Mascarell: "S'intenta de totes les maneres que el català desaparegui del mapa"
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha considerat que denominar a partir d'ara "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" (LAPAO) el català parlat a la Franja és la constatació que s'intenta "de totes les maneres que el català desaparegui del mapa".
El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha considerat que denominar a partir d'ara "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" (LAPAO) el català parlat a la Franja és la constatació que s'intenta "de totes les maneres que el català desaparegui del mapa".
Després de participar en la presentació del projecte de Catalunya en la pròxima Biennal de Venècia, el conseller, en declaracions als periodistes, ha indicat que la decisió de les Corts Aragoneses "expressa una manifestació més, molt rotunda i fins i tot ridícula, d'un determinat espanyolisme" per evitar "que el català es pugui desenvolupar amb normalitat a tot arreu, allà on és la llengua habitual, la llengua històrica".
"El punt al qual hem arribat és d'aquesta naturalesa, una obsessió per evitar que el català existeixi. És segurament l'expressió, també, d'interpretar incorrectament la constitució espanyola, que en l'article 3 diu que és obligació de tots defensar les llengües que existeixen a l'Estat".
Segons el seu parer, "no es defensen les llengües inventant de manera acientífica i fins i tot fregant el ridícul, llengües noves quan des del punt de vista de la comunitat científica tot el món sap que pertanyen al mateix tronc lingüístic".
El conseller de Cultura també ha sostingut que s'està incomplint per part de l'Estat la Carta Europea de les Llengües, de l'any 2001, que "obliga les administracions a defensar les llengües i no a inventar realitats inexistents". Per tot plegat, ha insistit, "estem davant una manifestació més d'aquesta obsessió i persecució respecte de la llengua dels catalans, que no té cap sentit".
A més, ha remarcat, la llengua dels habitants de la Franja tradicionalment s'ha reconegut com a català, fins i tot a l'Estatut d'Aragó. El conseller ha dit que es posa al costat dels habitants de la zona que utilitzen el català habitualment perquè "amb tot el dret la puguin continuar tenint com a referència de llengua comuna, compartida, que és també la novena llengua d'Europa i que no fa mal a ningú, expressant-se i creixent des de la seva pròpia fortalesa".
D'una altra banda, ha advertit que "els que tenen obsessió i voluntat que el català no existeixi, una vegada més fracassaran perquè la història demostra que és més important la voluntat de la ciutadania que les decisions preses sense sentit, per raons d'obsessió partidista".
Preguntat sobre possibles accions, ha avançat que hi ha "tota mena d'idees" i fins i tot no ha descartat les jurídiques, "de tipus local i internacional".
Després de participar en la presentació del projecte de Catalunya en la pròxima Biennal de Venècia, el conseller, en declaracions als periodistes, ha indicat que la decisió de les Corts Aragoneses "expressa una manifestació més, molt rotunda i fins i tot ridícula, d'un determinat espanyolisme" per evitar "que el català es pugui desenvolupar amb normalitat a tot arreu, allà on és la llengua habitual, la llengua històrica".
"El punt al qual hem arribat és d'aquesta naturalesa, una obsessió per evitar que el català existeixi. És segurament l'expressió, també, d'interpretar incorrectament la constitució espanyola, que en l'article 3 diu que és obligació de tots defensar les llengües que existeixen a l'Estat".
Segons el seu parer, "no es defensen les llengües inventant de manera acientífica i fins i tot fregant el ridícul, llengües noves quan des del punt de vista de la comunitat científica tot el món sap que pertanyen al mateix tronc lingüístic".
El conseller de Cultura també ha sostingut que s'està incomplint per part de l'Estat la Carta Europea de les Llengües, de l'any 2001, que "obliga les administracions a defensar les llengües i no a inventar realitats inexistents". Per tot plegat, ha insistit, "estem davant una manifestació més d'aquesta obsessió i persecució respecte de la llengua dels catalans, que no té cap sentit".
A més, ha remarcat, la llengua dels habitants de la Franja tradicionalment s'ha reconegut com a català, fins i tot a l'Estatut d'Aragó. El conseller ha dit que es posa al costat dels habitants de la zona que utilitzen el català habitualment perquè "amb tot el dret la puguin continuar tenint com a referència de llengua comuna, compartida, que és també la novena llengua d'Europa i que no fa mal a ningú, expressant-se i creixent des de la seva pròpia fortalesa".
D'una altra banda, ha advertit que "els que tenen obsessió i voluntat que el català no existeixi, una vegada més fracassaran perquè la història demostra que és més important la voluntat de la ciutadania que les decisions preses sense sentit, per raons d'obsessió partidista".
Preguntat sobre possibles accions, ha avançat que hi ha "tota mena d'idees" i fins i tot no ha descartat les jurídiques, "de tipus local i internacional".
