La jutge dels ERO detecta pagaments de comissions a UGT i CCOO per 4,3 milions d'euros
Els pagaments els hauria fet l'exdirector general de la mediadora Vitalia Vida Antonio Albarracín, que ha estat imputat per dos delictes continuats de suborn, malversació de cabals públics i prevaricació, així com un delicte contra la hisenda pública i un altre de falsedat en document mercantil. La jutge ha ordenat presó per a Albarracín i per a l'exsindicalista Juan Lanzas.
La jutge Mercedes Alaya considera que l'exdirector general de la mediadora Vitalia Vida Antonio Albarracín, que ha ingressat a la presó aquesta matinada, "va pagar" 4.291.384,10 euros "als entorns" dels sindicats UGT i CCOO procedents de les sobrecomissions "pactades" amb la Junta d'Andalusia en relació amb la gestió de les pòlisses de prejubilació relacionades amb els expedients de regulació d'ocupació (ERO).
En la resolució en què la magistrada ordena l'ingrés d'Albarracín a la presó de Morón de la Frontera, a Sevilla, la jutge assenyala que l'imputat, director general de Vitalia des del 1995 fins al 2011, "donava les directrius i controlava tot el que es referia a la part econòmica de les pòlisses de rendes subscrites amb motiu de les prejubilacions de treballadors dins dels processos de reestructuració d'empreses que es duien a terme a la comunitat autònoma andalusa i que eren finançades a discreció per la Junta".
La jutge posa de manifest que, d'aquesta manera, la Junta "es convertiria des del 6 d'octubre del 1999, data en què pren possessió del seu càrrec el director general de Treball i Seguretat Social, Francisco Javier Guerrero, en un dels millors clients de Vitalia i, sens dubte, en el millor client de la delegació regional de la consultora a Andalusia, perquè, a través del cobrament de certes comissions ofertes per Vitalia per part de l'esmentat director general, entre d'altres, és la Junta la que proporcionaria més treball i informació sobre empreses en crisi, informació que es traduïa novament en més pòlisses de rendes i contractes de gestió ".
Segons la jutge, "es tractaria d'un negoci bilateral en què la Conselleria d'Ocupació, amb previ oferiment de regals per a l'inculpat o a la seva instància, obviaria la celebració d'un concurs públic per a l'adjudicació dels serveis de mediació d'assegurances, i permetria a Vitalia per la seva gestió de les pòlisses unes sobrecomissions elevadíssimes en relació amb el preu del mercat, superiors en un 15 per cent, que serien suportades en la seva major part per la Junta. A canvi, certs càrrecs de l'Administració, entre ells el citat director general de Treball, rebrien importants gratificacions, i tindrien més possibilitats, ja que ells eren els que ordenaven el pagament dels fons públics, d'incloure en les pòlisses com a beneficiaris persones properes al seu entorn privat o polític".
També afirma que Guerrero, "a banda dels sobres amb diners rebuts de l'avui imputat, rebria en els seus comptes transferències periòdiques de Vitalia per ordre d'Albarracín, per quantitats normalment inferiors a 3.000 euros", de manera que l'exalt càrrec i la seva dona van rebre en els seus comptes un total de 249.000 euros, punt en què precisa que "amb aquestes sobrecomissions milionàries finançades amb fons públics, l'inculpat Albarracín generava importants beneficis per a la seva empresa, i alhora pagava presumptament comissions a tot aquell que hagués facilitat que Vitalia gestionés les pòlisses".
En aquest punt, cita l'exmilitant d'UGT Juan Lanzas, "a qui l'inculpat, per proporcionar negoci, li feia arribar la seva part dels diners a través de factures falses ordenades per Albarracín". Això no obstant, l'imputat "no només ordenaria pagar els serveis de Juan Lanzas, sinó que també ho faria mitjançant la inclusió de Lanzas i la seva dona a la pòlissa d'Hitemasa derivada de l'ERO, quan no havien treballat mai per aquesta empresa", i així percebien una renda de 455.014,72 euros, cosa que "consentiria" la Junta "en clar perjudici de l'erari públic". En aquests moments, la Guàrdia Civil està escorcollant la casa dels pares de Lanzas a la recerca d'un "zulo" on hi hagi amagat més diners dels que es van trobar dijous en l'escorcoll del seu domicili.
La magistrada afegeix que "Albarracín presumptament pagava també als sindicats, als entorns d'UGT i CCOO, als quals ordenaria el pagament de 4.291.384,10 euros, segons les dades bancàries i fiscals analitzades i, per descomptat, s'enriquiria ell mateix a través de diversos mètodes". Així, cita els "sobres de diners que li lliurava, entre d'altres, Eduardo Leal", així com que Albarracín "va passar de ser titular de quatre immobles al començament del 2001 a ser titular el 2011 de 16 immobles amb dues hipoteques completament amortitzades", i assenyala que d'aquests immobles "almenys vuit procedirien, en la major part, de les sobrecomissions de les pòlisses finançades per la Junta d'Andalusia".
Per tot això, la jutge ha imputat a Albarracín dos delictes continuats de suborn, malversació de cabals públics i prevaricació, així com un delicte contra la hisenda pública i un altre de falsedat en document mercantil. La jutge ha ordenat el seu ingrés a la presó en ser "més que evident el risc de fuga" per la llarga llista d'indicis que es correspon "amb un nombre important de delictes greus, i en atenció al considerable enriquiment patrimonial que ha pogut tenir en els anys investigats", cosa que" li proporcionaria mitjans suficients, no només per proporcionar la fugida d'ell i la seva família, sinó la seva permanència en qualsevol lloc allunyat de la nostra jurisdicció ". A això se suma "el risc que, si se'n decretés la llibertat, podria entorpir la instrucció de la causa alterant els mitjans de prova, exercint pressió sobre altres imputats o testimonis que ja han declarat i que puguin inculpar, perquè modifiquin els seus testimonis contra ell". A més, "no només pot pressionar els que ja s'han manifestat davant del jutjat o la Policia, sinó sobre altres als quals encara no se'ls ha pres declaració".
En la resolució en què la magistrada ordena l'ingrés d'Albarracín a la presó de Morón de la Frontera, a Sevilla, la jutge assenyala que l'imputat, director general de Vitalia des del 1995 fins al 2011, "donava les directrius i controlava tot el que es referia a la part econòmica de les pòlisses de rendes subscrites amb motiu de les prejubilacions de treballadors dins dels processos de reestructuració d'empreses que es duien a terme a la comunitat autònoma andalusa i que eren finançades a discreció per la Junta".
La jutge posa de manifest que, d'aquesta manera, la Junta "es convertiria des del 6 d'octubre del 1999, data en què pren possessió del seu càrrec el director general de Treball i Seguretat Social, Francisco Javier Guerrero, en un dels millors clients de Vitalia i, sens dubte, en el millor client de la delegació regional de la consultora a Andalusia, perquè, a través del cobrament de certes comissions ofertes per Vitalia per part de l'esmentat director general, entre d'altres, és la Junta la que proporcionaria més treball i informació sobre empreses en crisi, informació que es traduïa novament en més pòlisses de rendes i contractes de gestió ".
Segons la jutge, "es tractaria d'un negoci bilateral en què la Conselleria d'Ocupació, amb previ oferiment de regals per a l'inculpat o a la seva instància, obviaria la celebració d'un concurs públic per a l'adjudicació dels serveis de mediació d'assegurances, i permetria a Vitalia per la seva gestió de les pòlisses unes sobrecomissions elevadíssimes en relació amb el preu del mercat, superiors en un 15 per cent, que serien suportades en la seva major part per la Junta. A canvi, certs càrrecs de l'Administració, entre ells el citat director general de Treball, rebrien importants gratificacions, i tindrien més possibilitats, ja que ells eren els que ordenaven el pagament dels fons públics, d'incloure en les pòlisses com a beneficiaris persones properes al seu entorn privat o polític".
També afirma que Guerrero, "a banda dels sobres amb diners rebuts de l'avui imputat, rebria en els seus comptes transferències periòdiques de Vitalia per ordre d'Albarracín, per quantitats normalment inferiors a 3.000 euros", de manera que l'exalt càrrec i la seva dona van rebre en els seus comptes un total de 249.000 euros, punt en què precisa que "amb aquestes sobrecomissions milionàries finançades amb fons públics, l'inculpat Albarracín generava importants beneficis per a la seva empresa, i alhora pagava presumptament comissions a tot aquell que hagués facilitat que Vitalia gestionés les pòlisses".
En aquest punt, cita l'exmilitant d'UGT Juan Lanzas, "a qui l'inculpat, per proporcionar negoci, li feia arribar la seva part dels diners a través de factures falses ordenades per Albarracín". Això no obstant, l'imputat "no només ordenaria pagar els serveis de Juan Lanzas, sinó que també ho faria mitjançant la inclusió de Lanzas i la seva dona a la pòlissa d'Hitemasa derivada de l'ERO, quan no havien treballat mai per aquesta empresa", i així percebien una renda de 455.014,72 euros, cosa que "consentiria" la Junta "en clar perjudici de l'erari públic". En aquests moments, la Guàrdia Civil està escorcollant la casa dels pares de Lanzas a la recerca d'un "zulo" on hi hagi amagat més diners dels que es van trobar dijous en l'escorcoll del seu domicili.
La magistrada afegeix que "Albarracín presumptament pagava també als sindicats, als entorns d'UGT i CCOO, als quals ordenaria el pagament de 4.291.384,10 euros, segons les dades bancàries i fiscals analitzades i, per descomptat, s'enriquiria ell mateix a través de diversos mètodes". Així, cita els "sobres de diners que li lliurava, entre d'altres, Eduardo Leal", així com que Albarracín "va passar de ser titular de quatre immobles al començament del 2001 a ser titular el 2011 de 16 immobles amb dues hipoteques completament amortitzades", i assenyala que d'aquests immobles "almenys vuit procedirien, en la major part, de les sobrecomissions de les pòlisses finançades per la Junta d'Andalusia".
Per tot això, la jutge ha imputat a Albarracín dos delictes continuats de suborn, malversació de cabals públics i prevaricació, així com un delicte contra la hisenda pública i un altre de falsedat en document mercantil. La jutge ha ordenat el seu ingrés a la presó en ser "més que evident el risc de fuga" per la llarga llista d'indicis que es correspon "amb un nombre important de delictes greus, i en atenció al considerable enriquiment patrimonial que ha pogut tenir en els anys investigats", cosa que" li proporcionaria mitjans suficients, no només per proporcionar la fugida d'ell i la seva família, sinó la seva permanència en qualsevol lloc allunyat de la nostra jurisdicció ". A això se suma "el risc que, si se'n decretés la llibertat, podria entorpir la instrucció de la causa alterant els mitjans de prova, exercint pressió sobre altres imputats o testimonis que ja han declarat i que puguin inculpar, perquè modifiquin els seus testimonis contra ell". A més, "no només pot pressionar els que ja s'han manifestat davant del jutjat o la Policia, sinó sobre altres als quals encara no se'ls ha pres declaració".
