Hollande compleix el primer any a l'Elisi qüestionat per les seves polítiques econòmiques i amb la confiança sota mínims
Desenes de milers de francesos s'han manifestat a París en contra de la política d'austeritat del president francès i per demanar un canvi institucional que instauri una nova república. Estaven convocats per l'extrema esquerra, liderada per Jean-Luc Mélenchon. La dreta també ha tret la seva gent al carrer, aquests en contra dels matrimonis homosexuals.
Televisió de CatalunyaActualitzat
François Hollande va prometre en accedir a l'Elisi un canvi. Un any després, però, els francesos ja el volen canviar a ell. Aquest diumenge desenes de milers de persones, fins a 180.000 segons els organitzadors, han omplert la plaça de la Bastilla convocades per l'extrema esquerra francesa, liderada per Jean-Luc Mélenchon, en protesta contra les polítiques del govern socialista.
Les polítiques d'austeritat també han arribat a la taula de l'Elisi, i el malestar és creixent. Però l'executiu d'Hollande s'enfronta també a un altre problema: la crisi de confiança.
Molts dels "decebuts" que aquest diumenge han sortit equipats amb escombres per reclamar una neteja ideològica van votar fa un any els socialistes en la segona volta de les presidencials. Treballadors que han vist com els tancaven les seves empreses; ecologistes que no veuen cap canvi en la política energètica o classes mitjanes que comencen a notar la crisi.
Jean-Luc Mélenchon demana la instauració de la sisena República, amb canvis en un sistema polític que considera presidencialista. A més, l'extrema esquerra demana un gir en les polítiques econòmiques i fugir de l'austeritat.
365 dies d'entrebancs
Els francesos noten la crisi a la butxaca. Les retallades de 30.000 milions d'euros previstes per a aquest 2013 són més agosarades que les de cap pressupost de l'època Sarkozy. Ha retirat els soldats de l'Afganistan, tal com havia promès, però si Sarkozy els va portar a la guerra a Líbia, Hollande ha fet el mateix a Mali. La sensació de canvi s'ha esvaït i els socialistes no entenen per què.
L'atur ha arribat al 10%, un rècord històric a França, i internacionalment no ha aconseguit imposar-se davant d'Angela Merkel.
L'objectiu de dèficit, que França tampoc no podrà complir, s'ha convertit en la prioritat absoluta del govern francès, encara que en els discursos públics parli contínuament de polítiques de creixement.
I després hi ha hagut les manifestacions multitudinàries contra els matrimonis homosexuals, l'última aquest mateix diumenge malgrat que la llei ja ha tirat endavant. Això ha servit per unir la dreta. Especialment després de la pràctica escissió, el partit de Sarkozy, que ara té dos líders enfrontats i dividits. Els que se n'han beneficiat són Marine Le Pen i el Front Nacional.
La cirera del pastís ha estat la dimissió forçada de Jerôme Cahuzac, ministre per la lluita contra l'evasió fiscal, però que tenia un compte secret a Suïssa.
Les polítiques d'austeritat també han arribat a la taula de l'Elisi, i el malestar és creixent. Però l'executiu d'Hollande s'enfronta també a un altre problema: la crisi de confiança.
Molts dels "decebuts" que aquest diumenge han sortit equipats amb escombres per reclamar una neteja ideològica van votar fa un any els socialistes en la segona volta de les presidencials. Treballadors que han vist com els tancaven les seves empreses; ecologistes que no veuen cap canvi en la política energètica o classes mitjanes que comencen a notar la crisi.
Jean-Luc Mélenchon demana la instauració de la sisena República, amb canvis en un sistema polític que considera presidencialista. A més, l'extrema esquerra demana un gir en les polítiques econòmiques i fugir de l'austeritat.
365 dies d'entrebancs
Els francesos noten la crisi a la butxaca. Les retallades de 30.000 milions d'euros previstes per a aquest 2013 són més agosarades que les de cap pressupost de l'època Sarkozy. Ha retirat els soldats de l'Afganistan, tal com havia promès, però si Sarkozy els va portar a la guerra a Líbia, Hollande ha fet el mateix a Mali. La sensació de canvi s'ha esvaït i els socialistes no entenen per què.
L'atur ha arribat al 10%, un rècord històric a França, i internacionalment no ha aconseguit imposar-se davant d'Angela Merkel.
L'objectiu de dèficit, que França tampoc no podrà complir, s'ha convertit en la prioritat absoluta del govern francès, encara que en els discursos públics parli contínuament de polítiques de creixement.
I després hi ha hagut les manifestacions multitudinàries contra els matrimonis homosexuals, l'última aquest mateix diumenge malgrat que la llei ja ha tirat endavant. Això ha servit per unir la dreta. Especialment després de la pràctica escissió, el partit de Sarkozy, que ara té dos líders enfrontats i dividits. Els que se n'han beneficiat són Marine Le Pen i el Front Nacional.
La cirera del pastís ha estat la dimissió forçada de Jerôme Cahuzac, ministre per la lluita contra l'evasió fiscal, però que tenia un compte secret a Suïssa.
