La via bàltica, el precedent de la cadena humana per la independència
Estònia, Letònia i Lituània es van unir el 1989 per formar una cadena humana que va aplegar dos milions de persones i va recórrer 600 quilòmetres per demanar "la retirada de les forces d'ocupació", una iniciativa que va accelerar la desintegració de la Unió Soviètica.
RedaccióActualitzat
La cadena humana per la independència té un precedent: la que es va fer l'any 1989 per unir les antigues repúbliques bàltiques i que va accelerar la desintegració de la Unió Soviètica.
El marc de la cadena bàltica
La Revolució Cantada és el nom que reben els fets esdevinguts entre 1987 i 1991 i que van culminar en la recuperació, per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, de la independència, perduda com a conseqüència de l'ocupació d'aquests territoris de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte secret Ribbentrop-Molotov amb l'Alemanya nazi.
El terme va ser encunyat per l'activista estonià Heinz Valk, que el va fer servir per titular un article que relatava les manifestacions espontànies del juny del 1988 al Camp de les Cançons de Tallinn, on s'interpretaven cançons patriòtiques estonianes prohibides pel règim rus per reivindicar la independència d'Estònia.
Més de dos milions de persones es van agafar de les mans
El 23 d'agost del 1989, en el 50è aniversari del pacte soviètic-alemany, els tres països van organitzar una multitudinària cadena humana de més de 600 quilòmetres de longitud que va creuar les tres repúbliques bàltiques, passant per les seves capitals: Tallin, Riga i Vílnius. S'estima que hi van participar més de dos milions de persones.
La manifestació es va organitzar per cridar l'atenció de l'opinió pública mundial sobre el destí comú que havien patit les tres repúbliques. En la convocatòria es demanava directament la "retirada de les forces d'ocupació".
La Revolució Cantada es va prolongar durant quatre anys, amb multitud de protestes i actes de desafiament.
El marc de la cadena bàltica
La Revolució Cantada és el nom que reben els fets esdevinguts entre 1987 i 1991 i que van culminar en la recuperació, per part dels estats d'Estònia, Letònia i Lituània, de la independència, perduda com a conseqüència de l'ocupació d'aquests territoris de la Unió Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, en compliment del pacte secret Ribbentrop-Molotov amb l'Alemanya nazi.
El terme va ser encunyat per l'activista estonià Heinz Valk, que el va fer servir per titular un article que relatava les manifestacions espontànies del juny del 1988 al Camp de les Cançons de Tallinn, on s'interpretaven cançons patriòtiques estonianes prohibides pel règim rus per reivindicar la independència d'Estònia.
Més de dos milions de persones es van agafar de les mans
El 23 d'agost del 1989, en el 50è aniversari del pacte soviètic-alemany, els tres països van organitzar una multitudinària cadena humana de més de 600 quilòmetres de longitud que va creuar les tres repúbliques bàltiques, passant per les seves capitals: Tallin, Riga i Vílnius. S'estima que hi van participar més de dos milions de persones.
La manifestació es va organitzar per cridar l'atenció de l'opinió pública mundial sobre el destí comú que havien patit les tres repúbliques. En la convocatòria es demanava directament la "retirada de les forces d'ocupació".
La Revolució Cantada es va prolongar durant quatre anys, amb multitud de protestes i actes de desafiament.
