Xipre debat un pla B per aconseguir els prop de 6.000 milions mentre milers de xipriotes indignats segueixen pendents de la votació
Al parlament xipriota s'hi juga des de fa hores el futur econòmic i social del país. Els diputats han de prendre una decisió crucial sobre un nou pla per pagar el rescat bancari proporcionat pels socis europeus. Milers de xipriotes indignats segueixen pendents de la votació.
RedaccióActualitzat
El Parlament xipriota ha ajornat la discussió prevista per aquest matí sobre el pla B que li permetria accedir al rescat europeu de 10.000 milions d'euros. La sessió havia de començar aquest matí, però el debat s'ha tornat a ajornar fins a aquesta tarda. Els líders polítics apuren el temps per examinar les propostes que hi ha sobre la taula per aconseguir els prop de 6.000 milions d'euros perquè Europa autoritzi el rescat bancari del país.
Teòricament, els diputats xipriotes haurien d'aprovar un paquet legislatiu que preveu una reestructuració bancària, un fons d'inversions de solidaritat i mesures excepcionals per evitar les transaccions de capitals quan obrin els bancs dimarts, segons el que està previst.
Això hauria de servir per superar l'entrebanc del rescat europeu i evitar que els dipòsits bancaris inferiors als 100.000 euros siguin gravats amb un impost. Mentrestant, l'Eurogrup pressiona perquè el govern xipriota trobi una sortida imminent a la crisi i a Nicòsia, les concentracions continuen.
La part cabdal del nou pla és la reestructuració dels principals bancs del país. El rumor que el segon en importància, el Laiki Bank, podria tancar es va estendre aquest dijous i va obligar el partit governant a cridar a la calma. S'assegura que el 95% dels dipòsits que hi ha en aquesta entitat es garantiran.
Una altra mesura que s'estudia és restringir el moviment de capitals. Es podrien establir per llei uns límits per evitar la fuga de diners a partir de dimarts, quan s'espera que els bancs xipriotes reobrin les portes.
Finalment, es preveu la creació d'un Fons Nacional de Solidaritat amb les aportacions de part de les reserves del fons de pensions i de les assegurances mèdiques dels treballadors públics. El fons estarà obert també a aportacions particulars i d'empreses privades. Aquí es podria incloure més endavant l'oferta de l'Església ortodoxa de Xipre d'hipotecar les seves propietats o possibles derivats financers creats en base als eventuals guanys futurs de l'extracció de gas.
L'objectiu és aconseguir els 5.800 milions d'euros que la troica -la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- exigeix a Xipre a canvi d'un rescat de 10.000 milions d'euros.
Més pressió
A Xipre se li esgota el temps i des d'Europa la pressió ha augmentat en les últimes hores.
El Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous que tancarà l'aixeta de la liquiditat als bancs de l'illa dilluns si no hi ha un pla aprovat damunt la taula
Per la seva banda, els ministres de Finances de l'eurozona han mantingut aquest dijous una videoconferència per discutir la situació de l'illa. Esperen que les "autoritats xipriotes presentin al més aviat possible un nou esborrany", segons ha assegurat en un comunicat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.
L'Eurogrup reafirma ara la importància de garantir plenament els dipòsits per sota dels 100.000 euros". A més es comprometen a "garantir l'estabilitat de l'eurozona en el seu conjunt" i a "assistir els ciutadans xipriotes en els seus esforços de reforma".
Teòricament, els diputats xipriotes haurien d'aprovar un paquet legislatiu que preveu una reestructuració bancària, un fons d'inversions de solidaritat i mesures excepcionals per evitar les transaccions de capitals quan obrin els bancs dimarts, segons el que està previst.
Això hauria de servir per superar l'entrebanc del rescat europeu i evitar que els dipòsits bancaris inferiors als 100.000 euros siguin gravats amb un impost. Mentrestant, l'Eurogrup pressiona perquè el govern xipriota trobi una sortida imminent a la crisi i a Nicòsia, les concentracions continuen.
La part cabdal del nou pla és la reestructuració dels principals bancs del país. El rumor que el segon en importància, el Laiki Bank, podria tancar es va estendre aquest dijous i va obligar el partit governant a cridar a la calma. S'assegura que el 95% dels dipòsits que hi ha en aquesta entitat es garantiran.
Una altra mesura que s'estudia és restringir el moviment de capitals. Es podrien establir per llei uns límits per evitar la fuga de diners a partir de dimarts, quan s'espera que els bancs xipriotes reobrin les portes.
Finalment, es preveu la creació d'un Fons Nacional de Solidaritat amb les aportacions de part de les reserves del fons de pensions i de les assegurances mèdiques dels treballadors públics. El fons estarà obert també a aportacions particulars i d'empreses privades. Aquí es podria incloure més endavant l'oferta de l'Església ortodoxa de Xipre d'hipotecar les seves propietats o possibles derivats financers creats en base als eventuals guanys futurs de l'extracció de gas.
L'objectiu és aconseguir els 5.800 milions d'euros que la troica -la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- exigeix a Xipre a canvi d'un rescat de 10.000 milions d'euros.
Més pressió
A Xipre se li esgota el temps i des d'Europa la pressió ha augmentat en les últimes hores.
El Banc Central Europeu ha anunciat aquest dijous que tancarà l'aixeta de la liquiditat als bancs de l'illa dilluns si no hi ha un pla aprovat damunt la taula
Per la seva banda, els ministres de Finances de l'eurozona han mantingut aquest dijous una videoconferència per discutir la situació de l'illa. Esperen que les "autoritats xipriotes presentin al més aviat possible un nou esborrany", segons ha assegurat en un comunicat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem.
L'Eurogrup reafirma ara la importància de garantir plenament els dipòsits per sota dels 100.000 euros". A més es comprometen a "garantir l'estabilitat de l'eurozona en el seu conjunt" i a "assistir els ciutadans xipriotes en els seus esforços de reforma".
