Francesc: el primer papa jesuïta i el primer llatinoamericà
Considerat un intel·lectual jesuïta moderat i amb una alta consciència social, se'l considera un ortodox en qüestions de dogma. El nou papa ha mantingut un enfrontament llarg amb el kirchnerisme i se l'acusa de no haver-se enfrontat públicament amb la dictadura militar argentina.
RedaccióActualitzat
El jesuïta Jorge Mario Bergoglio, nascut a Buenos Aires el 1936, és el successor de Benet XVI al capdavant de l'Església catòlica, i pren el nom de Francesc. Bergoglio ha esdevingut el pontífex número 266 de la història de l'Església catòlica, succeeix Benet XVI, i és el primer papa provinent de l'Amèrica Llatina, el continent on hi ha més catòlics. També és el primer papa que pertany a l'orde dels jesuïtes. I, evidentment, el primer que escull el nom de Francesc, en homenatge a Sant Francesc d'Assís i un senyal del seu compromís amb els pobres.
Per alguns és un intel·lectual jesuïta, moderat, amb mentalitat flexible i defensor d'una alta consciència social. Per altres, les seves posicions doctrinals i espirituals satisfan l'ala conservadora de la cúria vaticana, ja que en diverses ocasions s'ha mostrat contrari a les tendències progressistes habituals entre els jesuïtes. A Bergoglio se li reconeix haver modernitzat l'Església argentina, que havia estat entre les més conservadores de l'Amèrica Llatina.
L'arquebisbe de Buenos Aires té una visió pràctica de la pobresa i destaca pel seu estil de vida senzill i humil. És conegut per la seva predilecció pel transport públic i per haver rebutjat disposar de xofer i cotxe oficial. De fet, fins ara es movia en autobús i, quan va ser ordenat cardenal, va demanar als fidels argentins que no es gastessin diners per acompanyar-lo a Roma. Ara s'haurà d'acostumar al papamòbil.
Al nou pontífex se'l considera un ortodox en matèria de dogma. És un ferotge opositor al matrimoni homosexual, amb l'argument que els nens tenen dret a ser criats per un pare i una mare. En canvi, és flexible en termes d'ètica sexual.
Teòleg, filòsof i humanista
Nascut a Buenos Aires, però amb arrels italianes, Bergoglio és fill d'un treballador ferroviari de Torí que havia emigrat a l'Argentina. Va estudiar Enginyeria Química, però posteriorment va escollir el sacerdoci i va entrar al seminari de Villa Devoto. Amb 21 anys, va entrar a la Companyia de Jesús, i l'any 1969 va ser ordenat sacerdot. En l'àmbit acadèmic, va estudiar Filosofia a l'Argentina i Humanitats a Xile. Als anys 80 va viatjar a Alemanya per completar la seva tesi doctoral, abans de tornar a l'Argentina.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard, va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001, el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre el 2005 i el 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" i "Reflexions d'esperança", entre d'altres.
Aficionat declarat al futbol i al tango, Bergoglio és una persona que, malgrat el càrrec, fins ara es feia el menjar.
Mala relació amb els Kirchner
Com a president de la Conferència Episcopal Argentina, s'ha caracteritzat per les males relacions amb l'antic president Néstor Kirchner i la seva dona i successora, Cristina Fernández, que hi han mantingut durs enfrontaments. Bergoglio es va oposar frontalment al fet que l'Argentina fos el primer país llatinoamericà que legalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe, i que la presidenta Cristina Fernández promogués els anticonceptius i la inseminació artificial gratuïts. Quan Bergoglio va sostenir que les adopcions de nens per part d'homosexuals eren discriminatòries contra els nens, la presidenta va comparar la seva afirmació amb "l'època medieval i la inquisició". El cardenal va afirmar que no es tractava d'una simple lluita política, sinó de "la pretensió destructiva del pla de Déu".
La relació "conflictiva" amb Cristina Fernández, tot i que s'han rebaixat de to, també es va poder veure el dia de la seva elecció com a papa. La presidenta argentina va piular a Twitter sobre les últimes obres inaugurades mentre se sabia que l'argentí seria el nou pontífex. Després, però, la presidenta argentina va escriure un tuit en què reproduïa la carta de felicitació que va enviar al nou pontífex.
Còmplice amb la dictadura argentina
Els crítics l'acusen d'haver col·laborat amb la dictadura argentina i de no haver-se enfrontat públicament amb la dictadura militar de Jorge Rafael Videla, quan les víctimes i els seus familiars solien denunciar segrestos, tortura i mort als sacerdots que Bergoglio supervisava com a líder de l'orde jesuïta a l'Argentina.
Durant la dictadura es va mantenir lluny de qualsevol preocupació política. Quan molts jesuïtes van denunciar els crims dels militars, ell sempre va dir que el lloc dels sacerdots eren les esglésies.
L'any 2010, el nou pontífex va haver de declarar en un judici, acusat d'haver delatat dos subordinats seus a la Companyia de Jesús l'any 1976, al principi de la dictadura militar. Jorge Mario Bergoglio també va ser a cridat a declarar com a testimoni, per petició de la Fiscalia i de les Abuelas de la Plaza de Mayo, en el judici pel pla sistemàtic de robatori de nadons nascuts en captivitat durant la dictadura.
Papable fa vuit anys
Segons els vaticanistes, en el conclave de 2005, Bergoglio va ser el principal rival de Joseph Ratzinger per ser escollit pontífex, un fet difícil de comprovar perquè revelar què passa en un conclave és causa d'excomunió. Es dóna la paradoxa, doncs, que qui fa vuit anys va entrar com a papable i no va ser escollit, ara ha entrat al conclave com un cardenal més i n'ha sortit com a pontífex.
Durant el conclave, els 115 cardenals reunits a la Capella Sixtina van escollir el nou pontífex en la cinquena votació, després de dues fumates negres. En total, el conclave va durar poc més de 25 hores, de manera que es manté la tònica de les últimes dècades, en què les eleccions han estat força ràpides. Pius XII va ser escollit amb tres votacions, Joan Pau I i Benet XVI, amb quatre; Pau VI, amb cinc; Joan Pau II, amb vuit, i Joan XXIII, amb onze.
Per alguns és un intel·lectual jesuïta, moderat, amb mentalitat flexible i defensor d'una alta consciència social. Per altres, les seves posicions doctrinals i espirituals satisfan l'ala conservadora de la cúria vaticana, ja que en diverses ocasions s'ha mostrat contrari a les tendències progressistes habituals entre els jesuïtes. A Bergoglio se li reconeix haver modernitzat l'Església argentina, que havia estat entre les més conservadores de l'Amèrica Llatina.
L'arquebisbe de Buenos Aires té una visió pràctica de la pobresa i destaca pel seu estil de vida senzill i humil. És conegut per la seva predilecció pel transport públic i per haver rebutjat disposar de xofer i cotxe oficial. De fet, fins ara es movia en autobús i, quan va ser ordenat cardenal, va demanar als fidels argentins que no es gastessin diners per acompanyar-lo a Roma. Ara s'haurà d'acostumar al papamòbil.
Al nou pontífex se'l considera un ortodox en matèria de dogma. És un ferotge opositor al matrimoni homosexual, amb l'argument que els nens tenen dret a ser criats per un pare i una mare. En canvi, és flexible en termes d'ètica sexual.
Teòleg, filòsof i humanista
Nascut a Buenos Aires, però amb arrels italianes, Bergoglio és fill d'un treballador ferroviari de Torí que havia emigrat a l'Argentina. Va estudiar Enginyeria Química, però posteriorment va escollir el sacerdoci i va entrar al seminari de Villa Devoto. Amb 21 anys, va entrar a la Companyia de Jesús, i l'any 1969 va ser ordenat sacerdot. En l'àmbit acadèmic, va estudiar Filosofia a l'Argentina i Humanitats a Xile. Als anys 80 va viatjar a Alemanya per completar la seva tesi doctoral, abans de tornar a l'Argentina.
El 1992, Joan Pau II el va nomenar bisbe titular d'Auca i auxiliar de Buenos Aires. Cinc anys més tard, va ser nomenat arquebisbe coadjutor de Buenos Aires i, en morir el cardenal Quarracino, va passar a ser arquebisbe de la capital argentina, un càrrec que ha ocupat fins ara. El 21 de febrer del 2001, el papa Joan Pau II el va ordenar cardenal i, entre el 2005 i el 2011, va ser president de la Conferència Episcopal Argentina. És autor dels llibres "Meditacions per a religiosos", "Reflexions sobre la vida apostòlica" i "Reflexions d'esperança", entre d'altres.
Aficionat declarat al futbol i al tango, Bergoglio és una persona que, malgrat el càrrec, fins ara es feia el menjar.
Mala relació amb els Kirchner
Com a president de la Conferència Episcopal Argentina, s'ha caracteritzat per les males relacions amb l'antic president Néstor Kirchner i la seva dona i successora, Cristina Fernández, que hi han mantingut durs enfrontaments. Bergoglio es va oposar frontalment al fet que l'Argentina fos el primer país llatinoamericà que legalitzava el matrimoni entre persones del mateix sexe, i que la presidenta Cristina Fernández promogués els anticonceptius i la inseminació artificial gratuïts. Quan Bergoglio va sostenir que les adopcions de nens per part d'homosexuals eren discriminatòries contra els nens, la presidenta va comparar la seva afirmació amb "l'època medieval i la inquisició". El cardenal va afirmar que no es tractava d'una simple lluita política, sinó de "la pretensió destructiva del pla de Déu".
La relació "conflictiva" amb Cristina Fernández, tot i que s'han rebaixat de to, també es va poder veure el dia de la seva elecció com a papa. La presidenta argentina va piular a Twitter sobre les últimes obres inaugurades mentre se sabia que l'argentí seria el nou pontífex. Després, però, la presidenta argentina va escriure un tuit en què reproduïa la carta de felicitació que va enviar al nou pontífex.
Còmplice amb la dictadura argentina
Els crítics l'acusen d'haver col·laborat amb la dictadura argentina i de no haver-se enfrontat públicament amb la dictadura militar de Jorge Rafael Videla, quan les víctimes i els seus familiars solien denunciar segrestos, tortura i mort als sacerdots que Bergoglio supervisava com a líder de l'orde jesuïta a l'Argentina.
Durant la dictadura es va mantenir lluny de qualsevol preocupació política. Quan molts jesuïtes van denunciar els crims dels militars, ell sempre va dir que el lloc dels sacerdots eren les esglésies.
L'any 2010, el nou pontífex va haver de declarar en un judici, acusat d'haver delatat dos subordinats seus a la Companyia de Jesús l'any 1976, al principi de la dictadura militar. Jorge Mario Bergoglio també va ser a cridat a declarar com a testimoni, per petició de la Fiscalia i de les Abuelas de la Plaza de Mayo, en el judici pel pla sistemàtic de robatori de nadons nascuts en captivitat durant la dictadura.
Papable fa vuit anys
Segons els vaticanistes, en el conclave de 2005, Bergoglio va ser el principal rival de Joseph Ratzinger per ser escollit pontífex, un fet difícil de comprovar perquè revelar què passa en un conclave és causa d'excomunió. Es dóna la paradoxa, doncs, que qui fa vuit anys va entrar com a papable i no va ser escollit, ara ha entrat al conclave com un cardenal més i n'ha sortit com a pontífex.
Durant el conclave, els 115 cardenals reunits a la Capella Sixtina van escollir el nou pontífex en la cinquena votació, després de dues fumates negres. En total, el conclave va durar poc més de 25 hores, de manera que es manté la tònica de les últimes dècades, en què les eleccions han estat força ràpides. Pius XII va ser escollit amb tres votacions, Joan Pau I i Benet XVI, amb quatre; Pau VI, amb cinc; Joan Pau II, amb vuit, i Joan XXIII, amb onze.
