El Parlament de Xipre rebutja l'impost als dipòsits per una majoria àmplia
Tots els partits han votat contra l'esborrany a excepció de DISY, el partit del govern, que s'ha abstingut. Preveient el rebuig de la cambra, el president de Xipre ha convocat d'urgència avui, dimecres, tots els grups per trobar una alternativa.
RedaccióActualitzat
El Parlament de Xipre ha rebutjat amb una majoria àmplia l'impost sobre els dipòsits privats, malgrat que en les últimes hores el govern havia presentat una versió més suavitzada. El text no ha obtingut cap vot a favor. Tots els partits han votat contra l'esborrany a excepció dels 19 diputats de DISY, el partit del govern, que s'ha abstingut.
L'esborrany alliberava de la taxa els fons inferiors als 20.000 euros, gravava amb un 6,75% el tram fins als 100.000 euros i amb un 9,9% els fons que superin aquesta quantitat. Amb aquest impost es volien recollir 5.800 milions d'euros, una part del rescat. La resta dels diners, uns 10.000 milions, els posaria la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional, la troica.
Les intervencions al debat han estat marcades per un to crític amb les decisions de l'Eurogrup. El president del Parlament, Yannakis Omirú, membre del partit EDEK, ha parlat d'un "atracament a la propietat privada contra tota noció de dret". Omirú ha afirmat que els socis europeus s'han pronunciat a favor que Xipre torni "a ser un país de sobirania limitada, un estat neocolonialista" i ha demanat donar suport al president del país, Nikos Anastassiadis, "per renegociar la decisió".
Mentre se celebrava el debat, el mateix Anastassiadis ha emès un comunicat per anunciar la seva intenció de "continuar lluitant perquè les decisions de l'Eurogrup es modifiquin".
Durant el debat, centenars de persones s'han concentrat a les portes del Parlament per protestar contra el rescat i per expressar la seva oposició a l'acord assolit amb la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, la troica.
Reunió d'urgència per evitar el col·lapse
Preveient el rebuig de la cambra i abans de la votació, el president del país ha convocat per aquest dimecres els líders de tots els grups parlamentaris. En un comunicat, el president xipriota justifica la reunió per "examinar alternatives per enfrontar la situació que es crearà després de la sessió" d'aquest dimarts "al Parlament".
I és que malgrat l'eufòria pel resultat de la votació, Xipre continua necessitant urgentment el rescat. La previsió és que els bancs xipriotes tornin a obrir aquest dijous, però en aquests moments no està gens clar que ho facin.
Europa adverteix dels perills del rebuig del rescat
Des d'Holanda, el ministre de Finances holandès i president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha mostrat el seu disgust pel rebuig parlamentari a la proposta europea. Tot i això, no ha donat el procés per tancat: "Lamento profundament que Xipre hagi pres aquesta decisió, però l'oferta segueix en peu i la pilota és a la seva teulada", ha afirmat.
També el govern alemany ha alertat Xipre que retardar o rebutjar el paquet de rescat posaria en perill la solvència del seu sistema xipriota. Les demores en l'aprovació del paquet pel Parlament de Nicòsia són un perill per a les ajudes consensuades procedents del fons de rescat europeu, segons informen mitjans alemanys que citen fonts pròximes a la cancelleria.
Angela Merkel va parlar dilluns amb el seu homòleg xipriota, Nikos Anastassiades, i li va advertir que només pot negociar les condicions del rescat amb la troica. Berlín ha negat insistentment haver pressionat perquè Xipre apliqués l'impost sobre els dipòsits i ha reiterat que la decisió prové del govern xipriota.
Les protestes dels ciutadans de l'illa i la seva indignació estan clarament orientades cap a Alemanya, a qui culpen de fer pagar a la gent els errors de la banca. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, ha insistit, en declaracions a l'emissora Deutschladfunk, que la forma en què s'aplica la taxa als dipòsits és una decisió que ha d'adoptar Xipre. "No és una responsabilitat del govern alemany ni dels altres governs de l'eurozona".
L'esborrany alliberava de la taxa els fons inferiors als 20.000 euros, gravava amb un 6,75% el tram fins als 100.000 euros i amb un 9,9% els fons que superin aquesta quantitat. Amb aquest impost es volien recollir 5.800 milions d'euros, una part del rescat. La resta dels diners, uns 10.000 milions, els posaria la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional, la troica.
Les intervencions al debat han estat marcades per un to crític amb les decisions de l'Eurogrup. El president del Parlament, Yannakis Omirú, membre del partit EDEK, ha parlat d'un "atracament a la propietat privada contra tota noció de dret". Omirú ha afirmat que els socis europeus s'han pronunciat a favor que Xipre torni "a ser un país de sobirania limitada, un estat neocolonialista" i ha demanat donar suport al president del país, Nikos Anastassiadis, "per renegociar la decisió".
Mentre se celebrava el debat, el mateix Anastassiadis ha emès un comunicat per anunciar la seva intenció de "continuar lluitant perquè les decisions de l'Eurogrup es modifiquin".
Durant el debat, centenars de persones s'han concentrat a les portes del Parlament per protestar contra el rescat i per expressar la seva oposició a l'acord assolit amb la Unió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, la troica.
Reunió d'urgència per evitar el col·lapse
Preveient el rebuig de la cambra i abans de la votació, el president del país ha convocat per aquest dimecres els líders de tots els grups parlamentaris. En un comunicat, el president xipriota justifica la reunió per "examinar alternatives per enfrontar la situació que es crearà després de la sessió" d'aquest dimarts "al Parlament".
I és que malgrat l'eufòria pel resultat de la votació, Xipre continua necessitant urgentment el rescat. La previsió és que els bancs xipriotes tornin a obrir aquest dijous, però en aquests moments no està gens clar que ho facin.
Europa adverteix dels perills del rebuig del rescat
Des d'Holanda, el ministre de Finances holandès i president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, ha mostrat el seu disgust pel rebuig parlamentari a la proposta europea. Tot i això, no ha donat el procés per tancat: "Lamento profundament que Xipre hagi pres aquesta decisió, però l'oferta segueix en peu i la pilota és a la seva teulada", ha afirmat.
També el govern alemany ha alertat Xipre que retardar o rebutjar el paquet de rescat posaria en perill la solvència del seu sistema xipriota. Les demores en l'aprovació del paquet pel Parlament de Nicòsia són un perill per a les ajudes consensuades procedents del fons de rescat europeu, segons informen mitjans alemanys que citen fonts pròximes a la cancelleria.
Angela Merkel va parlar dilluns amb el seu homòleg xipriota, Nikos Anastassiades, i li va advertir que només pot negociar les condicions del rescat amb la troica. Berlín ha negat insistentment haver pressionat perquè Xipre apliqués l'impost sobre els dipòsits i ha reiterat que la decisió prové del govern xipriota.
Les protestes dels ciutadans de l'illa i la seva indignació estan clarament orientades cap a Alemanya, a qui culpen de fer pagar a la gent els errors de la banca. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, ha insistit, en declaracions a l'emissora Deutschladfunk, que la forma en què s'aplica la taxa als dipòsits és una decisió que ha d'adoptar Xipre. "No és una responsabilitat del govern alemany ni dels altres governs de l'eurozona".
