Comença a Guatemala l'històric judici per genocidi contra Ríos Montt i la jutgessa n'expulsa l'advocat defensor
Les morts van passar durant operatius de l'Exèrcit emmarcats en la guerra civil que va viure Guatemala entre 1960 i 1996, que va causar uns 200.000 morts.
RedaccióActualitzat
L'històric judici per genocidi i crims de guerra contra el general colpista guatemalenc José Efraín Ríos Montt i el seu excap d'Intel·ligència Militar, José Rodríguez, ha començat aquest dimarts en un tribunal penal de Guatemala. "No puc parlar perquè qualsevol cosa que digui la faran servir en contra meva", ha dit als periodistes Ríos Montt abans que la jutgessa Jazmin Barris, presidenta del tribunal que el jutjarà, donés per iniciat el judici, després de rebutjar una sèrie de recursos de la defensa que pretenia aturar el procés.
L'advocat Francisco García Gudiel, que poc abans de l'inici del procés va assumir la defensa de Ríos Montt, va interposar sense èxit sis recursos judicials per persuadir el tribunal de suspendre'l.
Ríos Montt i Rodríguez han de respondre durant el judici per la mort de 1.771 indígenes de l'ètnia ixil entre març de 1982 i agost de 1983, període en el qual el primer va governar de facto el país i el segon va ser cap d'Intel·ligència Militar.
Les morts es van produir durant operatius de l'Exèrcit emmarcats en la guerra civil que va viure Guatemala entre 1960 i 1996, que va causar uns 200.000 morts.
Després de l'obertura oficial del judici oral i públic, la presidenta del tribunal ha concedit la paraula a la Fiscalia perquè formalitzés l'acusació.
Durant més de 20 minuts Orlando López, cap de la Fiscalia de Drets Humans, va explicar al tribunal els arguments que exposarà al llarg del judici i que, va sostenir el fiscal, comprovant els delictes de genocidi i crims de guerra dels quals s'acusa els generals retirats.
"Agraeixo als supervivents i a les víctimes del grup ètnic ixil per haver esperat que aquest dia arribés perquè es fes justícia. S'inicia una de les fases més importants en relació als fets que van ocórrer fa 30 anys", va indicar López.
Centenars de supervivents, familiars de les víctimes i activistes s'han congregat aquest dimarts als afores de la Cort Suprema a l'espera de l'inici del judici contra Ríos Montt, de 86 anys.
Durant el procés "provarem que durant el govern de Ríos Montt es van produir morts, violacions, desplaçaments, bombardejos, amb l'objectiu de destruir al grup ètnic Ixil", ha dit el fiscal a la jutge.
Com resultats d'aquests fets, va afegir López, "com a mínim es va causar la mort de 1.771 indígenes ixiles, dels quals 249 han estat exhumats i 179 identificats".
En silenci i amb la mirada perduda, Ríos Montt va escoltar les acusacions de la Fiscalia, mentre que Rodríguez, sol, sense ningú amb qui compartir el seu sentir, fixava la seva mirada en un grup de dones ixiles familiars de les víctimes que es trobaven en la primera fila de la sala.
L'històric judici, el primer que es fa a Guatemala contra d'un excap d'Estat per genocidi i crims de guerra, podria prolongar durant diverses setmanes, segons han dit juristes locals.
En la primera sessió del judici, Gessamí Barris, jutgessa del tribunal A de Major Rieso, ha expulsat de la sala al nou defensor del general retirat. Argumentant que el lletrat, Francisco García, li ha faltat al respecte al tribunal durant la vista oral que es fa a la sala de la Cort Suprema de Justícia, on també és jutjat per genocidi l'antic cap d'intel·ligència militar, José Rodríguez
L'advocat Francisco García Gudiel, que poc abans de l'inici del procés va assumir la defensa de Ríos Montt, va interposar sense èxit sis recursos judicials per persuadir el tribunal de suspendre'l.
Ríos Montt i Rodríguez han de respondre durant el judici per la mort de 1.771 indígenes de l'ètnia ixil entre març de 1982 i agost de 1983, període en el qual el primer va governar de facto el país i el segon va ser cap d'Intel·ligència Militar.
Les morts es van produir durant operatius de l'Exèrcit emmarcats en la guerra civil que va viure Guatemala entre 1960 i 1996, que va causar uns 200.000 morts.
Després de l'obertura oficial del judici oral i públic, la presidenta del tribunal ha concedit la paraula a la Fiscalia perquè formalitzés l'acusació.
Durant més de 20 minuts Orlando López, cap de la Fiscalia de Drets Humans, va explicar al tribunal els arguments que exposarà al llarg del judici i que, va sostenir el fiscal, comprovant els delictes de genocidi i crims de guerra dels quals s'acusa els generals retirats.
"Agraeixo als supervivents i a les víctimes del grup ètnic ixil per haver esperat que aquest dia arribés perquè es fes justícia. S'inicia una de les fases més importants en relació als fets que van ocórrer fa 30 anys", va indicar López.
Centenars de supervivents, familiars de les víctimes i activistes s'han congregat aquest dimarts als afores de la Cort Suprema a l'espera de l'inici del judici contra Ríos Montt, de 86 anys.
Durant el procés "provarem que durant el govern de Ríos Montt es van produir morts, violacions, desplaçaments, bombardejos, amb l'objectiu de destruir al grup ètnic Ixil", ha dit el fiscal a la jutge.
Com resultats d'aquests fets, va afegir López, "com a mínim es va causar la mort de 1.771 indígenes ixiles, dels quals 249 han estat exhumats i 179 identificats".
En silenci i amb la mirada perduda, Ríos Montt va escoltar les acusacions de la Fiscalia, mentre que Rodríguez, sol, sense ningú amb qui compartir el seu sentir, fixava la seva mirada en un grup de dones ixiles familiars de les víctimes que es trobaven en la primera fila de la sala.
L'històric judici, el primer que es fa a Guatemala contra d'un excap d'Estat per genocidi i crims de guerra, podria prolongar durant diverses setmanes, segons han dit juristes locals.
En la primera sessió del judici, Gessamí Barris, jutgessa del tribunal A de Major Rieso, ha expulsat de la sala al nou defensor del general retirat. Argumentant que el lletrat, Francisco García, li ha faltat al respecte al tribunal durant la vista oral que es fa a la sala de la Cort Suprema de Justícia, on també és jutjat per genocidi l'antic cap d'intel·ligència militar, José Rodríguez
