les deu del matí ha començat la missa a la basílica de Sant Pere, però serà aquesta tarda quan els 115 cardenals que participen en el conclave es tancaran a la Capella Sixtina. Durant la missa, el cardenal Angelo Sodano ha demanat a Déu que doni aviat "un altre Bon Pastor per a la seva Santa Església" i ha fet una crida a la unitat.
RedaccióActualitzat
Ja han arrencat els actes del conclau que ha d'escollir el successor de Benet XVI. A les deu del matí ha començat la missa "Pro eligendo romano pontifice" a la basílica de Sant Pere, que és oberta a tots els fidels. L'oficia el degà del col·legi cardenalici, el cardenal Angelo Sodano, que ha demanat a Déu que doni aviat "un altre Bon Pastor per a la seva Santa Església". El cardenal ha volgut "agrair al pare que està en el cel l'amorosa assistència que sempre reserva a la seva Santa Església i, en particular, pel lluminós pontificat que ens ha concedit amb la vida i les obres del 265 successor de Pere, l'estimat i venerat pontífex Benet XVI, a qui renovem tota la nostra gratitud".
En aquesta línia, Sodano ha manifestat que, en la línia dels últims pontificats, el futur papa "ha de promoure sense parar la justícia i la pau" i que un bon pastor "ha de donar la vida pels altres".
D'altra banda, el degà del col·legi cardenalici ha fet una crida a la unitat de l'església. "Els exhorto a comportar-se de manera digna, amb tota humilitat, docilitat i paciència, suportant-se recíprocament amb amor, tractant de conservar la unitat de l'esperit a través del vincle de la pau", ha proclamat el cardenal.
Les paraules de Sodano són analitzades amb lupa per si dóna alguna pista sobre el camí que s'espera del nou pontificat. Ara fa vuit anys, qui va oficiar aquesta missa va ser l'aleshores cardenal degà, Joseph Ratzinger, que, hores després, es va convertir en nou papa. Sodano, però, no serà present al conclave perquè té més de 80 anys.
A partir de les 16.30, però, serà quan els 115 cardenals que participaran en el conlau es tancaran a la Capella Sixtina. El primer que es farà és llegir la fórmula de jurament. Ho farà també el cardenal degà. A continuació, cada cardenal elector pronunciarà el seu nom i, posant la mà sobre els Evangelis, dirà: "Prometo, m'obligo i juro". Segons la fórmula del jurament, recollida a la "Universi dominicis gregis", els cardenals prometen "observar amb la màxima fidelitat" el secret sobre tot el que es relaciona amb l'elecció del nou papa, tant durant com després de l'elecció. Juren no afavorir cap interferència i es comprometen, en cas de ser elegits, a exercir fidelment el "munus petrinum" de pastor de l'Església universal.
La primera "fumata" podria veure's a les 20.00 i serà previsiblement negra, segons ha explicat el cap de Premsa del Vaticà, Federico Lombardi. Aquesta "fumata" apareixerà només si els cardenals decideixen votar, fet que no és obligatori. Per tant, es podria posposar. Si això passa, es coneixerà la decisió quan els cardenals estiguin sopant a la residència de Santa Marta.
Durant el període d'escrutinis, els purpurats s'han d'abstenir d'enviar missatges a fora de la Ciutat del Vaticà o de rebren. A més, segons les normes, "els que directament o indirectament puguin violar el secret, tant si es tracta de paraules, escrits, senyals o qualsevol altre mitjà, incorrerien en la pena d'excomunió 'latae sententiae' reservada a la Seu Apostòlica". Així mateix, les regles marquen que els cardenals s'abstindran de tota forma de pactes i compromisos de comú acord.
Tres candidats a les travesses
Un cardenal nord-americà, un de brasiler i un d'italià guanyen pes en les travesses dels vaticanistes a la premsa italiana. Es tracta del cardenal de Boston Sean O'Malley, de 68 anys; el del Brasil, Odilo Pedro Scherer, de 64 anys, i l'italià Angelo Scola, de 71 anys.
Com és l'elecció i qui pot votar
El proper pontífex necessitarà una majoria dels dos terços dels vots dels cardenals assistents. Com que són 115, es necessitarà un mínim de 77 vots. L'elecció es fa únicament per escrutini. Si no hi ha consens en la primera votació, es continuarà durant la segona jornada amb quatre escrutinis més, dos al matí i dos a la tarda.
Quan el nou pontífex hagi estat escollit, sonaran les campanes de la basílica de Sant Pere. Des de l'aparició del fum blanc fins a l'anunci passaran uns 40 minuts. Durant aquesta estona, es durà a terme el ritu d'acceptació per part del nou papa, el canvi d'ornaments, així com el ritu d'obediència per part dels cardenals presents a la Capella Sixtina. Si cap dels cardenals aconsegueix els dos terços dels vots durant tres dies consecutius, se suspèn el conclau durant un dia per fer una pausa.
Quins cardenals poden votar
El col·legi cardenalici està format per 207 cardenals procedents de 66 països, 51 dels quals són electors. Del total de cardenals, dos van ser designats per Pau VI; 115 per Joan Pau II i 90 per Benet XVI. Dels 207 cardenals, 117 tenen menys de 80 anys, que són els que poden entrar a la Capella Sixtina per decidir el nou papa. Els octogenaris no ho poden fer, però sí que poden ser escollits papa.
Ara bé, dels 117 electors amb dret a vot, dos ja van anunciar que no participarien en el conclau: l'indonesi Julius Riyadi Darmaatmadja, per malaltia, i el britànic Keith O'Brien, arquebisbe de Saint Andrews i Edimburg, acusat de "comportament inapropiat" als anys 80. Per això seran 115 els que designaran el nou pontífex, els mateixos que el 2005 van escollir papa Joseph Ratzinger.
El procés arriba precedit per la polèmica que ha generat la renúncia de Benet XVI i els últims escàndols en el si de l'Església.
En aquesta línia, Sodano ha manifestat que, en la línia dels últims pontificats, el futur papa "ha de promoure sense parar la justícia i la pau" i que un bon pastor "ha de donar la vida pels altres".
D'altra banda, el degà del col·legi cardenalici ha fet una crida a la unitat de l'església. "Els exhorto a comportar-se de manera digna, amb tota humilitat, docilitat i paciència, suportant-se recíprocament amb amor, tractant de conservar la unitat de l'esperit a través del vincle de la pau", ha proclamat el cardenal.
Les paraules de Sodano són analitzades amb lupa per si dóna alguna pista sobre el camí que s'espera del nou pontificat. Ara fa vuit anys, qui va oficiar aquesta missa va ser l'aleshores cardenal degà, Joseph Ratzinger, que, hores després, es va convertir en nou papa. Sodano, però, no serà present al conclave perquè té més de 80 anys.
A partir de les 16.30, però, serà quan els 115 cardenals que participaran en el conlau es tancaran a la Capella Sixtina. El primer que es farà és llegir la fórmula de jurament. Ho farà també el cardenal degà. A continuació, cada cardenal elector pronunciarà el seu nom i, posant la mà sobre els Evangelis, dirà: "Prometo, m'obligo i juro". Segons la fórmula del jurament, recollida a la "Universi dominicis gregis", els cardenals prometen "observar amb la màxima fidelitat" el secret sobre tot el que es relaciona amb l'elecció del nou papa, tant durant com després de l'elecció. Juren no afavorir cap interferència i es comprometen, en cas de ser elegits, a exercir fidelment el "munus petrinum" de pastor de l'Església universal.
La primera "fumata" podria veure's a les 20.00 i serà previsiblement negra, segons ha explicat el cap de Premsa del Vaticà, Federico Lombardi. Aquesta "fumata" apareixerà només si els cardenals decideixen votar, fet que no és obligatori. Per tant, es podria posposar. Si això passa, es coneixerà la decisió quan els cardenals estiguin sopant a la residència de Santa Marta.
Durant el període d'escrutinis, els purpurats s'han d'abstenir d'enviar missatges a fora de la Ciutat del Vaticà o de rebren. A més, segons les normes, "els que directament o indirectament puguin violar el secret, tant si es tracta de paraules, escrits, senyals o qualsevol altre mitjà, incorrerien en la pena d'excomunió 'latae sententiae' reservada a la Seu Apostòlica". Així mateix, les regles marquen que els cardenals s'abstindran de tota forma de pactes i compromisos de comú acord.
Tres candidats a les travesses
Un cardenal nord-americà, un de brasiler i un d'italià guanyen pes en les travesses dels vaticanistes a la premsa italiana. Es tracta del cardenal de Boston Sean O'Malley, de 68 anys; el del Brasil, Odilo Pedro Scherer, de 64 anys, i l'italià Angelo Scola, de 71 anys.
Com és l'elecció i qui pot votar
El proper pontífex necessitarà una majoria dels dos terços dels vots dels cardenals assistents. Com que són 115, es necessitarà un mínim de 77 vots. L'elecció es fa únicament per escrutini. Si no hi ha consens en la primera votació, es continuarà durant la segona jornada amb quatre escrutinis més, dos al matí i dos a la tarda.
Quan el nou pontífex hagi estat escollit, sonaran les campanes de la basílica de Sant Pere. Des de l'aparició del fum blanc fins a l'anunci passaran uns 40 minuts. Durant aquesta estona, es durà a terme el ritu d'acceptació per part del nou papa, el canvi d'ornaments, així com el ritu d'obediència per part dels cardenals presents a la Capella Sixtina. Si cap dels cardenals aconsegueix els dos terços dels vots durant tres dies consecutius, se suspèn el conclau durant un dia per fer una pausa.
Quins cardenals poden votar
El col·legi cardenalici està format per 207 cardenals procedents de 66 països, 51 dels quals són electors. Del total de cardenals, dos van ser designats per Pau VI; 115 per Joan Pau II i 90 per Benet XVI. Dels 207 cardenals, 117 tenen menys de 80 anys, que són els que poden entrar a la Capella Sixtina per decidir el nou papa. Els octogenaris no ho poden fer, però sí que poden ser escollits papa.
Ara bé, dels 117 electors amb dret a vot, dos ja van anunciar que no participarien en el conclau: l'indonesi Julius Riyadi Darmaatmadja, per malaltia, i el britànic Keith O'Brien, arquebisbe de Saint Andrews i Edimburg, acusat de "comportament inapropiat" als anys 80. Per això seran 115 els que designaran el nou pontífex, els mateixos que el 2005 van escollir papa Joseph Ratzinger.
El procés arriba precedit per la polèmica que ha generat la renúncia de Benet XVI i els últims escàndols en el si de l'Església.
