Enfrontaments entre els jueus ultraortodoxos i Les dones del mur, que han resat per primer cop lliurement en el simbòlic centre del judaisme
Llibertat contra ultraconservadurisme. Aquest és el rerefons de la tensió que s'ha viscut aquest divendres en el Mur de les Lamentacions de Jerusalem quan els jueus ultraortodoxos han increpat un grup de cent dones que per primer cop resaven en el simbòlic centre del judaisme.
RedaccióActualitzat
Són conegudes com Les dones del mur. Insistien cada mes a fer palesa la seva reivindicació: resar i cantar en veu alta a la zona de les dones, una part reservada del Mur de les Lamentacions, i portar a sobre el tal·lit, que és un xal que fan servir els homes durant l'oració. A finals d'abril, van guanyar una petita batalla en rebre el suport d'un tribunal de Jerusalem. Tot i aixó, són molts els que encara no toleren la presència femenina en un espai que consideren exclussiu per a ells. Aquest dissabte era el primer dia de res lliure per a les dones i els ultraconservadors les han increpat. La tensió viscuda s'ha fet tan evident que la policia israeliana ha hagut d'establir un perímetre de seguretat per contenir els ultra-ortodoxos a la plaça del Mur.
Les dones del mur pertanyen a corrents del judaisme no radicalment conservadores. La seva reivindicació, el seu dret a resar abillades amb indumentària reservada als homes es va veure finalment escoltada. El tribunal que va fallar a favor seu va entendre que l'ús del tal·lit ni viola els "costums locals", en referència a la pràctica ortodoxa, ni suposa un acte de desordre públic.
Entre les raons dels jueus que no ho toleren, hi ha que als homes no els està permès escoltar el cant d'una dona, ja que entenen que aquest els hi pot resultar "temptador" i distreure'ls de les seves oracions. Homes i dones estan separats per una pantalla metàl·lica. A més, per als ultra-ortodoxos, es tracta d'una "profanació" d'un "temple sagrat", tal com ha cridat un dels participants en la protesta, mentre que per a les Dones del Mur és simplement un acte de llibertat. La portaveu d'aquest grup, Anat Hoffman, ha advertit que seguiran amb les seves iniciatives perquè "el mandat únic dels ultraortodoxos ha acabat ".
El govern, mentrestant, intenta buscar un punt intermedi que satisfaci les dues parts i eviti que aquestes tensions es repeteixin tots els primers dies de cada mes, com marca el calendari hebreu.
Les dones del mur pertanyen a corrents del judaisme no radicalment conservadores. La seva reivindicació, el seu dret a resar abillades amb indumentària reservada als homes es va veure finalment escoltada. El tribunal que va fallar a favor seu va entendre que l'ús del tal·lit ni viola els "costums locals", en referència a la pràctica ortodoxa, ni suposa un acte de desordre públic.
Entre les raons dels jueus que no ho toleren, hi ha que als homes no els està permès escoltar el cant d'una dona, ja que entenen que aquest els hi pot resultar "temptador" i distreure'ls de les seves oracions. Homes i dones estan separats per una pantalla metàl·lica. A més, per als ultra-ortodoxos, es tracta d'una "profanació" d'un "temple sagrat", tal com ha cridat un dels participants en la protesta, mentre que per a les Dones del Mur és simplement un acte de llibertat. La portaveu d'aquest grup, Anat Hoffman, ha advertit que seguiran amb les seves iniciatives perquè "el mandat únic dels ultraortodoxos ha acabat ".
El govern, mentrestant, intenta buscar un punt intermedi que satisfaci les dues parts i eviti que aquestes tensions es repeteixin tots els primers dies de cada mes, com marca el calendari hebreu.
