L'Any Carmen Amaya recordarà el llegat de la "bailaora" i homenatjarà l'aportació del flamenc i del poble gitano al patrimoni català
L'Any arrencarà a la Virreina de Barcelona amb una exposició de fotografies de Colita i Julio Ubiña.A partir d'aquí, es faran fins a més de 200 actes per recordar i reivindicar el llegat de la "bailaora" gitana, quan fa 50 anys de la seva mort a Begur. L'Any Amaya també vol retre un homenatge al geni creatiu del poble gitano i als seus lligams amb la cultura catalana.
RedaccióActualitzat
L'Any Carmen Amaya recordarà i reivindicarà el llegat de la "bailaora" gitana en els pròxims mesos amb més de dues-centes activitats quan fa 50 anys de la mort de l'artista a Begur. L'Any arrencarà dimecres que ve a la Virreina de Barcelona amb una exposició de fotografies de Colita i Julio Ubiña, que retrata les vivències d'Amaya l'últim any de vida.
A partir d'aquí, diferents actes com una gran festa popular al juliol al Parc del Besòs, dins el festival de flamenc de la Mina. Per la seva banda, el TNC programarà l'espectacle "La Capitana", centrada en Amaya, i s'emetrà el documental "El meu avi: Carmen Amaya, la força", impulsat per la seva neboda, que volia conèixer els escenaris i les persones que van marcar la vida de la seva tieta.
Carmen Amaya ha estat una de les artistes catalanes més importants del segle XX i una de les més destacades del ball flamenc. Nascuda al barri del Somorrostro, enguany es vol lloar la seva figura i difondre el llegat de la "bailaora" en els cent anys del seu naixement i els cinquanta anys de la seva mort. L'Any Amaya vol retre tribut a l'artista, difondre la seva figura, reconèixer la seva vàlua i situar-la com una de les artistes més universals.
Un any en què també s'abordarà l'aportació del flamenc al patrimoni català
Carmen Amaya va debutar artísticament al 7 Portes quan només tenia 7 anys i és per aquest motiu que s'ha escollit aquest espai per presentar els actes de commemoració d'aquest any, que abordarà la singularitat de la seva figura i reflexionarà l'aportació del flamenc i la cultura gitana al patrimoni català. I és que l'Any Amaya també vol retre un homenatge al geni creatiu del poble gitano i als seus lligams amb la cultura catalana.
En aquet sentit, Xavier Albertí, comissari de l'Any Carmen Amaya, ha explicat que el flamenc "no té pàtria perquè les té totes" i ha insistit en el fet que l'aportació del món flamenc i la cultura gitana el patrimoni català té "arrels profundes" que a Barcelona van trobar "una singularització". Per Albertí, l'Any Amaya ha de servir per reflexionar no només sobre la singularitat d'una figura "única d'interpretació del flamenc" sinó també per parlar d'unes fonts patrimonials que la cultura catalana té i que li deu "a l'articulació del flamenc" a Catalunya. "Sense la cultura gitana, ni Nonell hauria pintat el que va pintar, ni la literatura dramàtica del modernisme hauria donat el que va donar, ni Salvador Espriu hauria escrit 'Primera història d'Ester', amb un vocabulari que és l'herència del caló català", ha sentenciat.
El Festival Ciutat Flamenco d'aquest 2013 estarà dedicat enguany a la figura de Carmen Amaya, així com diversos festivals i espectacles que també homenatjaran la figura de la "bailaora".
A partir d'aquí, diferents actes com una gran festa popular al juliol al Parc del Besòs, dins el festival de flamenc de la Mina. Per la seva banda, el TNC programarà l'espectacle "La Capitana", centrada en Amaya, i s'emetrà el documental "El meu avi: Carmen Amaya, la força", impulsat per la seva neboda, que volia conèixer els escenaris i les persones que van marcar la vida de la seva tieta.
Carmen Amaya ha estat una de les artistes catalanes més importants del segle XX i una de les més destacades del ball flamenc. Nascuda al barri del Somorrostro, enguany es vol lloar la seva figura i difondre el llegat de la "bailaora" en els cent anys del seu naixement i els cinquanta anys de la seva mort. L'Any Amaya vol retre tribut a l'artista, difondre la seva figura, reconèixer la seva vàlua i situar-la com una de les artistes més universals.
Un any en què també s'abordarà l'aportació del flamenc al patrimoni català
Carmen Amaya va debutar artísticament al 7 Portes quan només tenia 7 anys i és per aquest motiu que s'ha escollit aquest espai per presentar els actes de commemoració d'aquest any, que abordarà la singularitat de la seva figura i reflexionarà l'aportació del flamenc i la cultura gitana al patrimoni català. I és que l'Any Amaya també vol retre un homenatge al geni creatiu del poble gitano i als seus lligams amb la cultura catalana.
En aquet sentit, Xavier Albertí, comissari de l'Any Carmen Amaya, ha explicat que el flamenc "no té pàtria perquè les té totes" i ha insistit en el fet que l'aportació del món flamenc i la cultura gitana el patrimoni català té "arrels profundes" que a Barcelona van trobar "una singularització". Per Albertí, l'Any Amaya ha de servir per reflexionar no només sobre la singularitat d'una figura "única d'interpretació del flamenc" sinó també per parlar d'unes fonts patrimonials que la cultura catalana té i que li deu "a l'articulació del flamenc" a Catalunya. "Sense la cultura gitana, ni Nonell hauria pintat el que va pintar, ni la literatura dramàtica del modernisme hauria donat el que va donar, ni Salvador Espriu hauria escrit 'Primera història d'Ester', amb un vocabulari que és l'herència del caló català", ha sentenciat.
El Festival Ciutat Flamenco d'aquest 2013 estarà dedicat enguany a la figura de Carmen Amaya, així com diversos festivals i espectacles que també homenatjaran la figura de la "bailaora".
