El centredreta recupera el poder a Islàndia després de quatre anys
Tots els sondejos apunten a una clara majoria del conservador Partit de la Independència i del Partit Progressista i una debacle de l'Aliança Socialdemòcrata i els seus aliats del Moviment de l'Esquerra Verda. Els islandesos han castigat la coalició que fa quatre anys va agafar les regnes del país, després de la crisi financera.
RedaccióActualitzat
Els últims quatre anys de govern de coalició entre socialdemòcrates i verds no han convençut els islandesos. Tot i haver obtingut un lleuger creixement econòmic i haver reduït l'atur i la inflació, el programa d'ajustos imposat per l'FMI ha tingut un cost social elevat i l'executiu no ha resolt l'alt endeutament hipotecari de les famílies ni la reforma constitucional proposada per una iniciativa legislativa popular.
Els primers resultats de les eleccions legislatives celebrades dissabte han fet bons els pronòstics i els islandesos han castigat la coalició de socialdemòcrates i verds que fa quatre anys va agafar les regnes del país, per primera vegada des de la seva independència, i després de la crisi financera.
Ara el centredreta del Partit de la Independència tornaria al poder amb la promesa d'afluixar la pressió fiscal i les polítiques d'austeritat que ofeguen els islandesos. Unes polítiques dures però que han aconseguit en un temps rècord tornar els números verds a l'economia de l'illa.
L'últim sondeig difós per la cadena de televisió estatal RÚV dóna com a guanyador el Partit de la Independència amb el 27,9% dels suports, més de tres punts d'avantatge sobre el seu aliat, que fins fa una setmana era el gran favorit per al triomf final; seria el primer en la seva història. Els socialdemòcrates i els verds perdrien la meitat dels vots, en baixar al 14,6% i al 10%, respectivament, tot i haver substituït els líders fa uns mesos. Segons les enquestes, sumant els seus vots, aquestes formacions no superarien ni conservadors ni centristes per separat.
Només dos dels quinze partits que s'han presentat als comicis -una xifra rècord- apareixen amb possibilitats de superar la barrera mínima del 5% de vots necessària per accedir al Parlament: el centrista Futur Brillant, amb el 6,6%, i el Partit Pirata, amb el 6,1%.
Malgrat estabilitzar les xifres macroeconòmiques, el primer govern d'esquerra en la història d'Islàndia ha acabat la legislatura en una situació precària, en minoria parlamentària i amb quotes de popularitat molt baixes.
Sigurdardóttir es retira
Aquestes eleccions han suposat un canvi generacional. La primera ministra, Jóhanna Sigurdardóttir, s'ha acomiadat definitivament de la política als 70 anys. Ella ha dirigit una insòlita coalició entre socialdemòcrates i ecologistes que ha aconseguit treure el país de la recessió. Amb un creixement econòmic força correcte i un atur de menys del 5%, Islàndia s'ha recuperat de la fallida del sector financer d'ara fa cinc anys. Tot i això, les mesures econòmiques que s'han hagut de prendre han provocat el desgast del govern.
Si s'hi afegeixen les disputes en el si de la coalició per qüestions com l'ingrés a la Unió Europea i el litigi sobre les indemnitzacions a estalviadors estrangers per la fallida del banc Icesave, s'entén per què el govern va quedar en minoria a meitat de la legislatura i amb unes quotes d'impopularitat molt altes.
En aquest context, Islàndia ha votat per elegir un nou primer ministre, que ara ja se sap que sortirà de les files de l'oposició.
Aquests comicis han enterrat definitivament les aspiracions d'Islàndia d'entrar a la Unió Europea. El conflicte amb diversos països de la UE pel cas d'Icesave i per las quotes de captura de verat i la crisi de l'euro han incrementat el tradicional euroescepticisme dels islandesos.
Els primers resultats de les eleccions legislatives celebrades dissabte han fet bons els pronòstics i els islandesos han castigat la coalició de socialdemòcrates i verds que fa quatre anys va agafar les regnes del país, per primera vegada des de la seva independència, i després de la crisi financera.
Ara el centredreta del Partit de la Independència tornaria al poder amb la promesa d'afluixar la pressió fiscal i les polítiques d'austeritat que ofeguen els islandesos. Unes polítiques dures però que han aconseguit en un temps rècord tornar els números verds a l'economia de l'illa.
L'últim sondeig difós per la cadena de televisió estatal RÚV dóna com a guanyador el Partit de la Independència amb el 27,9% dels suports, més de tres punts d'avantatge sobre el seu aliat, que fins fa una setmana era el gran favorit per al triomf final; seria el primer en la seva història. Els socialdemòcrates i els verds perdrien la meitat dels vots, en baixar al 14,6% i al 10%, respectivament, tot i haver substituït els líders fa uns mesos. Segons les enquestes, sumant els seus vots, aquestes formacions no superarien ni conservadors ni centristes per separat.
Només dos dels quinze partits que s'han presentat als comicis -una xifra rècord- apareixen amb possibilitats de superar la barrera mínima del 5% de vots necessària per accedir al Parlament: el centrista Futur Brillant, amb el 6,6%, i el Partit Pirata, amb el 6,1%.
Malgrat estabilitzar les xifres macroeconòmiques, el primer govern d'esquerra en la història d'Islàndia ha acabat la legislatura en una situació precària, en minoria parlamentària i amb quotes de popularitat molt baixes.
Sigurdardóttir es retira
Aquestes eleccions han suposat un canvi generacional. La primera ministra, Jóhanna Sigurdardóttir, s'ha acomiadat definitivament de la política als 70 anys. Ella ha dirigit una insòlita coalició entre socialdemòcrates i ecologistes que ha aconseguit treure el país de la recessió. Amb un creixement econòmic força correcte i un atur de menys del 5%, Islàndia s'ha recuperat de la fallida del sector financer d'ara fa cinc anys. Tot i això, les mesures econòmiques que s'han hagut de prendre han provocat el desgast del govern.
Si s'hi afegeixen les disputes en el si de la coalició per qüestions com l'ingrés a la Unió Europea i el litigi sobre les indemnitzacions a estalviadors estrangers per la fallida del banc Icesave, s'entén per què el govern va quedar en minoria a meitat de la legislatura i amb unes quotes d'impopularitat molt altes.
En aquest context, Islàndia ha votat per elegir un nou primer ministre, que ara ja se sap que sortirà de les files de l'oposició.
Aquests comicis han enterrat definitivament les aspiracions d'Islàndia d'entrar a la Unió Europea. El conflicte amb diversos països de la UE pel cas d'Icesave i per las quotes de captura de verat i la crisi de l'euro han incrementat el tradicional euroescepticisme dels islandesos.
