L'eurozona acorda recomanar a Xipre que elimini la quitança sobre els petits estalviadors
En una trobada per videoconferència, els ministres de Finances han acceptat que Xipre apliqui de forma més progressiva la taxa sobre els dipòsits per pagar el rescat del país. En quedarien al marge els de menys de 100.000 euros, que havia aixecat moltes crítiques. Previsiblement, s'incrementaria, doncs, l'impost en els de quantitats superiors. L'objectiu no canvia: recaptar 5.800 milions que aniran directament a ajudar els bancs.
RedaccióActualitzat
Els ministres de Finances de l'eurozona han acceptat que Xipre apliqui la taxa bancària al seu criteri i que els dipòsits inferiors a 100.000 euros en quedin exclosos. Els membres de l'Eurogrup s'han reunit aquest dilluns al vespre per videoconferència per analitzar el rescat de Xipre i han acordat demanar a l'executiu xipriota que no gravi amb un impost els dipòsits inferiors als 100.000 euros. Inicialment l'Eurogrup va pactar que tots els dipòsits paguessin una taxa que seria més o menys alta en funció de la quantitat.
El president de l'Eurogrup, Jeron Dijsselbloem, ha confirmat el canvi en un comunicat en què argumenta que l'eurozona "continua pensant que als petits estalviadors se'ls hauria de tractar diferent dels grans dipositants" i afegeix que és important "garantir plenament els dipòsits inferiors a 100.000 euros", una proposta que ha compartit el ministre d'Economia, Luis de Guindos, segons fonts de la delegació espanyola.
El comunicat de l'Eurogrup insta Xipre a aplicar la taxa de forma més progressiva, però no indica exactament en quins trams es farà, decisió que correspondrà al govern xipriota. Una opció és que la quitança per a qui tingui dipòsits de més de 100.000 euros s'apugi al voltant, probablement, del 15%. En tot cas, els ministres de l'eurozona deixen clar és que l'objectiu de recaptació continuen sent 5.800 milions d'euros i, per tant, s'assumeix que la quitança serà més alta per als dipòsits més capacitats.
L'eurozona també assegura que "pren nota" de la decisió de Xipre de mantenir el "corralito" dos dies més, fins dijous, per "salvaguardar l'estabilitat del sector financer" i demana una "ràpida decisió a les autoritats i el parlament xipriota per aplicar de seguida les mesures acordades".
Les alternatives que s'han plantejat
Al llarg del dia s'han posat sobre la taula diverses opcions en el repartiment de les contribucions al rescat de Xipre. El primer acord de rescat incloïa un impost extraordinari del 9,9% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un del 6,7% per als inferiors a aquesta quantitat. Preveia un augment de l'impost de societats fins al 12,5% i una reducció de la mida del sector bancari per adaptar-lo a la mitjana de la UE fins al 2018, així com l'adopció de mesures de consolidació equivalents al 4,5% del PIB.
Aquestes mesures busquen recaptar uns 5.800 milions, que aniran directament a ajudar els bancs. A més, l'eurozona i el Fons Monetari Internacional posaran 10.000 milions més per al rescat.
La decisió d'imposar una taxa excepcional als petits estalviadors ha estat molt criticada. Analistes, estalviadors i inversors han considerat que es trencava la normativa relativa a la garantia per als dipòsits de fins a 100.000 euros.
Per això, Nicòsia havia presentat una nova oferta a la troica -la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu- que preveia rebaixar l'impost al 3% per als dipòsits inferiors a 100.000 euros i apujar-lo al 12,5% per als superiors. Alguns mitjans xipriotes parlaven també d'una taxa del 15% als fons que superin els 500.000 euros. Des de Nicòsia es demanava també que per als dipòsits de fins a 20.000 euros no hi hagués cap impost.
Davant de les pressions, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha deixat en mans del govern de Xipre decidir el percentatge de la taxa sobre els dipòsits. El ministre de Finances de França, Pierre Moscovici, s'ha mostrat partidari que "s'escolti" aquesta proposta.
El vicepresident de la Comissió i responsable d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, ha assegurat al diari "Financial Times" que, si s'aconsegueix el mateix impacte econòmic, de 5.800 milions d'euros, l'eurozona no s'oposaria a una modificació de la quitança d'acord amb una aplicació més progressiva de la càrrega en favor d'un equilibri social més just.
El president de Portugal, Aníbal Cavaco Silva, ha alertat que la UE està traçant "un camí molt perillós" amb l'aplicació de la taxa sobre els estalviadors de Xipre i ha expressat la seva por que la manca de confiança en aquest petit país pugui propagar-se a altres estats.
El president de l'Eurogrup, Jeron Dijsselbloem, ha confirmat el canvi en un comunicat en què argumenta que l'eurozona "continua pensant que als petits estalviadors se'ls hauria de tractar diferent dels grans dipositants" i afegeix que és important "garantir plenament els dipòsits inferiors a 100.000 euros", una proposta que ha compartit el ministre d'Economia, Luis de Guindos, segons fonts de la delegació espanyola.
El comunicat de l'Eurogrup insta Xipre a aplicar la taxa de forma més progressiva, però no indica exactament en quins trams es farà, decisió que correspondrà al govern xipriota. Una opció és que la quitança per a qui tingui dipòsits de més de 100.000 euros s'apugi al voltant, probablement, del 15%. En tot cas, els ministres de l'eurozona deixen clar és que l'objectiu de recaptació continuen sent 5.800 milions d'euros i, per tant, s'assumeix que la quitança serà més alta per als dipòsits més capacitats.
L'eurozona també assegura que "pren nota" de la decisió de Xipre de mantenir el "corralito" dos dies més, fins dijous, per "salvaguardar l'estabilitat del sector financer" i demana una "ràpida decisió a les autoritats i el parlament xipriota per aplicar de seguida les mesures acordades".
Les alternatives que s'han plantejat
Al llarg del dia s'han posat sobre la taula diverses opcions en el repartiment de les contribucions al rescat de Xipre. El primer acord de rescat incloïa un impost extraordinari del 9,9% sobre els dipòsits de més de 100.000 euros i un del 6,7% per als inferiors a aquesta quantitat. Preveia un augment de l'impost de societats fins al 12,5% i una reducció de la mida del sector bancari per adaptar-lo a la mitjana de la UE fins al 2018, així com l'adopció de mesures de consolidació equivalents al 4,5% del PIB.
Aquestes mesures busquen recaptar uns 5.800 milions, que aniran directament a ajudar els bancs. A més, l'eurozona i el Fons Monetari Internacional posaran 10.000 milions més per al rescat.
La decisió d'imposar una taxa excepcional als petits estalviadors ha estat molt criticada. Analistes, estalviadors i inversors han considerat que es trencava la normativa relativa a la garantia per als dipòsits de fins a 100.000 euros.
Per això, Nicòsia havia presentat una nova oferta a la troica -la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu- que preveia rebaixar l'impost al 3% per als dipòsits inferiors a 100.000 euros i apujar-lo al 12,5% per als superiors. Alguns mitjans xipriotes parlaven també d'una taxa del 15% als fons que superin els 500.000 euros. Des de Nicòsia es demanava també que per als dipòsits de fins a 20.000 euros no hi hagués cap impost.
Davant de les pressions, la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha deixat en mans del govern de Xipre decidir el percentatge de la taxa sobre els dipòsits. El ministre de Finances de França, Pierre Moscovici, s'ha mostrat partidari que "s'escolti" aquesta proposta.
El vicepresident de la Comissió i responsable d'Assumptes Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, ha assegurat al diari "Financial Times" que, si s'aconsegueix el mateix impacte econòmic, de 5.800 milions d'euros, l'eurozona no s'oposaria a una modificació de la quitança d'acord amb una aplicació més progressiva de la càrrega en favor d'un equilibri social més just.
El president de Portugal, Aníbal Cavaco Silva, ha alertat que la UE està traçant "un camí molt perillós" amb l'aplicació de la taxa sobre els estalviadors de Xipre i ha expressat la seva por que la manca de confiança en aquest petit país pugui propagar-se a altres estats.
