Corea del Nord declara l'estat de guerra contra el seu veí del sud
El règim de Kim Jong-un no atura el pols bel·licista. Vint-i-quatre hores després d'apuntar els seus míssils contra objectius nord-americans i sud-coreans, posa fi ara a l'armistici que fa 60 anys va marcar el final de la guerra que va dividir la península en dos. Tècnicament, però, Pyongyang i Seül no han estat mai en pau.
RedaccióActualitzat
Seixanta anys després del final de la guerra que va dividir la península de Corea en dos, Corea del Nord s'ha declarat aquesta mitjanit en "estat de guerra" contra Corea del Sud. Un advertiment que no només va dirigit al país veí i germà, sinó també al seu tradicional aliat, els Estats Units, que ja ha respost que es prenen seriosament l'amenaça del règim comunista de Pyongyang.
Segons el comunicat de l'agència oficial de notícies nord-coreana, l'estat de guerra vol dir que "a partir d'ara, totes les qüestions entre les dues Corees es tractaran d'acord amb un protocol de temps de guerra".
La península coreana, de fet, no estava ni en guerra ni en pau. L'armistici del 1953, que no es va concretar mai en un tractat de pau, fa que nord i sud continuïn tècnicament en guerra.
En un altre anunci amenaçador, Corea del Nord s'ha referit al complex industrial de Kaesong, amb empreses i executius sud-coreans en territori i amb mà d'obra nord-coreans. Pyongyang ha dit que el podria tancar si s'insinua que fa xantatge militar a fi d'obtenir contrapartides econòmiques. En els onze anys que fa que funciona, el complex de Kaesong ha sobreviscut a tota mena de tensions.
Ara tu, ara jo
L'escalada de tensió dels últims dies és conseqüència de la demostració de força que està fent el nou líder nord-coreà, Kim Jong-un, que dies enrere va reprendre la seva particular cursa nuclear amb el llançament de míssils de prova.
La reacció va venir en forma de sancions de la comunitat internacional i de maniobres militars conjuntes dels Estats Units i Corea del Sud. Unes maniobres que van incloure la mobilització de dos avions bombarders B-2, invisibles pels radars, que sembla que van sobrevolar Corea del Nord.
En l'escalada d'acció-reacció, el líder nord-coreà ha ordenat fa només 24 hores activar els seus míssils contra els Estats Units i Corea del Sud.
Preocupació internacional
Després de l'última amenaça, Washington s'ha afanyat a dir que ells es prenen seriosament el pols engegat per l'últim règim estalinista que queda al món, i han tornat a mostrar el seu compromís amb el seu aliat, Corea del Sud.
Seül, en canvi, ha volgut treure importància a l'amenaça. De moment, asseguren, no s'han detectat moviments de tropes nord-coreanes i, a més, no és el primer cop que Pyongyang declara la fi de l'armistici.
Aquest cop, però, hi ha coses que no són com abans. La principal diferència és un nou líder nord-coreà, Kim Jong-un, que necessita una demostració de poder per guanyar-se el seu poble. Fins ara no ha dubtat a replicar cadascun dels moviments de Corea del Sud i els Estats Units. Fins al punt de fer posar nerviosos fins i tot els seus aliats tradicionals, la Xina i Rússia. A diferència d'altres vegades, tots dos van votar a favor de sancions contra Pyongyang al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
On sí que es veu amb preocupació aquesta escalada de la tensió és a l'illa de Yeonpyeong, en plena frontera marítima entre el nord i el sud, una franja que des del final de la guerra de Corea totes dues es disputen. Fa tres anys, en aquestes aigües, Corea del Sud va fer unes maniobres que el nord va interpretar com una provocació. Corea del Nord va respondre bombardejant la petita illa, amb el resultat de dos soldats i dos civils morts.
Segons el comunicat de l'agència oficial de notícies nord-coreana, l'estat de guerra vol dir que "a partir d'ara, totes les qüestions entre les dues Corees es tractaran d'acord amb un protocol de temps de guerra".
La península coreana, de fet, no estava ni en guerra ni en pau. L'armistici del 1953, que no es va concretar mai en un tractat de pau, fa que nord i sud continuïn tècnicament en guerra.
En un altre anunci amenaçador, Corea del Nord s'ha referit al complex industrial de Kaesong, amb empreses i executius sud-coreans en territori i amb mà d'obra nord-coreans. Pyongyang ha dit que el podria tancar si s'insinua que fa xantatge militar a fi d'obtenir contrapartides econòmiques. En els onze anys que fa que funciona, el complex de Kaesong ha sobreviscut a tota mena de tensions.
Ara tu, ara jo
L'escalada de tensió dels últims dies és conseqüència de la demostració de força que està fent el nou líder nord-coreà, Kim Jong-un, que dies enrere va reprendre la seva particular cursa nuclear amb el llançament de míssils de prova.
La reacció va venir en forma de sancions de la comunitat internacional i de maniobres militars conjuntes dels Estats Units i Corea del Sud. Unes maniobres que van incloure la mobilització de dos avions bombarders B-2, invisibles pels radars, que sembla que van sobrevolar Corea del Nord.
En l'escalada d'acció-reacció, el líder nord-coreà ha ordenat fa només 24 hores activar els seus míssils contra els Estats Units i Corea del Sud.
Preocupació internacional
Després de l'última amenaça, Washington s'ha afanyat a dir que ells es prenen seriosament el pols engegat per l'últim règim estalinista que queda al món, i han tornat a mostrar el seu compromís amb el seu aliat, Corea del Sud.
Seül, en canvi, ha volgut treure importància a l'amenaça. De moment, asseguren, no s'han detectat moviments de tropes nord-coreanes i, a més, no és el primer cop que Pyongyang declara la fi de l'armistici.
Aquest cop, però, hi ha coses que no són com abans. La principal diferència és un nou líder nord-coreà, Kim Jong-un, que necessita una demostració de poder per guanyar-se el seu poble. Fins ara no ha dubtat a replicar cadascun dels moviments de Corea del Sud i els Estats Units. Fins al punt de fer posar nerviosos fins i tot els seus aliats tradicionals, la Xina i Rússia. A diferència d'altres vegades, tots dos van votar a favor de sancions contra Pyongyang al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
On sí que es veu amb preocupació aquesta escalada de la tensió és a l'illa de Yeonpyeong, en plena frontera marítima entre el nord i el sud, una franja que des del final de la guerra de Corea totes dues es disputen. Fa tres anys, en aquestes aigües, Corea del Sud va fer unes maniobres que el nord va interpretar com una provocació. Corea del Nord va respondre bombardejant la petita illa, amb el resultat de dos soldats i dos civils morts.
