Mor l'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher
La coneguda com la Dama de Ferro ha mort al seu domicili de Londres als 87 anys a causa d'un ictus. Thatcher, que va ser la primera ministra britànica des del 1979 fins al 1990, es va caracteritzar per unes polítiques conservadores.
RedaccióActualitzat
Margaret Thatcher, la coneguda com "la Dama de Ferro", ha mort al seu domicili de Londres als 87 anys a causa d'un ictus. L'estàtua de bronze que hi ha al Parlament britànic és només una petita mostra de la fortalesa, la fermesa i la voluntat indestructible de Margaret Thatcher, que va ser la primera ministra britànica des del 1979 fins al 1990. De fet, és la primera i, per ara, única dona que ha ocupat el número 10 de Downing Street.
Amb Thatcher, van arribar al Regne Unit el liberalisme econòmic a qualsevol preu, les privatitzacions del sector públic, les vagues i, finalment, un país amb milions de parats i en crisi. També se la recorda com una duríssima negociadora amb la UE. Aquesta política conservadora i intransigent la compartiria amb el seu amic Ronald Reagan. Junts van recórrer a la dècada dels vuitanta els camins per liderar el món i el final de la guerra freda. Thatcher va tenir, a més, la visió de reconèixer en Mikhaïl Gorbatxov la figura del canvi a la Unió Soviètica.
La guerra per recuperar el territori de les illes Malvines després de la invasió de la Junta Militar Argentina va significar per a "Maggie" Thatcher un augment de popularitat que després aniria minvant per la crisi econòmica. El seu final polític el va marcar la retirada de confiança del partit "tory", que va donar suport a John Major per substituir-la.
Els últims anys de Margaret Thatcher, dedicats a homenatges i discursos, van tenir un punt culminant en el suport al dictador xilè Augusto Pinochet quan va ser sotmès a arrest domiciliari a Londres; una amistat que deixa prou clar el tarannà decidit, i si calia contracorrent, d'una dona que va marcar una època en la història del segle XX.
Un funeral com el de Lady Di o la Reina Mare
Thatcher no tindrà funerals d'estat, però sí una cerimònia amb "honors militars" a la catedral de Sant Pau de Londres, la setmana que ve en una data encara per determinar, segons ha informat un portaveu del govern britànic. Posteriorment, serà incinerada en una cerimònia privada.
La cerimònia tindrà el mateix estatus dels que van servir per acomiadar públicament lady Di i la reina mare d'Anglaterra, segons la cadena britànica BBC.
L'agència de notícies local Press Association assegura que la "Dama de Ferro" va ser consultada en vida sobre els detalls dels seu propi funeral i que hauria deixar clar que no volia que el seu cos s'exposés al públic.
L'origen de "La Dama de Ferro"
Coneguda arreu del món amb aquest sobrenom, l'exprimera ministra deu aquest motiu a un periodista militar soviètic, Iuri Gavrílov, que el 24 de gener de 1976 va publicar al diari "Estrella Roja" un article amb aquesta frase, segons informa la premsa russa.
Thatcher havia acusat l'URSS d'intentar dominar el món. El capità, que ara és un coronel retirat, la volia comprar amb el llegendari canceller alemany Otto Von Bismarck pel seu caràcter dur. Primer se li va acudir el titular "La Cancellera de Ferro", que finalment va canviar per l'ara famós "La Dama de Ferro".
El diari "Sunday Times" es va fer ressò de l'article. I el qualificatiu no va desagradar gens a la dirigent liberal, que el va fer servir en la campanya electoral de 1979: "La Gran Bretanya necessita una Dama de Ferro". A les seves memòries, però, Thatcher va atribuir el sobrenom a l'agència de notícies soviètica, Tass.
Un personatge de cine
La gran pantalla no ha desaprofitat una figura controvertida com la de Margaret Thatcher. A més de les referències en pel·lícules de cineastes com Ken Loach o Stephen Frears, destaca la interpretació que d'ella va fer Meryl Streep a "La Dama de Hierro" (2011), que va suposar el tercer Oscar per a l'estrella de Hollywood. La pel·lícula enfocava la primera ministra ja en la vellesa, amb un Alzheimer incipient i que, a partir de les converses amb el seu ja difunt marit, recorda els moments del passat.
Streep ha assegurat que va ser "un honor" interpretar aquesta "figura sorprenent" marcada pel "coratge" i la "fortalesa personal".
Amb Thatcher, van arribar al Regne Unit el liberalisme econòmic a qualsevol preu, les privatitzacions del sector públic, les vagues i, finalment, un país amb milions de parats i en crisi. També se la recorda com una duríssima negociadora amb la UE. Aquesta política conservadora i intransigent la compartiria amb el seu amic Ronald Reagan. Junts van recórrer a la dècada dels vuitanta els camins per liderar el món i el final de la guerra freda. Thatcher va tenir, a més, la visió de reconèixer en Mikhaïl Gorbatxov la figura del canvi a la Unió Soviètica.
La guerra per recuperar el territori de les illes Malvines després de la invasió de la Junta Militar Argentina va significar per a "Maggie" Thatcher un augment de popularitat que després aniria minvant per la crisi econòmica. El seu final polític el va marcar la retirada de confiança del partit "tory", que va donar suport a John Major per substituir-la.
Els últims anys de Margaret Thatcher, dedicats a homenatges i discursos, van tenir un punt culminant en el suport al dictador xilè Augusto Pinochet quan va ser sotmès a arrest domiciliari a Londres; una amistat que deixa prou clar el tarannà decidit, i si calia contracorrent, d'una dona que va marcar una època en la història del segle XX.
Un funeral com el de Lady Di o la Reina Mare
Thatcher no tindrà funerals d'estat, però sí una cerimònia amb "honors militars" a la catedral de Sant Pau de Londres, la setmana que ve en una data encara per determinar, segons ha informat un portaveu del govern britànic. Posteriorment, serà incinerada en una cerimònia privada.
La cerimònia tindrà el mateix estatus dels que van servir per acomiadar públicament lady Di i la reina mare d'Anglaterra, segons la cadena britànica BBC.
L'agència de notícies local Press Association assegura que la "Dama de Ferro" va ser consultada en vida sobre els detalls dels seu propi funeral i que hauria deixar clar que no volia que el seu cos s'exposés al públic.
L'origen de "La Dama de Ferro"
Coneguda arreu del món amb aquest sobrenom, l'exprimera ministra deu aquest motiu a un periodista militar soviètic, Iuri Gavrílov, que el 24 de gener de 1976 va publicar al diari "Estrella Roja" un article amb aquesta frase, segons informa la premsa russa.
Thatcher havia acusat l'URSS d'intentar dominar el món. El capità, que ara és un coronel retirat, la volia comprar amb el llegendari canceller alemany Otto Von Bismarck pel seu caràcter dur. Primer se li va acudir el titular "La Cancellera de Ferro", que finalment va canviar per l'ara famós "La Dama de Ferro".
El diari "Sunday Times" es va fer ressò de l'article. I el qualificatiu no va desagradar gens a la dirigent liberal, que el va fer servir en la campanya electoral de 1979: "La Gran Bretanya necessita una Dama de Ferro". A les seves memòries, però, Thatcher va atribuir el sobrenom a l'agència de notícies soviètica, Tass.
Un personatge de cine
La gran pantalla no ha desaprofitat una figura controvertida com la de Margaret Thatcher. A més de les referències en pel·lícules de cineastes com Ken Loach o Stephen Frears, destaca la interpretació que d'ella va fer Meryl Streep a "La Dama de Hierro" (2011), que va suposar el tercer Oscar per a l'estrella de Hollywood. La pel·lícula enfocava la primera ministra ja en la vellesa, amb un Alzheimer incipient i que, a partir de les converses amb el seu ja difunt marit, recorda els moments del passat.
Streep ha assegurat que va ser "un honor" interpretar aquesta "figura sorprenent" marcada pel "coratge" i la "fortalesa personal".
