El TC pregunta al Parlament si la segona declaració pel dret a decidir aprovada per la cambra substitueix la primera
El Tribunal Constitucional ha enviat una providència al Parlament de Catalunya en què li dóna un termini de deu dies perquè expliqui si l'última declaració pel dret a decidir aprovada a la cambra catalana substitueix l'anterior, de contingut més sobiranista i contra la qual el govern espanyol va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
RedaccióActualitzat
El Tribunal Constitucional ha enviat una providència al Parlament de Catalunya en què li dóna un termini de deu dies perquè expliqui si l'última declaració pel dret a decidir aprovada a la cambra catalana substitueix l'anterior, de contingut més sobiranista i contra la qual el govern espanyol va presentar un recurs d'inconstitucionalitat. L'alt tribunal vol saber quina de les dues preval per poder resoldre el recurs d'impugnació en què l'executiu de Mariano Rajoy argumenta que no és compatible amb la Constitució i que planteja l'inici d'un procés no ajustat a la legalitat.
La primera declaració va veure la llum verda al Parlament de Catalunya el 23 de gener passat amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP, i reconeix Catalunya com un subjecte polític, jurídic i sobirà que reivindica el dret dels seus ciutadans a decidir el futur.
La segona, presentada pel PSC, es va aprovar a la cambra catalana el 13 de març i va rebre 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC), 27 en contra (C's i PP) i 3 abstencions (CUP). En aquest cas, el text demana que s'obri un procés de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol per acordar la celebració d'una consulta legal a Catalunya sobre el seu futur, i se'n va votar una d'idèntica al Congrés dels Diputats espanyol i per primer cop el PSC va votar diferent del PSOE.
Textos complementaris
El portaveu del govern, Francesc Homs, que va saber la notícia en plena roda de premsa posterior al Consell Executiu dels dimarts, ha assegurat que totes dues declaracions són "completament complementàries".
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per la seva banda, ha encarregat als serveis jurídics de la cambra un informe sobre la providència del Constitucional. Per De Gispert, els dos textos són complementaris.
La primera declaració va veure la llum verda al Parlament de Catalunya el 23 de gener passat amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un de la CUP, i reconeix Catalunya com un subjecte polític, jurídic i sobirà que reivindica el dret dels seus ciutadans a decidir el futur.
La segona, presentada pel PSC, es va aprovar a la cambra catalana el 13 de març i va rebre 104 vots a favor (CiU, ERC, PSC), 27 en contra (C's i PP) i 3 abstencions (CUP). En aquest cas, el text demana que s'obri un procés de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol per acordar la celebració d'una consulta legal a Catalunya sobre el seu futur, i se'n va votar una d'idèntica al Congrés dels Diputats espanyol i per primer cop el PSC va votar diferent del PSOE.
Textos complementaris
El portaveu del govern, Francesc Homs, que va saber la notícia en plena roda de premsa posterior al Consell Executiu dels dimarts, ha assegurat que totes dues declaracions són "completament complementàries".
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per la seva banda, ha encarregat als serveis jurídics de la cambra un informe sobre la providència del Constitucional. Per De Gispert, els dos textos són complementaris.
