Nicòsia

Xipre mantindrà els bancs tancats fins dijous a l'espera que el Parlament aprovi el rescat

Les negociacions a Xipre perquè el Parlament aprovi les condicions del rescat pactat amb la UE tenen el país en tensió. Els ciutadans mostren el seu rebuig a un acord que preveu que els petits estalviadors contribueixin al rescat del país amb un 3% dels seus dipòsits. Volen treure els diners del banc abans no els gravi el nou impost, però això no podrà ser. El govern ha allargat el tancament de les sucursals fins dijous.

RedaccióActualitzat
Els ministres de Finances de l'Eurozona han acceptat que Xipre apliqui la taxa bancària al seu criteri i que els dipòsits inferiors a 100.000 euros quedin exclosos de l'impost únic que preveia imposar-los. Els membres de l'Eurogrup s'han reunit aquest dilluns al vespre i han donat el vistiplau als canvis introduïts a última hora pel govern de l'illa. Així, el Parlament xipriota podria donar-hi llum verda aquest mateix dimarts.

Davant de l'enorme rebuig ciutadà que havia aixecat la quitança del rescat pactat amb l'Eurogrup, el govern de Xipre ha optat per suavitzar l'efecte sobre els petits estalviadors. El Parlament havia de votar aquest dilluns si acceptava les condicions del rescat, però la sessió extraordinària s'ha ajornat fins avui per donar temps a comunicar a l'Eurogrup l'acord a què l'executiu xipriota ha arribat amb la troica.

El segon esborrany presentat per Nicòsia preveia un impost extraordinari del 3% per als dipòsits de menys de 100.000 euros, en lloc del 6,7% de què s'havia parlat fins ara. En canvi, els dipòsits que superessin aquesta quantitat haurien de pagar un 12,5% en lloc del 9,9%. Una altra possibilitat que s'havia plantejat era la se gravar amb un 15% els dipòsits de més de 500.000 euros i mantenir en el 10% els que estiguessin entre els 100.000 i els 500.000 euros.

L'impost sobre els dipòsits servirà per pagar 5.800 milions dels 10.000 milions a què puja el rescat europeu, que és el que vol el Banc Central Europeu, que ha deixat clar que la distribució de les quitances dels dipòsits que hi ha als bancs d'aquesta illa del Mediterrani és una decisió interna.

El paper dels petits estalviadors en treure el país del pou és transcendent i això no ha estat ben rebut per la majoria de ciutadans, que han mostrat el seu rebuig enèrgic als carrers. Molts han intentat infructuosament treure diners dels caixers automàtics però la quantitat és limitada. Ara han sabut que no ho podran fer fins abans de dijous. El govern ha allargat en dues ocasions el termini en què manté els bancs tancats a l'espera d'arribar a un acord per impulsar les contraprestacions per al rescat.

L'anunci del rescat xipriota no ha provocat una reacció gaire efusiva a les borses europees. Els mercats asiàtics han notat més la sotragada i han tingut pèrdues destacades. Les principals borses europees han tancat amb pèrdues moderades. La prima de risc també ha pujat.

Aritmètica parlamentària

El president del país, Nikos Anastassiadis,va assegurar que treballaria fins a última hora per millorar les condicions del rescat. Ara, el nou repartiment de la quitança podria afavorir el vot afirmatiu de la cambra xipriota, que té 56 escons. D'aquests, el partit conservador, al govern, i el seu soci centrista en tenen 29, la majoria absoluta més un. És per això que, només que un d'aquests diputats trenqués la disciplina de vot, el projecte quedaria rebutjat.

Xipre és el cinquè país que recorre a l'ajuda europea, després de Grècia, Irlanda, Portugal i l'estat espanyol, però fins ara mai s'havia trencat la norma de no tocar els dipòsits bancaris.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut