Barcelona

Trobat mort l'exsenador Lluís Maria Xirinacs en una zona boscosa del Ripollès

El sacerdot i lluitador antifranquista Lluís Maria Xirinacs ha estat trobat mort aquest dissabte en una zona boscosa de la població d'Ogassa, al Ripollès. El seu cos l'ha localitzat un excursionista que passejava per aquest paratge, conegut com a pista de Ribamala. El sacerdot, de 75 anys i amb problemes de salut greus, s'ha acomiadat de la seva vida amb una carta en què assegura que ha viscut com un esclau en una nació ocupada i amb uns líders covards. Lluís Maria Xirinacs va néixer a Barcelona el 1932, i després de fer-se sacerdot als 22 anys es va fer molt conegut per rebutjar els diners que l'Estat donava a l'Església i dur a terme una vaga de fam contra la vinculació entre Església i Estat.

Actualitzat
Lluís Maria Xiniracs va néixer l'any 1932 i es va ordenar sacerdot l'any 1955. Es perd el seu rastre d'accions contra la dictadura en els inicis de la seva vida professional en l'ensenyament, l'any 1963. Va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya i durant el franquisme el van empresonar dues vegades.

Després de diversos enfrontaments amb les autoritats franquistes i estades a la presó, es va convertir en un símbol de la lluita per l'amnistia dels presos polítics quan va passar més d'un any davant de la presó Model. Per la seva actitud militant per la democràcia va ser candidat al Premi Nobel de la Pau en tres ocasions.

A les primeres eleccions democràtiques es va presentar com a independent a les eleccions generals i va ser senador per Barcelona, però un any després en va ser exclòs per divergències amb l'Entesa dels Catalans en relació amb la Constitució.

Xirinacs va ser jutjat per l'Audiència Nacional per un delicte d'enaltiment del terrorisme, ja que l'11 de setembre del 2002, amb motiu de la Diada de Catalunya, es va declarar "amic d'ETA" i va defensar que en el terrorisme "hi ha estils, perquè ETA avisa quan posa bombes" que poden matar "innocents" malgrat "el que costa robar la dinamita". També va lamentar que els etarres "no poden tenir nòvia o anar al cinema".

No va ingressar a la presó, però, fins un any després, el 2004, quan en anar a renovar el carnet d'identitat es va comprovar que estava en cerca i captura. Uns dies després d'ingressar a la presó, el van deixar en llibertat a causa de la seva edat i del seu estat de salut.

Des d'aleshores va continuar la seva lluita, allunyat, però, de la primera fila política.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut