El "no" de l'oposició posa en dubte l'aprovació de la llei que confisca una part dels dipòsits bancaris a Xipre
El govern xipriota ha ajornat fins dilluns la votació al Parlament sobre la decisió d'intervenir tots els dipòsits bancaris. La falta de suports posa en dubte l'aprovacio d'una mesura que s'ha aplicat "de facto". S'espera, aquesta tarda, la compareixença del president del país. Mentrestant, molts ciutadans parlen de robatori.
RedaccióActualitzat
Compàs d'espera a Xipre, on, després d'un ajornament, aquest dilluns arriba al Parlament la votació sobre la decisió de la Unió Europea d'intervenir tots els dipòsits bancaris per fer pagar als ciutadans una part del rescat de 10.000 milions d'euros. El govern, que ha presentat la mesura com un mal menor, no té prou majoria per tirar endavant la llei al Parlament, tot i que ja s'ha aplicat "de facto" la immobilització dels dipòsits.
La mesura ha encès els ànims de la població i de l'oposició d'esquerres, que diu que no la pensa avalar. No només s'ha posposat el procés legislatiu per tirar-la endavant, sinó que el tancament dels bancs durarà, almenys, fins dimecres. La portaveu del Banc Central de Xipre assegura que el sector bancari està disposat a col·laborar en tot.
El rescat de Xipre ha derivat en una crisi política a l'illa. L'oposició es nega a avalar la mesura, que ha generat indignació i ràbia entre els ciutadans, i el govern necessita el seu suport al Parlament. Per donar temps als polítics per negociar, s'ha ampliat el "corralito" imposat a Xipre per evitar una fuga de capitals. Els bancs, que havien d'obrir dimarts, continuaran tancats.
El partit del president, Nikos Anastassiadis, necessita el suport de 9 diputats opositors per poder aprovar les condicions del rescat pactat amb Brussel·les. Ara per ara, sembla una missió impossible i per això s'ha ajornat fins aquest dilluns la sessió d'urgència que s'havia de fer al Parlament. Mentrestant, totes les transferències bancàries continuaran congelades fins dimecres. Molts ciutadans parlen de "robatori".
El dia que obrin els bancs, s'aplicarà automàticament a tots els dipòsits un gravamen del 9,9% si superen els 100.000 euros i del 6,7% si no hi arriben. La mesura, sense precedents en la crisi de l'euro, vulnera les garanties europees sobre els dipòsits bancaris, que, en teoria, estan assegurats per llei si no arriben a aquest topall.
La gent continua formant llargues cues als caixers automàtics per treure'n el que puguin, però molts limiten les operacions a 100 o 200 euros, lluny del màxim diari permès, que és de mil euros. Fins i tot hi ha qui, com aquest home, que finalment ha estat aturat per la policia, ha anat a la seva entitat bancària amb un buldòzer, se suposa que per aplicar un "pla B" en cas que la màquina expenedora es resistís a donar-li els seus diners.
La mesura ha encès els ànims de la població i de l'oposició d'esquerres, que diu que no la pensa avalar. No només s'ha posposat el procés legislatiu per tirar-la endavant, sinó que el tancament dels bancs durarà, almenys, fins dimecres. La portaveu del Banc Central de Xipre assegura que el sector bancari està disposat a col·laborar en tot.
El rescat de Xipre ha derivat en una crisi política a l'illa. L'oposició es nega a avalar la mesura, que ha generat indignació i ràbia entre els ciutadans, i el govern necessita el seu suport al Parlament. Per donar temps als polítics per negociar, s'ha ampliat el "corralito" imposat a Xipre per evitar una fuga de capitals. Els bancs, que havien d'obrir dimarts, continuaran tancats.
El partit del president, Nikos Anastassiadis, necessita el suport de 9 diputats opositors per poder aprovar les condicions del rescat pactat amb Brussel·les. Ara per ara, sembla una missió impossible i per això s'ha ajornat fins aquest dilluns la sessió d'urgència que s'havia de fer al Parlament. Mentrestant, totes les transferències bancàries continuaran congelades fins dimecres. Molts ciutadans parlen de "robatori".
El dia que obrin els bancs, s'aplicarà automàticament a tots els dipòsits un gravamen del 9,9% si superen els 100.000 euros i del 6,7% si no hi arriben. La mesura, sense precedents en la crisi de l'euro, vulnera les garanties europees sobre els dipòsits bancaris, que, en teoria, estan assegurats per llei si no arriben a aquest topall.
La gent continua formant llargues cues als caixers automàtics per treure'n el que puguin, però molts limiten les operacions a 100 o 200 euros, lluny del màxim diari permès, que és de mil euros. Fins i tot hi ha qui, com aquest home, que finalment ha estat aturat per la policia, ha anat a la seva entitat bancària amb un buldòzer, se suposa que per aplicar un "pla B" en cas que la màquina expenedora es resistís a donar-li els seus diners.
