Barcelona

Saura assegura que l'Estatut s'està desplegant amb normalitat i celeritat

Actualitzat a les 09:03 h   10/08/2007

El conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura, ha estat l'encarregat del govern català de fer la valoració institucional del primer any de vigència del nou Estatut de Catalunya. Assegura que el desplegament del text s'està fent amb "normalitat i celeritat", i això, ha dit, tot i les traves que hi posen el PP i el Defensor del Poble amb els seus recursos d'inconstitucionalitat. Saura ha posat números sobre la taula per demostrar que l'Estatut "ha valgut la pena", i ha insistit que és l'eina que "ens permet anar a Madrid no a demanar sinó a exigir que es compleixi la llei".

Balanç positiu de Joan Saura del primer any de vigència del nou Estatut. El conseller ha remarcat que "en quinze dies no es pot trencar la dinàmica centralista de centenars d'anys", però ha assegurat que el desplegament de l'Estatut s'està fent amb rapidesa i de manera normal. Saura ha argumentat aquesta sentència amb números: hi ha 51 articles del text que ja s'han desplegat o estan en procés de fer-ho. I entre aquests ha subratllat la llei de l'Agència Tributària de Catalunya o l'Institut de Seguretat Públic, entre altres, com ara la reforma de la llei del Tribunal Constitucional.

Justament, sobre el Tribunal Constitucional també n'ha parlat per referir-se als recursos que s'hi han admès a tràmit per part del Partit Popular i del Defensor del Poble. Saura admet que els motius per denunciar que l'Estatut era inconstitucional que al·leguen PP i Enrique Múgica podien haver obstaculitzat el desplegament del text, però ha confirmat que, un any després, es pot assegurar que no suposen pals a les rodes. És més, Saura està convençut que cada dia que passa es té menys por que els recursos prosperin. En aquest capítol, el conseller ha desacreditat la política autonòmica del PP, que ha recorregut en contra de l'Estatut català i no ho ha fet, per exemple, amb l'andalús, tot i tenir articles idèntics.

Superades doncs les possibles amenaces, per Saura és hora de continuar treballant perquè el desplegament de l'Estatut sigui imparable. Diu que això es pot aconseguir perquè ara "no anem a Madrid a demanar, sinó a exigir que es compleixi la llei". En aquest sentit ha recordat que de moment s'han aconseguit transferències com l'hospital Clínic, la gestió del litoral, les competències en seguretat privada o en funcions d'assignació de l'ISBN, que demostren que la llei estatutària s'està aplicant i ofereix importants potencialitats per a l'autogovern de Catalunya. I una d'aquestes potencialitats passa, ara més que mai, per resoldre les deficiències en infraestructures.

El conseller no s'ha atrevit a assegurar categòricament que quan Renfe passi a ser una competència més de la Generalitat anirà com oli en un llum. Diu que cal assegurar dotació pressupostària, cosa que haurà de preveure la llei de pressupostos de l'Estat de l'any que ve en compliment, també, dels manaments de l'Estatut. Sobre Renfe, però, sí que està convençut que una gestió més propera millorarà el servei. "Només cal veure com funcionen els Ferrocarrils de la Generalitat", ha dit.

Es tracta de "donar resposta als problemes dels ciutadans", i en aquest repte el conseller també s'ha mostrat satisfet del primer aniversari de l'Estatut. Igualment, ha ressaltat que el govern català continuarà treballant per desenvolupar la llei seguint cinc criteris: ambició nacional, compromís social, eficàcia, rigor jurídic i polític, i lleialtat institucional. Diu que l'Estatut no només ha de servir per dotar de més poder Catalunya, sinó també per contribuir a la visió d'una Espanya federal.

Per tot plegat, el conseller ha assegurat que l'Estatut "ha valgut la pena". D'aquesta manera responia a les veus que s'han alçat des de Catalunya en els últims mesos qüestionant el desplegament del text i dubtant que realment hagi valgut la pena. Així s'havia expressat l'expresident Pasqual Maragall, i aquesta mateixa setmana també alguns partits del govern, com Esquerra, i de l'oposició, com Convergència i Unió.