Thatcher no tindrà funeral d'estat però sí honors militars i serà el 17 d'abril
Margaret Thatcher tindrà un funeral amb honors militars el 17 d'abril. Thatcher, que va ser la primera ministra britànica des del 1979 fins al 1990 i es va caracteritzar per fer polítiques conservadores, va morir aquest dilluns a Londres als 87 anys.
RedaccióActualitzat
Margaret Thatcher no tindrà funerals d'estat, però sí una cerimònia amb honors militars a la catedral de Saint Paul de Londres, el 17 d'abril, segons ha informat un portaveu del govern britànic. Després, serà incinerada en una cerimònia privada.
La cerimònia tindrà el mateix estatus dels que van servir per acomiadar públicament lady Di i la reina mare d'Anglaterra. Militars dels 3 exèrcits acompanyaran la processó del seguici fúnebre des del palau de Westminster fins a la catedral, on se celebrarà un servei religiós al qual assistirà la reina Elisabet II amb el seu marit, el duc d'Edimburg.
Al servei fúnebre s'hi convidarà personalitats polítiques i excol·laboradors de Thatcher. Els ciutadans que vulguin acompanyar-la podran assistir a la desfilada pels carrers però no a la catedral.
L'agència de notícies local Press Association assegura que la Dama de Ferro va ser consultada en vida sobre els detalls del seu funeral i que hauria deixat clar que no volia que el seu cos s'exposés al públic.
Aquest dimecres, la Cambra dels Comuns britànica es reunirà en sessió extraordinària, interrompent l'actual descans parlamentari, per retre tribut a l'exprimera ministra conservadora, l'única dona que ha encapçalat el govern del Regne Unit i qui més temps ha ocupat el càrrec, un total d'11 anys.
Petits aldarulls per la mort de Thatcher
Aquesta matinada 6 policies han estat ferits durant una festa organitzada als carrers de Bristol per celebrar la mort de l'exprimera ministra i a la qual van assistir unes 200 persones. Algunes persones van llançar ampolles i llaunes contra diversos agents i es va detenir una persona per alteració de l'ordre públic.
Abans, l'Ajuntament de Glasgow, a Escòcia, va criticar una festa que s'havia organitzat a la plaça Saint George per celebrar la mort de Thatcher. El 1989, unes 300 persones es van reunir en aquesta plaça de Glasgow per protestar per la introducció de l'impost municipal conegut com a "poll tax"
Margaret Thatcher, la Dama de Ferro
Margaret Thatcher, coneguda com la Dama de Ferro, va morir aquest dilluns a l'hotel Ritz de Londres als 87 anys a causa d'un ictus. L'estàtua de bronze que hi ha al Parlament britànic és només una petita mostra de la fortalesa, la fermesa i la voluntat indestructible de Thatcher, que va ser la primera ministra britànica, del 1979 fins al 1990. De fet, és la primera i, per ara, única dona que ha ocupat el número 10 de Downing Street.
Amb Thatcher, van arribar al Regne Unit el liberalisme econòmic a qualsevol preu, les privatitzacions del sector públic, les vagues i, finalment, un país amb milions de parats i en crisi. També se la recorda com una duríssima negociadora amb la UE. Aquesta política conservadora i intransigent la compartiria amb el seu amic Ronald Reagan. Junts van recórrer a la dècada dels vuitanta els camins per liderar el món i el final de la guerra freda. Thatcher va tenir, a més, la visió de reconèixer Mikhaïl Gorbatxov com la figura del canvi a la Unió Soviètica.
La guerra per recuperar el territori de les illes Malvines després de la invasió de la Junta Militar Argentina va significar per a "Maggie" Thatcher un augment de popularitat que després aniria minvant per la crisi econòmica. El seu final polític el va marcar la retirada de confiança del partit "tory", que va donar suport a John Major per substituir-la.
Els últims anys de Thatcher, dedicats a homenatges i discursos, van tenir un punt culminant en el suport al dictador xilè Augusto Pinochet quan va ser sotmès a arrest domiciliari a Londres, una amistat que deixa prou clar el tarannà decidit, i si calia contra corrent, d'una dona que va marcar una època en la història del segle XX.
La cerimònia tindrà el mateix estatus dels que van servir per acomiadar públicament lady Di i la reina mare d'Anglaterra. Militars dels 3 exèrcits acompanyaran la processó del seguici fúnebre des del palau de Westminster fins a la catedral, on se celebrarà un servei religiós al qual assistirà la reina Elisabet II amb el seu marit, el duc d'Edimburg.
Al servei fúnebre s'hi convidarà personalitats polítiques i excol·laboradors de Thatcher. Els ciutadans que vulguin acompanyar-la podran assistir a la desfilada pels carrers però no a la catedral.
L'agència de notícies local Press Association assegura que la Dama de Ferro va ser consultada en vida sobre els detalls del seu funeral i que hauria deixat clar que no volia que el seu cos s'exposés al públic.
Aquest dimecres, la Cambra dels Comuns britànica es reunirà en sessió extraordinària, interrompent l'actual descans parlamentari, per retre tribut a l'exprimera ministra conservadora, l'única dona que ha encapçalat el govern del Regne Unit i qui més temps ha ocupat el càrrec, un total d'11 anys.
Petits aldarulls per la mort de Thatcher
Aquesta matinada 6 policies han estat ferits durant una festa organitzada als carrers de Bristol per celebrar la mort de l'exprimera ministra i a la qual van assistir unes 200 persones. Algunes persones van llançar ampolles i llaunes contra diversos agents i es va detenir una persona per alteració de l'ordre públic.
Abans, l'Ajuntament de Glasgow, a Escòcia, va criticar una festa que s'havia organitzat a la plaça Saint George per celebrar la mort de Thatcher. El 1989, unes 300 persones es van reunir en aquesta plaça de Glasgow per protestar per la introducció de l'impost municipal conegut com a "poll tax"
Margaret Thatcher, la Dama de Ferro
Margaret Thatcher, coneguda com la Dama de Ferro, va morir aquest dilluns a l'hotel Ritz de Londres als 87 anys a causa d'un ictus. L'estàtua de bronze que hi ha al Parlament britànic és només una petita mostra de la fortalesa, la fermesa i la voluntat indestructible de Thatcher, que va ser la primera ministra britànica, del 1979 fins al 1990. De fet, és la primera i, per ara, única dona que ha ocupat el número 10 de Downing Street.
Amb Thatcher, van arribar al Regne Unit el liberalisme econòmic a qualsevol preu, les privatitzacions del sector públic, les vagues i, finalment, un país amb milions de parats i en crisi. També se la recorda com una duríssima negociadora amb la UE. Aquesta política conservadora i intransigent la compartiria amb el seu amic Ronald Reagan. Junts van recórrer a la dècada dels vuitanta els camins per liderar el món i el final de la guerra freda. Thatcher va tenir, a més, la visió de reconèixer Mikhaïl Gorbatxov com la figura del canvi a la Unió Soviètica.
La guerra per recuperar el territori de les illes Malvines després de la invasió de la Junta Militar Argentina va significar per a "Maggie" Thatcher un augment de popularitat que després aniria minvant per la crisi econòmica. El seu final polític el va marcar la retirada de confiança del partit "tory", que va donar suport a John Major per substituir-la.
Els últims anys de Thatcher, dedicats a homenatges i discursos, van tenir un punt culminant en el suport al dictador xilè Augusto Pinochet quan va ser sotmès a arrest domiciliari a Londres, una amistat que deixa prou clar el tarannà decidit, i si calia contra corrent, d'una dona que va marcar una època en la història del segle XX.
