El nou papa és el jesuïta argentí Jorge Mario Bergoglio, arquebisbe de Buenos Aires, amb el nom de Francesc
El jesuïta i arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, que no apareixia en cap de les travesses per ser escollit pontífex, s'ha convertit en el papa número 266 de la història de l'Església catòlica. El successor de Benet XVI és el primer pontífex provinent de l'Amèrica Llatina, el continent on hi ha més catòlics.
RedaccióActualitzat
El jesuïta Jorge Mario Bergoglio, jesuïta nascut a Buenos Aires el 1936, és el successor de Benet XVI al capdavant de l'Església catòlica, prenent el nom de Francesc. La missa solemne d'inici de pontificat del nou papa serà dimarts que ve, 19 de març, festivitat de Sant Josep, segons ha informat el portaveu vaticà, Federico Lombardi.
Bergoglio, que no apareixia en cap de les travesses d'aquests dies, és el pontífex número 266 de la història de l'Església catòlica, successor de Benet XVI, és el primer provinent de l'Amèrica Llatina, el continent on hi ha més catòlics. També és el primer papa que pertany a l'orde dels jesuïtes. I, evidentment, el primer que escull el nom de Francesc. Alguns mitjans internacionals apunten que aquest nom és un homenatge a sant Francesc d'Assís i un senyal del seu compromís amb els pobres. Tot i que no ha aclarit el dubte de per què ha escollit aquest nom, a la nit el Vaticà ha confirmat que el nom del nou pontífex és Francesc, en comptes de Francesc I, com se l'ha anomenat durant la tarda.
Lligat amb el seu compromís amb la pobresa, Bergoglio és conegut per la seva predilecció pel transport públic. De fet, fins ara es movia en autobús i, quan va ser ordenat cardenal, va demanar als fidels argentins que no es gastessin diners per acompanyar-lo a Roma. Ara s'haurà d'acostumar al papamòbil.
El nou pontífex, se'l considera un ortodox en matèria de dogma. És un ferotge opositor al matrimoni homosexual, amb l'argument que els nens tenen dret a ser criats per un pare i una mare. En canvi, és flexible en termes d'ètica sexual.
"Amor i fraternitat"
Quan passaven vuit minuts de les set del vespre, la xemeneia de la Capella Sixtina ha començat a expulsar fum de color blanc. Més d'una hora més tard, s'ha sabut el nom del nou pontífex, anunciat pel protodiaca, el francès Jean Louis Tauran. I, finalment, poc abans de dos quarts de nou, Bergoglio ha sortit al balcó de la plaça de Sant Pere i s'ha dirigit a la multitud en italià.
"Els meus germans cardenals han anat a buscar el papa a la fi del món", ha dit irònicament el nou pontífex. Bergoglio s'ha dirigit als fidels: "Comencem aquest camí de l'Església de Roma, bisbe i poble, junts en fraternitat, amor i confiança recíproca". El nou papa ha desitjat que aquest camí "doni fruits per a la nova evangelització".
En la seva intervenció, Francesc ha demanat resar un parenostre i un ave maria pel pontífex emèrit Benet XVI. El nou papa també ha demanat que, abans de ser ell qui beneís el poble, els congregats a la plaça resessin a Déu perquè el beneís a ell. Seguidament, ha fet la tradicional benedicció "urbi et orbi", a Roma i al món.
Teòleg, filòsof i humanista
Nascut a Buenos Aires però amb arrels italianes, Bergoglio va estudiar Enginyeria Química, però posteriorment va escollir el sacerdoci i va entrar al seminari de Villa Devoto. Amb 21 anys, va entrar a la Companyia de Jesús i l'any 1969 va ser ordenat sacerdot. En l'àmbit acadèmic, va estudiar Filosofia a l'Argentina i Humanitats a Xile. Als anys 80 va viatjar a Alemanya per completar la seva tesi doctoral, abans de tornar a l'Argentina.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre 2005 i 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" o "Reflexions d'esperança", entre d'altres.
Mala relació amb els Kirchner
Com a president de la Conferència Episcopal argentina, s'ha caracteritzat per les males relacions amb l'antic president Néstor Kirchner i la seva dona i successora, Cristina Fernández, que han mantingut durs enfrontaments amb ell.
Els mitjans de comunicació argentins parlen d'una relació "conflictiva" que es va rebaixar durant la presidència de Cristina Fernández, tot i que els enfrontaments mai han arribat a desaparèixer. Un exemple és la crítica que va fer Bergoglio als governs Kirchner sobre l'aprovació del matrimoni homosexual. Després que fos escollit papa, la presidenta argentina ha escrit un tuit on reprodueix la carta de felicitació que ha enviat al nou pontífex.
El diari argentí "Página 12" ha acusat Bergoglio d'haver col·laborat amb la dictadura argentina. L'any 2010, el nou pontífex va haver de declarar en un judici acusat d'haver delatat dos subordinats seus a la Companyia de Jesús l'any 1976, en el principi de la dictadura militar.
Papable fa vuit anys
Segons els vaticanistes, en el conclave de 2005, Bergoglio va ser el principal rival de Joseph Ratzinger per ser escollit pontífex, un fet difícil de comprovar perquè revelar què passa en un conclave és causa d'excomunió. Es dóna la paradoxa, doncs, que qui fa vuit anys va entrar com a papable i no va ser escollit, ara ha entrat al conclave com un cardenal més i n'ha sortit com a pontífex.
Els 115 cardenals reunits a la Capella Sixtina han escollit el nou pontífex a la cinquena votació, després de dues "fumates" negres. En total, el conclave ha durat poc més de 25 hores, de manera que es manté la tònica de les últimes dècades, en què les eleccions han estat força ràpides. Pius XII va ser escollit amb tres votacions, Joan Pau I i Benet XVI amb quatre, Pau VI amb cinc, Joan Pau II amb vuit i Joan XXIII amb onze.
Bergoglio, que no apareixia en cap de les travesses d'aquests dies, és el pontífex número 266 de la història de l'Església catòlica, successor de Benet XVI, és el primer provinent de l'Amèrica Llatina, el continent on hi ha més catòlics. També és el primer papa que pertany a l'orde dels jesuïtes. I, evidentment, el primer que escull el nom de Francesc. Alguns mitjans internacionals apunten que aquest nom és un homenatge a sant Francesc d'Assís i un senyal del seu compromís amb els pobres. Tot i que no ha aclarit el dubte de per què ha escollit aquest nom, a la nit el Vaticà ha confirmat que el nom del nou pontífex és Francesc, en comptes de Francesc I, com se l'ha anomenat durant la tarda.
Lligat amb el seu compromís amb la pobresa, Bergoglio és conegut per la seva predilecció pel transport públic. De fet, fins ara es movia en autobús i, quan va ser ordenat cardenal, va demanar als fidels argentins que no es gastessin diners per acompanyar-lo a Roma. Ara s'haurà d'acostumar al papamòbil.
El nou pontífex, se'l considera un ortodox en matèria de dogma. És un ferotge opositor al matrimoni homosexual, amb l'argument que els nens tenen dret a ser criats per un pare i una mare. En canvi, és flexible en termes d'ètica sexual.
"Amor i fraternitat"
Quan passaven vuit minuts de les set del vespre, la xemeneia de la Capella Sixtina ha començat a expulsar fum de color blanc. Més d'una hora més tard, s'ha sabut el nom del nou pontífex, anunciat pel protodiaca, el francès Jean Louis Tauran. I, finalment, poc abans de dos quarts de nou, Bergoglio ha sortit al balcó de la plaça de Sant Pere i s'ha dirigit a la multitud en italià.
"Els meus germans cardenals han anat a buscar el papa a la fi del món", ha dit irònicament el nou pontífex. Bergoglio s'ha dirigit als fidels: "Comencem aquest camí de l'Església de Roma, bisbe i poble, junts en fraternitat, amor i confiança recíproca". El nou papa ha desitjat que aquest camí "doni fruits per a la nova evangelització".
En la seva intervenció, Francesc ha demanat resar un parenostre i un ave maria pel pontífex emèrit Benet XVI. El nou papa també ha demanat que, abans de ser ell qui beneís el poble, els congregats a la plaça resessin a Déu perquè el beneís a ell. Seguidament, ha fet la tradicional benedicció "urbi et orbi", a Roma i al món.
Teòleg, filòsof i humanista
Nascut a Buenos Aires però amb arrels italianes, Bergoglio va estudiar Enginyeria Química, però posteriorment va escollir el sacerdoci i va entrar al seminari de Villa Devoto. Amb 21 anys, va entrar a la Companyia de Jesús i l'any 1969 va ser ordenat sacerdot. En l'àmbit acadèmic, va estudiar Filosofia a l'Argentina i Humanitats a Xile. Als anys 80 va viatjar a Alemanya per completar la seva tesi doctoral, abans de tornar a l'Argentina.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001 el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre 2005 i 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" o "Reflexions d'esperança", entre d'altres.
Mala relació amb els Kirchner
Com a president de la Conferència Episcopal argentina, s'ha caracteritzat per les males relacions amb l'antic president Néstor Kirchner i la seva dona i successora, Cristina Fernández, que han mantingut durs enfrontaments amb ell.
Els mitjans de comunicació argentins parlen d'una relació "conflictiva" que es va rebaixar durant la presidència de Cristina Fernández, tot i que els enfrontaments mai han arribat a desaparèixer. Un exemple és la crítica que va fer Bergoglio als governs Kirchner sobre l'aprovació del matrimoni homosexual. Després que fos escollit papa, la presidenta argentina ha escrit un tuit on reprodueix la carta de felicitació que ha enviat al nou pontífex.
El diari argentí "Página 12" ha acusat Bergoglio d'haver col·laborat amb la dictadura argentina. L'any 2010, el nou pontífex va haver de declarar en un judici acusat d'haver delatat dos subordinats seus a la Companyia de Jesús l'any 1976, en el principi de la dictadura militar.
Papable fa vuit anys
Segons els vaticanistes, en el conclave de 2005, Bergoglio va ser el principal rival de Joseph Ratzinger per ser escollit pontífex, un fet difícil de comprovar perquè revelar què passa en un conclave és causa d'excomunió. Es dóna la paradoxa, doncs, que qui fa vuit anys va entrar com a papable i no va ser escollit, ara ha entrat al conclave com un cardenal més i n'ha sortit com a pontífex.
Els 115 cardenals reunits a la Capella Sixtina han escollit el nou pontífex a la cinquena votació, després de dues "fumates" negres. En total, el conclave ha durat poc més de 25 hores, de manera que es manté la tònica de les últimes dècades, en què les eleccions han estat força ràpides. Pius XII va ser escollit amb tres votacions, Joan Pau I i Benet XVI amb quatre, Pau VI amb cinc, Joan Pau II amb vuit i Joan XXIII amb onze.
